Entitats socioculturals i esportives

Entrades amb l'etiqueta ‘Entitats socioculturals i esportives’

“Quan em jubili, m’hi veuran”

dilluns, 17/01/2011

Tardes en bona companyia al Centre Comarcal Lleidatà

“Amb només 15 anys em van arrencar de la meva terra; vaig marxar del poble plorant”. En Miquel Àngel Gento, fill d’un mestre d’escola de Sort i parent de l’històric extrem del Madrid, presideix el Centre Comarcal Lleidatà, una institució fundada el 1927 i que avui viu de les subvencions i de l’estima que li tenen els 1200 socis i els prop de 2000 simpatitzants. Tot i sentir enyorança, aquí dins, entre amics, s’aixopluga de les llàgrimes, fa el cor fort i em diu emocionat: “Barcelona també m’ha donat molt”.

No cal ser un Einstein per adonar-nos que som davant d’un home bo, dedicat en cos i ànima a fer més plàcida l’existència dels qui, com ell, van veure’s obligats a emprendre el camí cap a la capital.

Persones com l’Isidre, nonagenari. “Si em cites ja sé lo que diran: encara no s’ha mort, aquest?”. Comparteix taula amb quatre passarells que l’han reptat a la botifarra. Les dones, a excepció d’una, són a l’altra sala, jugant al canestó o participant en el taller de puntes de coixí. “Hi passava sempre amb l’autobús i pensava: quan em jubili m’hi veuran”. La Maria no és lleidatana. Tant fa. El centre s’ha obert últimament a tothom. També els cursets d’aranès, les classes d’acordió diatònic i les cargolades que s’hi organitzen.

Però si hi ha una activitat que convoca gent, aquesta és el bingo dels divendres. El cartró costa només 5 cèntims d’euro. “Som una entitat sense ànim de lucre”, em recorda el Miquel Àngel. I em posa com a exemple la guitarra d’en Lluís Llach que s’exposa a la planta de baix: “Va ser la seva primera guitarra. Ens la va donar perquè la subhastéssim, però ens va fer pena i aquí s’ha quedat”. Ara entenc que se’n tregui tan poc profit del taulell d’anuncis, d’on hi penja una única nota: “Senyores, venc xaquetó: tres quarts de nútria natural”.

Fotos: Montse García

Centre Comarcal Lleidatà, Ronda de la Universitat 1 (Dreta de l’Eixample)

Barriada: Centre

Etiquetes: Entitats socioculturals i esportives
Publicat a Dreta de l'Eixample, EIXAMPLE | 1 comentari »

Alta competició als Jardins del Clot de la Mel

dimarts , 14/12/2010

El Club de Petanca La Tripleta suma adeptes dissabte rere dissabte

A la Tripleta s’hi ha d’anar el cap de setmana. I ben d’hora, per així entrar en el bombo que decideix els grups, dits melés, i poder per tant jugar i aspirar al primer premi. L’Apolinar Martínez té la tropa excitadíssima, i no sigueu malpensats. Aquí, l’emoció rau bàsicament a saber si aquest bon home, president del club de petanca, haurà comprat préssec en almívar o pinya a rodanxes.

Els lots que després es repartiran els millors queden exposats en plena partida a la vista de tothom. “Sobretot, que no hi falti ni oli ni vi – demanava la gent… elles volien oli, i ells el vi… entens ara per què l’oli i el vi no fallen mai?”. Ho entenc. I de reüll dirigeixo la mirada cap a les llaunes d’olives amb anxova que, interpreto, són les convidades de pedra d’aquest fastuós tiberi.

Veient que em costa parar atenció al joc de botxes, decideixo fixar-me en els edificis que circumval·len els jardins del Clot de la Mel. Molts dels qui hi viuen tenen encara molt present el dia que tota aquesta zona l’ocupaven camps de conreu. No us parlo de fa 50 ni 40 ni 30 anys. No. Ja havíem entrat als 90 i les terres, allà seguien. Ignoro si hi havia vinyes. Avui, en aquest emplaçament, sí que sé, en canvi, què hi ha: uns Ribeiro sobre una taula i, a tocar, una vuitantena d’avis i àvies armats amb boles metàl·liques, capaços de no tenir pietat del rival per poder-lo degustar (el tinto, no el pobre rival) aquell mateix migdia amb la família. “Tot ha canviat molt”, confessa la Rosa, veïna del Clot des de fa 53 anys. “Ara ja no es ve a conversar. Hi ha molta avarícia: només es ve a guanyar”. Deu ser que el Viña do Val, s’ho val.

Club de Petanca La Tripleta, Jardins del Clot de la Mel.

Barriada: Clot de la Mel