Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina gallega’

Pop amb llista d’espera

diumenge, 12/02/2012

O’Retorno, mitges racions colossals en un gallec atapeït de l’Eixample

Fotos: M.P ©

xxx

“El secret del nostre èxit? Quantitat, qualitat, preu… i afecte”. Estem d’acord, però afegiríem: molta quantitat. En Fermín Pérez té cada nit el local ple a vessar. De gent i de pulpo a feira amb cachelos. “Tothom en demana”. Però només els grups nombrosos, els comensals novells i els goluts s’atreveixen amb la ració sencera. És a dir, la majoria. “Venc 36.000 quilos de pop a l’any”, assegura en Fermín, que en la suma inclou dos altres bars que regenta.

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xx

Ell i la seva dona, la Loli, fa just 20 anys que van obrir aquest restaurant a l’Esquerra de l’Eixample, un lloc a priori amb molt poc encant, i que gràcies al turbio, a l’albariño i a aquests plats més que generosos es veu amb més bons ulls. Alguns clients, m’adono, li troben fins i tot el gust a estar-se durant hores prostrats a la barra. “El paio que acaba de marxar”, comenta la Loli, referint-se a un home absolutament alcoholitzat, “portava des de les dues del migdia… i ja són quarts d’onze! En un descuit meu ha arribat a beure’s el vinagre de les setrilleres”. Tots sabem que és dur treballar en un bar. Més, però, deu ser-ho empassar-se el contingut d’una vinagrera.

xxx

xxx

Repassem. Quantitat: “qui ve a menjar, ve a menjar”, insisteix en Fermín. “Quan algú es demana un bistec, no li’n serveixo un de 80 grams. Jo hi poso, al plat, una peça d’almenys 300-350 grams, i si el client la vol de mig quilo, doncs que sigui mig quilo. Em faria vergonya no complaure’l”. Qualitat: el producte és fresc; la prova en són els escamarlans que al meu darrere esperaven el seu torn, i que s’entretenien movent les potes. Preu: perquè ens en fem una idea, mitja mariscada, suficient per saciar la gana de dues persones, surt per 29 euros. I el pop, 16 o 23€ segons la mida. Afecte: tot el que en vulgueu rebre. I si un cop devorat l’àpat, us conviden amablement a abandonar la taula, caldrà prendre-s’ho amb bon humor, que aquí, a tocar del Clínic, també hi ha llista d’espera!

x

xx

x

x

x

xxx

x

Top 1000 Barcelona Singular

O’Retorno, c.Comte d’Urgell 168 (Antiga Esquerra de l’Eixample). Tel. 93.453.11.04.

Obert de dimarts a dijous, de 7 a 24h, divendres i dissabtes, de 7.30 a 1h, i diumenges, de 8 a 17h

Barriada: Ninot.

Plats pantagruèlics per reconciliar-se amb el món

dijous, 16/06/2011

Una casa de menjars gallega, la millor opció gastronòmica del Baix Carmel

 

Tenim la recepta per deixar d’estar indignats, encara que sigui només durant unes hores. Això sí, s’ha de pujar fins el Carmel. A escassos cent metres d’on es va produir l’esvoranc que el gener de 2005 va obligar a desallotjar 500 famílies, sobreviu un restaurant modest regentat per un matrimoni d’Orense. Recordo que va ser una paradista del mercat qui, sense dubtar-ho, em va dir que si volia menjar bé havia d’anar a aquest gallec del carrer del Pantà de Tremp: Villa de Arosa.

xxx

 

Jo havia descobert aquesta part baixa del Carmel durant les successives expedicions que vam fer els periodistes arran del sinistre de les obres del metro, i us ben asseguro que aleshores recórrer el barri no era fàcil. Menys encara trobar un lloc decent on poder ficar-se alguna cosa a l’estómac. Avui, amb carrers fins i tot exclusius per a vianants, la zona més propera a l’epicentre del drama ha guanyat, i molt. Però, ai!, temia que a l’hora que t’entra la gana, acabés tenint els mateixos problemes que sis anys enrere.

No us enganyaré: bars on prendre una canya (o dues, o tres) n’hi ha molts. Però els que preparen dinars són comptats. D’aquests, el Villa de Arosa és la millor tria. Per la quantitat (les racions són molt abundants), per la qualitat (proveu el caldo gallego, les costelles de xai o la carn arrebossada) i pel preu: perquè us en feu una idea, un plat de macarrons casolans no arriba als tres euros.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Pilar és qui cuina i en Manolo serveix. No són gent molt parladora, però intueixo que la seva vida no ha estat un camí de roses. De Galícia van fixar el rumb cap a Suïssa, i de Suïssa, al Carmel. Les penúries de vegades no cal explicar-les quan són tan evidents. La Pilar, de fet, parla a través dels seus plats: és generosa, segur, i una magnífica cuinera.

 

Fotos:  Montse García

Villa de Arosa, c.Pantà de Tremp 12 (Carmel). Tel.93.420.0162. De 7.30 a 21h. Tancat els diumenges.

Barriada: Baix Carmel