Entrades amb l'etiqueta ‘Elements del paisatge urbà’

Fanal de Canaletes

dimecres, 1/01/2014

La Rambla (Ruta 1. Canaletes i la Rambla dels Estudis)


El llum orfe

(Article original publicat el 12-1-2011)

 


Ni havia de ser-ne només un ni havia de situar-se on sempre ha estat, al capdamunt de la Rambla. Amb set fanals més, estava predestinat a fer resplendir l’espai central de la plaça de Catalunya. Però un cop realitzat l’encàrrec a l’empresa Biosca & Botey, el projecte monumental de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, revisat després per Francesc de Paula Nebot, es va modificar de nou, i cap d’aquests llums art déco no hi va tenir ja cabuda.

 


La solució va ser posar l’únic que estava acabat on anys més tard es reunirien avis amb ganes de xerrameca, tradició que només han seguit una mica més avall uns pocs néts, ara tant o més granats, i capaços d’arreglar el món amb quatre crits i uns quants canvis d’alineacions. Potser aquestes discussions monotemàtiques sobre futbol ja no donen per escriure cròniques periodístiques. O potser és que ja no queden periodistes com en Martín Girard, de qui després, per cert, vam saber-ne la seva autèntica identitat: el cineasta i escriptor Gonzalo Suárez.

Doncs bé, resulta que el xicot prenia nota de tot el que es deia fins que se’n cansava: “cambio de corro y me meto en una concentración de andaluces”. El Noticiero Universal va publicar els microrelats del jove tafaner a la secció “La Farola de Canaletas”, però tant empatx de sapiència popular (“-ha habido tongo”; “-no me haga reír, hombre, ¡no me haga reír!”) no em consta que li servís per encertar mai cap quiniela ©BcnSingular

1.Fanal de Canaletes, Rambla de Canaletes

Amagat com sempre

diumenge, 10/02/2013

xxx

En Norbert Font i Sagué, introductor de l’espeleologia a Catalunya, n’estaria de ben segur agraït: la plaça més maca i cèntrica del barri del Clot porta el seu nom, i no en té una, sinó dues, de plaques d’homenatge diferents. Llàstima que la del Club Muntanyenc Barcelonès hagi quedat tan tapada. Ja posats, hauria tingut més sentit col·locar-la dins d’una cova.

 

Placa a Font i Sagués. Pl.Font i Sagué (el Clot)

Bocabadats

divendres, 8/02/2013

Les gàrgoles de la casa de la vídua Marfà, una curiositat inesperada al passeig de Gràcia

xxx

No les hem posat allà nosaltres, hi són des de fa més de cent anys, però al descobrir-les ens hem quedat amb la boca oberta. Les gàrgoles de la casa de la vídua Marfà, al número 66 del passeig de Gràcia, passen desapercebudes tot i els esforços més que evidents de l’autor perquè cridessin l’atenció. Animals en situació grotesca treuen el cap per sobre de les tribunes i ens obsequien amb cares de sorpresa, quan no la tenen plena de potingues, com aquests micos presumits que semblen haver fet un curs de maquillatge a Cazcarra. Gossos, gripaus, galls i llagostes són part de la fauna incrustada a la façana i els responsables de la nostra torticoli, que no és res comparada amb els gemecs del xai atacat per una serp, o de la guineu, que va de part.

xx

 

 

 

 

 

 

 

x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

 

Top 1000 Barcelona Singular

Gàrgoles de la casa de la vídua Marfà. Pg.Gràcia 66 (Dreta de l’Eixample)

Ruta 12 – Dreta de l’Eixample / Passeig de Gràcia avall entre Diagonal i Aragó

Els vells artistes mai no moren

dimecres, 17/10/2012

Can Balaciart, una serralleria que ha deixat empremta a Gràcia

xxx

No tinc l’honor d’haver conegut en Joan Balaciart, però m’atreveixo a dir que estaria avui orgullós de la seva família, com suposo que va estar-ho també en vida. Gairebé 20 anys després de la mort del mestre, la serralleria més popular del districte es conserva tal com Balaciart la va deixar. Alguns dels seus darrers treballs de ferro decoren tant el passadís d’accés al taller com l’interior de l’obrador. Majoritàriament, són planxes metàl·liques en relleu –mitjançant la tècnica del repujat, apresa de ben jove- que feia per diversió; retrats dels expresidents Pujol i Maragall, de Reagan, Cruyff, Picasso, Dalí… L’home, realment, els clavava. No era així com es guanyava el jornal, però n’havia arribat a vendre. Quan es donava el cas, solia repetir l’obra al cap de quatre dies perquè seguís fent-li companyia. “S’estimava algunes peces com si fossin fills”, recorda la Joana Balaciart, ara una àvia entranyable.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

xxx

 

xxx

El seu pare, com tants altres manyans d’aquest sector de Gràcia, rebia tota mena d’encàrrecs: cadires, reixes, bufets, ornaments. Ningú no discutia que era un bon artesà: “hecho a si mismo”, proclamava un article publicat el 1971 a La Vanguardia. Però el reconeixement artístic potser va arribar tard. Això sí, va tenir com a admirador Josep Puig i Cadafalch, alguns edificis del qual compten amb elements que duen la firma de Balaciart. Una bona mostra del seu talent la trobem a la mateixa façana de la serralleria, on destaca el drac amb llengua viperina que adorna l’entrada. La casa també la va construir ell. “Va ser de les primeres d’aquella zona, ja que en aquells temps” –la Joana parla dels anys 40- “tot eren terrenys que pertanyien a la masia de Can Compte”. El barri ha canviat. I tant que ha canviat! Però el número 55 del carrer de Pi i Margall es manté immutable, per dins i per fora, en record d’un ofici en vies de desaparició, i dels artistes anònims que, com en Joan Balaciart, s’han guanyat el dret a perdurar en la memòria.

xxx

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

x

Top 1000 Barcelona Singular

Serralleria Can Balaciart, c.Pi i Margall 55 (Camp d’en Grassot i Gràcia Nova)

Ruta 1 – Camp d’en Grassot i Gràcia Nova / Gràcia Nova. Parada núm.1

Visitants il·lustres

dijous, 6/09/2012

El Saló Chopin, memòria viva del passat de la Rambla

xxx

D’aquell hotel fastuós que atreia tota mena de celebritats en queda poca cosa. Però els germans Saiz, propietaris del Quatre Nacions, han volgut d’alguna manera mantenir viu el passat esplendorós d’aquest establiment, segles enrere un dels més luxosos de Barcelona, i han decorat les parets d’una sala d’estar amb fotografies, cartes i retalls de diaris que deixen constància de la gran quantitat de personatges cèlebres que s’hi van allotjar.

Einstein, Stendhal, Ulysses S. Grant… tots ells van contribuir, amb la seva presència, al bon nom de l’hotel. També Buffalo Bill (hi ha molts turistes nord-americans que han preguntat si podien dormir en el mateix llit que el caçador de búfals: la resposta, sovint, ha estat que sí). Però qui hi  ha deixat més empremta és Fréderic Chopin. El compositor polonès s’hi va allotjar en dues ocasions, entre 1838 i 1839, acompanyat de l’escriptora francesa George Sand, amb qui va mantenir durant 10 anys una relació sentimental. La primera vegada es dirigien, de fet, cap a Mallorca, on Chopin pretenia curar-se de la tuberculosi que va acabar amb la seva vida una dècada més tard. El segon cop en tornaven, i van aprofitar per passar unes quantes nits més a Barcelona.

xxx

x

 

 

 

 

 

 

xxx

 

xx

x

Aquest petit i curiós espai, situat a la segona planta, va ser batejat com a Saló Chopin el 2010,  amb motiu del 200 aniversari del seu naixement. Això va passar en el transcurs d’un acte en què l’Ajuntament va posar una làmina a la façana per recordar l’efemèride, i durant el qual el Consolat de Polònia va obsequiar la família Saiz amb una altra placa, que roman al vestíbul. Avui, el Quatre Nacions de la Rambla és un modest dues estrelles, que ha vist reduïdes a una quarta part les seves dimensions. I si actualment encara rivalitza en alguna cosa amb l’Oriente, a l’altra banda del passeig, és precisament en disputar-se l’honor de ser l’hotel que ha allotjat més visitants il·lustres.

xxx

  xxx

Sèrie La Rambla (I) - Saló Chopin de l’Hotel Quatre Nacions

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

Quan Barcelona buscava turistes

dimarts , 4/09/2012

 xxx

Costa imaginar-s’ho però també ha existit una Rambla sense turistes. I una època en què anaven buscats. La burgesia i els industrials de principis del segle XX, necessitats d’algun estímul que els permetés recuperar-se del dany econòmic que els va suposar la pèrdua de les colònies d’ultramar, van veure en el turisme una magnífica font d’ingressos. Tant és així que van decidir crear la Sociedad de Atracción de Forasteros, una entitat amb seu a la Rambla; finançada en part amb capital públic i en part amb capital privat, i que a través d’un butlletí mensual i gràcies també a una sèrie de delegats repartits per mig món, va dedicar-se a promocionar arreu la ciutat. Encara avui es conserva una placa, col·locada el 1968 a la façana del número 37 de la Rambla dels Caputxins, que ens recorda l’existència d’aquesta curiosa sociedad, germen de les actuals oficines de turisme.

xxx

xxxx

Sèrie La Rambla (I) – Placa d’homenatge a la Sociedad de Atracción de Forasteros

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

Moda monstruosa

dilluns, 2/07/2012

x

Drakcelona (Arola Editors), de Josep Martínez, ens va obrir els ulls i ara veiem dracs per tot arreu. N’hem trobat recentment dos d’idèntics en llums col·locats al vestíbul de dues finques de l’Eixample, que no apareixen en el llibre, però que començo a sospitar que formen part d’una sèrie de bronze que va fer furor entre la classe burgesa de principis del segle passat.x

x

x

Pòst-its Dreta de l’Eixample

Dracs als vestíbuls del c.Balmes 28 i del c.Aragó 257

En aquesta casa no va néixer Eugeni d’Ors

dilluns, 9/04/2012

x

Placa poc afortunada. En realitat, l’escriptor, periodista i crític d’art Xènius va néixer a l’entresol de l’edifici que hi havia al davant, al número 3 del carrer de Comtal. I un any abans del que s’indica.

xx

x

 Placa a Eugeni d’Ors, c.Comtal núm.3 (Gòtic)

El pi immutable

dilluns, 20/02/2012

Foto: Montse García ©

xxx

Li van tapar la vista privilegiada que tenia de l’Església del Remei, i en el seu lloc té ara un mur d’edificis impersonals, infranquejable a pesar dels seus 16 metres d’alçada. Li van enderrocar la finca veïna de Can Gasparó, propietat de la família Cuiàs, tot i l’innegable interès històric que posseïa. I, per postres, es va quedar sense el futbol dels diumenges i els gols de Kubala. El pi de la Travessera de les Corts és un arbre sofert, que ni els cotxes que li passen a banda i banda han aconseguit atordir. Un exemplar nascut, segons sembla, el mateix any que ho va fer Joan Miró (1893), i que amb prou feines ha canviat, com s’observa a les fotografies.

xxx

Foto: J.Tapiola / Arxiu Municipal del Districte de les Corts

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Pi pinyer (Pinus pinea), Tvra. de les Corts 247 (Les Corts)

Barriada: Can Cuiàs/Les Infantes i Can Novell

La vaca que mira

dilluns, 6/02/2012

xxx

Hem descobert aquest cap de vaca en una façana del barri del Clot. Molt probablement indica que als baixos hi havia una lleteria.

xxx

x

Top 1000 Barcelona Singular

Cap de vaca, c.Rossend Nobas 12 (El Clot)

@Bcnsingular