Entrades amb l'etiqueta ‘Carrers’

Revolució (la segona) a Blai

diumenge, 21/04/2013

Set nous locals animen la temporada de sol i terrasseta al carrer Major del Poble-sec

xxx

Avui no us penso descobrir el carrer de Blai. En tot cas, us el redescobreixo. Consolitat ja com l’eix principal del barri, el main street del Poble-sec és el punt de trobada de la nova fornada de residents, siguin catalans, italians, pakistanesos o dominicans; alternativa ravalera a la veïna i turística Ciutat Vella, i al Sant Antoni més hypster. No admet comparacions, encara que agafa una mica de la rambla del Poblenou i molt del carrer de Joaquín Costa. I té, sobretot, terrasses. Moltes terrasses. Quatre pertanyen a establiments molt recents: Es Xibiu, bar de montaditos amb un toc mallorquí; Pomodoro Rosso, pizzeria milanesa; Manga Rosa, cocteleria brasilera; i Factory Burger, fast food turc. Les millors novetats, però, les he trobat portes endins.

xxx

 

 

 

 

 

xxx

 

xxx

Les germanes Imma i Teresa Blescia són de “l’empenya d’Itàlia”. Es refereixen a Basilicata, una regió del sud que, m’assegura la Teresa, no la coneix ni la gent del seu país. Les focaccias del local que han obert, L’Angolino, encara les he de tastar, però intueixo, veient-les, que sí que tindran notorietat. No m’he pogut resistir, en canvi, a un Spritz Aperol, i estic segur que tampoc no trigaré gaire a provar el brunch, que anuncien amb lletres ben grosses. Quan hi torni, hauré de girar la vista per evitar que em temptin els montaditos de la taverna del costat, La Tasqueta de Blai, l’última incorporació a la ruta de pintxos de la zona. Més heterogeni és un bar amb nom de gos, El Patán, de tapes gallegues, tostaditas, vermuts… i vinils, però que transmet també molt bon rotllo.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Sumem a tots aquests, llocs consagrats del tram Blai-Blesa com Carmesí, Koska, La Tieta, Lia d’en Vicius, La Fíbula, Blai Tonight o Barramón, que ens compliquen la tria, i donem per perdut el Zodiaco, que ha canviat d’amos, ara poc fiables. En surt un resultat clarament favorable, que obliga a retocar un lema que es cantava fa uns anys, El Poble-sec està de moda, i afegir-li: i no diguem el carrer de Blai!

 

xxx

Es Xibiu, c.Blai 48. Tel.93.175.35.87; Pomodoro Rosso, c.Blai 44; El Patán, c.Blai 33. Tel. 619.85.39.42; Manga Rosa, c.Blai 31; L’Angolino, c.Blai 15. Tel. 93.624.19.44; La Tasqueta de Blai, c.Blai 17. Tel. 656.96.87.67; Burger Factory, c.Blai 12 (Poble-sec)

 

Sota l’asfalt

divendres, 30/11/2012

Llambordes ocultes (c.Parlament)


Pòst-its Sant Antoni / Barcelona Singular 2a època

Vida i mort a Petritxol

divendres, 25/11/2011

xxx

És probablement el carrer de Barcelona amb més plaques d’homenatge per metre quadrat. Gent il·lustre que va néixer, viure o morir a Petritxol han vist (és una manera de dir) com amb poca o molta fortuna se’n deixava constància. El costum s’ha mantingut fins no fa gaire, però la falta d’espai (o de veïns famosos) acabarà impedint que s’afegeixin molts més recordatoris.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 xxxxxx

 

 xxxxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxxxxx

 

 xxxx

IMG_3570.JPGIMG_3575.JPGIMG_3565.JPG

 xxx

Plaques del carrer de Petritxol (Gòtic). Barriada: Pi

El refugi de l’assaltant de camins

dimarts , 21/06/2011

Perot lo lladre, un bandoler català present a la guia de carrers de la ciutat

Sempre m’ha intrigat aquest carreronet amb forma de “L”, habitualment tancat, que comunica els carrers del Pi i de la Portaferrissa. No tant pel seu encant, relatiu, com per l’individu a qui honra.

 

La  llegenda diu que el bandoler Perot Rocaguinarda, quan venia a Barcelona, s’amagava en una casa que donava per la part del darrere a aquest passatge. Cast fins a la mort, no deuria coincidir en el temps amb el bordell que José María Carandell situa just a l’indret on Rocaguinarda s’allotjava.

És evident que l’home queia simpàtic: li han dedicat sonets, la història, com s’ha vist, l’ha indultat (també el van perdonar en vida) i el mateix Cervantes, que el fa aparèixer a “El Quixot”, en parla bé.

Es creu que el cèlebre novel·lista hauria arribat a conèixer en persona Perot lo lladre. Tots dos haurien coincidit en una masia utilitzada també com a refugi per aquest Robin Hood català, i a la qual s’accedia a través de passadissos secrets. Ens referim al Mas Guinardó, actualment un casal d’entitats, i origen d’un barri, el Guinardó, batejat sospitosament amb un nom molt semblant al del nostre personatge (Roca-GUINARDA).

 

 

Carrer de Perot lo lladre (Gòtic)

Barriada: Pi

L’estadi on Romerito tampoc no hauria triomfat

divendres, 13/05/2011

El barri de Les Corts recorda d’una manera insulsa l’antiga “Catedral del futbol”


xxx

 

 

 

 

 

 

 


 

Una trista placa col·locada el 1974 a la façana del bloc de pisos de Numància amb Travessera, és, avui, l’únic recordatori que dóna fe que allà mateix s’hi erigia el camp de les Corts. A més, ha de compartir protagonisme amb un rètol de l’establiment del costat que em pregunto si no hauria pogut situar-se almenys a un pam de distància.

Dins el bar sí que han tingut, en canvi, el detall de penjar-hi un quadre que mostra com era l’antic estadi del Barça quan el barri encara era eminentment industrial. De fet, s’hi pot veure la bòbila de la fàbrica de teules Perelló-Macians (actual Plaça de les Corts), i s’intueixen també algunes cases de Les Corts Noves, que ara quedarien completament tapades per l’edifici -lleig però fotogènic- conegut popularment com La Colmena (El Rusc).

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

Amb la intenció, suposo, d’evocar millor la vinculació d’aquesta zona amb el Barça de les cinc copes, l’Ajuntament va decidir incloure al nomenclàtor de carrers de Les Corts qui havia estat la gran figura dels blaugrana durant els 50: Ladislao Kubala.

Igualment s’ha d’aplaudir que es mirés de buscar un indret proper al camp de futbol que el va veure triomfar. Però haver optat al final pel carreró de la foto de sota (així consta en el mapa interactiu de bcn.cat, per bé que enlloc més) és, perdoneu-me, per riure-se’n.

 

El passatge de Kubala, emplaçat on hi havia hagut una de les dues porteries, s’utilitza únicament com a entrada i sortida de vehicles d’un aparcament privat (el de la finca on precisament Kubala, ja retirat, residia). Ni tan sols Romerito es mereix un reconeixement tan indigne.

 

Camp de les Corts del F.C.Barcelona. Entre els carrers del Marquès de Sentmenat i Numància, i la Travessera de les Corts

Barriada: Can Novell-Camp de les Corts

Descoberta al carrer de Montnegre (o era Jordà?)

divendres, 11/02/2011

ATENCIÓ: L’EDIFICI JA HA ESTAT ENDERROCAT

 

La reforma de la barriada del Camp de la Creu, a tocar de la Colònia Castells, a les Corts, ha posat al descobert la denominació originària d’un tram del carrer de Montnegre. Sota la placa posada en un extrem de la finca del número 43 n’ha aparegut una altra d’anterior, en record a Josep Jordà i Santandreu.

La idea del nom va ser del seu fill, Josep Jordà i Gelabert, i promotor de la urbanització que es va construir sobre aquests terrenys adquirits pel pare un any abans de morir. De la mare tampoc no se n’hauria oblidat i, segons algunes fonts, li va dedicar un carrer molt proper, que encara existeix (res a veure amb el que ens diu el Nomenclàtor de l’Ajuntament, que atribueix el carrer de Gelabert a Joaquim Gelabert i Rosés, també terratinent de la zona).

Però tornant al carrer que ens ocupa, el de Jordà, hem d’afegir que s’hauria substituit pel de Montnegre per evitar una duplicitat amb dos carrers més: el carrer de Jordà (ara del Secretari Coloma), a Gràcia, i el carrer de Jordà (un altre Josep Jordà!) que avui roman al nucli vell de Sarrià.

Sembla que tot això no es va tenir en compte l’any 80, quan els responsables del Consistori van aprovar dir-li Jordà a una avinguda del districte d’Horta-Guinardó. Aquesta vegada, però, no hi ha dubtes, atès com s’anomenen molts carrers veïns (Sinaí, Jericó, Natzaret, Judea, Vall d’Hebron…): s’hi homenatja el riu de Palestina.

 

 

 

 

 

 

 

 

Carrer de Montnegre, entre el carrer d’Entença i la plaça del Carme (Les Corts)

Barriada: Camp de la Creu

La Rambla s’esquerda

dissabte, 15/01/2011

(Pòst-its La Rambla)

Quant temps fa que ens diuen que arreglaran el paviment de la Rambla!… què esperen? Que s’enfonsi? Doncs ho han aconseguit!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Atac aeri a la Vila de Gràcia

dimarts , 30/11/2010

Pobre carrer de Santa Eulàlia. Així es despertava dissabte passat.

Una cosa és que se’t cagui a sobre un colom…