Entrades amb l'etiqueta ‘Establiments històrics’

Xocolateria Fargas

diumenge, 4/05/2014

Gòtic (Ruta 2. Pi)

 

Crònica d’una mort anunciada

“Hi havia una vegada la xocolateria Fargas, la més antiga de la ciutat, d’encant innegable, amb retolació i mobiliari clàssics, i productes amb molta anomenada. Però la cantonada on s’ubicava era tant o més llaminera que tots aquells bombons i caramels farcits junts. Un 31 de desembre va abaixar la persiana, sense que cap governant tractés de posar-hi remei”. Aquest epitafi, escrit amb més de set mesos d’antelació, només serveix perquè jo tregui d’alguna manera la ràbia. Tot està decidit i ja no hi ha res a fer.

Setmanes abans que es publiqués al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona la suspensió, durant un any, de llicències d’obres en establiments emblemàtics, el plenari de l’Ajuntament aprovava el projecte promogut per Casacuberta Villamil que permetrà destinar la finca sencera a fer-hi apartaments turístics i unes galeries quan s’obri de nou la veda. Aquesta reforma integral de l’edifici suposa la defunció dels comerços històrics situats als baixos. Quan hi pensa, la Teresa Torras s’emociona. Fa 40 anys va coincidir amb l’afillada del senyor Fargas i última representant de la nissaga. “Necessitaven una persona i la meva tieta, que era una gran clienta, em va recomanar. Vaig començar amb mal peu: a l’accedir per primer cop a la botiga, vaig ensopegar i per poc que no caic a la falda de la mestressa”.

 

 

 

Els turistes, desconeixedors de l’atemptat que està a punt de produir-se, entren encuriosits i sempre acaben sortint-ne amb una bosseta de paper plena de catàniestoffes o gelatines de fruita confitada. Els més habituals no deixen escapar l’oportunitat d’endur-se llengües de gat o l’especialitat de la casa, la xocolata elaborada artesanalment en un molí de pedra, seguint la fórmula secreta de Josep Fargas, qui va heretar un negoci iniciat el 1827 o fins i tot abans.

Per aquí han passat un munt d’enamorats del cacau. “Jo en sóc la primera addicta”, em diu la Teresa, i la segueix un dissenyador de moda que feia expressament escala a Barcelona per poder comprar trufes gelades cada cop que havia de viatjar a Milà des de les Canàries, on vivia. “Per cert, vols una xocolatina?”. La pregunta no m’agafa per sorpresa perquè ja l’ha formulada a altres visitants afortunats, com la parella russa que s’entreté fent-se un “selfie” amb la dependenta de fons. “Sé que és un sacrilegi -li responc-. Però t’importaria si fos blanca?” ©BcnSingular

1.Xocolateria Fargas, c.Pi 16. Tel. 93.302.03.43
Obert de dilluns a divendres, de 9.30 a 20h, i dissabtes, de 10 a 20h

Agonia darrere de la universitat

dimecres, 31/10/2012

Els Pavellons Antoni Palau i Dulcet, a punt de sucumbir (si no ho han fet ja)

xxx

Qui els ha vist i qui els veu. Els pavellons Antoni Palau i Dulcet -inicialment, al carrer del Portal de Santa Madrona, a les Drassanes- van ser el més semblant que teníem al mercat de llibres de vell que voreja el riu Sena. Avui, només en queda l’estructura de dues de les antigues parades, i la placa descoberta per Porcioles quan es van inaugurar els quioscos, prop d’una vintena, el març de 1967. Encara no fa un any, l’últim supervivent se’m mostrava esquerp davant de qualsevol intent per part meva de treure-li una mínima informació sobre el passat d’aquests curiosos edicles. El present el veia amb els meus propis ulls: una trista pila de revistes pornogràfiques sobre un expositor, i el botiguer malcarat, mig amagat dintre de la seva cabina. El futur, no cal ser un setciències per endevinar-lo.

xxx

 

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

x

Pavellons Antoni Palau i Dulcet, c.Diputació, entre Balmes i Aribau (Antiga Esquerra de l’Eixample)

 

La barra anticrisi del Cafè de l’Òpera

dimarts , 11/09/2012

xxx

No em direu que no fa pena que un establiment històric com el Cafè de l’Òpera, on, que jo recordi, no cabia ni una agulla durant els anys noranta, presenti cada tarda un ambient tan desangelat a dins del local. Els mateixos amos del negoci reconeixen que no han tingut més remei que abraçar el turista, que per una cervesa pot arribar a pagar 9 euros, quan les terrasses costen el que costen, i la Rambla està com està. De degradada, s’entén.

Ara, sense renunciar als preus desorbitats que claven per seure fora, han decidit, però, concedir-nos el plaer de poder gaudir de la barra i no haver per això de morir en l’intent. Un cafè costa 90 cèntims; un tallat, 1€; i un cafè amb llet, 1,20€, sempre que es demani (o es pagui, no ens ha quedat clar) abans de les cinc de la tarda. Qui sap?, potser hauran d’acabar ampliant el taulell i posar algú perquè organitzi bé les cues que es formin a l’entrada… em temo, no obstant, que corredisses no n’hi haurà, per asseure’s en un tamboret.

x

x

Sèrie La Rambla (I) – Barra del Cafè de l’Òpera

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

Visitants il·lustres

dijous, 6/09/2012

El Saló Chopin, memòria viva del passat de la Rambla

xxx

D’aquell hotel fastuós que atreia tota mena de celebritats en queda poca cosa. Però els germans Saiz, propietaris del Quatre Nacions, han volgut d’alguna manera mantenir viu el passat esplendorós d’aquest establiment, segles enrere un dels més luxosos de Barcelona, i han decorat les parets d’una sala d’estar amb fotografies, cartes i retalls de diaris que deixen constància de la gran quantitat de personatges cèlebres que s’hi van allotjar.

Einstein, Stendhal, Ulysses S. Grant… tots ells van contribuir, amb la seva presència, al bon nom de l’hotel. També Buffalo Bill (hi ha molts turistes nord-americans que han preguntat si podien dormir en el mateix llit que el caçador de búfals: la resposta, sovint, ha estat que sí). Però qui hi  ha deixat més empremta és Fréderic Chopin. El compositor polonès s’hi va allotjar en dues ocasions, entre 1838 i 1839, acompanyat de l’escriptora francesa George Sand, amb qui va mantenir durant 10 anys una relació sentimental. La primera vegada es dirigien, de fet, cap a Mallorca, on Chopin pretenia curar-se de la tuberculosi que va acabar amb la seva vida una dècada més tard. El segon cop en tornaven, i van aprofitar per passar unes quantes nits més a Barcelona.

xxx

x

 

 

 

 

 

 

xxx

 

xx

x

Aquest petit i curiós espai, situat a la segona planta, va ser batejat com a Saló Chopin el 2010,  amb motiu del 200 aniversari del seu naixement. Això va passar en el transcurs d’un acte en què l’Ajuntament va posar una làmina a la façana per recordar l’efemèride, i durant el qual el Consolat de Polònia va obsequiar la família Saiz amb una altra placa, que roman al vestíbul. Avui, el Quatre Nacions de la Rambla és un modest dues estrelles, que ha vist reduïdes a una quarta part les seves dimensions. I si actualment encara rivalitza en alguna cosa amb l’Oriente, a l’altra banda del passeig, és precisament en disputar-se l’honor de ser l’hotel que ha allotjat més visitants il·lustres.

xxx

  xxx

Sèrie La Rambla (I) - Saló Chopin de l’Hotel Quatre Nacions

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

Un cowboy entre bocois

dijous, 29/03/2012

L’antiga Bodega Xifré, memòria viva del barri del Parc

xxx

Si hagués nascut en un poblet de Texas, l’Antoni, probablement, hauria estat sheriff. Però va néixer a Gràcia. Fill de vinaters, el seu destí estava marcat des del moment que el pare va obrir, l’agost de 1947, una bodega a l’aleshores carrer de Sicília. “Aquí hi havia de tot”, recorda. “Ara ja no queda res”. Ni tan sols la bodega, que va tancar fa un any, quan l’Antoni va decidir que tocava jubilar-se. “Havíem arribat a servir 10 quilos d’anxoves cada setmana. Però les grans superfícies ens han matat”.

L’establiment s’ha mantingut sempre tal com ell l’havia heretat, i així seguirà. Només que en lloc de vi, s’hi podrà tastar una mica de barri. “La meva intenció és fer-ne un museu”. Com si no ho fos ja: el local, antiga seu social de la Unió Esportiva Parc i que acollia també la Penya barcelonista Basilea, actualment inactiva, conserva nombroses fotos, trofeus i objectes commemoratius. Tampoc no s’han mogut de lloc els bocois d’aquest comerç situat a cavall de tres districtes, i que l’Antoni, gran amant dels westerns i l’estètica ianqui, ha aconseguit protegir, rifle (de joguina) en mà, dels fugitius i els caçarecompenses.

x

xxx

x

xx

Antiga Bodega Xifré, c.Wellington 13 (El Parc)

Per poder visitar el local, trucar al 93.309.40.06 i fer la petició a Antoni Xifré

Ruta 52 – Barri del Parc