Entrades amb l'etiqueta ‘Història de Barcelona’

Bar Alaska (Carmen Broto)

diumenge, 19/01/2014

Camp d’en Grassot (Ruta 1. Camp d’en Grassot)

La noia que el temps ha esborrat

La Jenny no entén de què li parlo. “Calmen Bloto? Aquí no Calmen Bloto”. Potser millor així: no deu ser molt gratificant descobrir que la història d’aquest bar està estretament lligada a una prostituta de luxe que va ser assassinada amb brutalitat, el cos de la qual va aparèixer semienterrat en un hort del carrer de la Legalitat. 65 anys després de la seva mort, el crim -reflex de la  Barcelona més sòrdida- continua sense aclarir-se, i qui podia aportar llum al cas, probablement ja fa temps que també fa malves.

 

Carmen Broto, originària d’un poblet d’Osca, freqüentava l’Alaska perquè vivia allà mateix*, en un pis que un industrial adinerat amb qui mantenia relacions li havia regalat. Un de tants clients, de qui sempre n’acabava sabent més del compte, de vegades secrets inconfessables que no era qüestió que s’anessin escampant. I menys encara si ets bisbe i hi ha menors pel mig. Es diu també que era afí al règim i que la temien els antifranquistes. L’Alaska era sempre ple de policies, i segurament li resultava fàcil subministrar-los informació.

Segons la versió oficial, la van matar per apoderar-se de les joies que havia anat acumulant. Una teoria que té bastant sentit apunta que la dona s’hauria negat a col·laborar amb els lladres, que volien utilitzar-la d’esquer per arribar fins al seu protector, l’empresari teatral Martínez Penas. Sorprèn, però, que dos dels tres implicats en l’homicidi se suïcidessin amb cianur just abans de ser detinguts.

 


“Fotos fuela”. L’Alaska ha canviat per dins però segueix sent la cantonada agradable que reunia veïns, gent de pas i amants solitaris. De la Marisa, amiga de la Broto i meuca com ella, en guarda algun record el José, el cambrer més veterà, a qui com la resta del personal la Jenny ha mantingut en nòmina. Però en canvi ja li queda molt lluny l’11 de gener de 1949, dia en què una notícia va commoure la societat benestant i va convertir Carmen Broto, aquella rossa espaterrant, en símbol d’una època fosca i molt, molt trista ©BcnSingular

1.Bar Alaska, c.Sant Antoni Maria Claret 20

 

*Carmen Broto va residir al número 16 del c.Sant Antoni Maria Claret

Sota l’asfalt

divendres, 30/11/2012

Llambordes ocultes (c.Parlament)


Pòst-its Sant Antoni / Barcelona Singular 2a època

Agonia darrere de la universitat

dimecres, 31/10/2012

Els Pavellons Antoni Palau i Dulcet, a punt de sucumbir (si no ho han fet ja)

xxx

Qui els ha vist i qui els veu. Els pavellons Antoni Palau i Dulcet -inicialment, al carrer del Portal de Santa Madrona, a les Drassanes- van ser el més semblant que teníem al mercat de llibres de vell que voreja el riu Sena. Avui, només en queda l’estructura de dues de les antigues parades, i la placa descoberta per Porcioles quan es van inaugurar els quioscos, prop d’una vintena, el març de 1967. Encara no fa un any, l’últim supervivent se’m mostrava esquerp davant de qualsevol intent per part meva de treure-li una mínima informació sobre el passat d’aquests curiosos edicles. El present el veia amb els meus propis ulls: una trista pila de revistes pornogràfiques sobre un expositor, i el botiguer malcarat, mig amagat dintre de la seva cabina. El futur, no cal ser un setciències per endevinar-lo.

xxx

 

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

x

Pavellons Antoni Palau i Dulcet, c.Diputació, entre Balmes i Aribau (Antiga Esquerra de l’Eixample)

 

Visitants il·lustres

dijous, 6/09/2012

El Saló Chopin, memòria viva del passat de la Rambla

xxx

D’aquell hotel fastuós que atreia tota mena de celebritats en queda poca cosa. Però els germans Saiz, propietaris del Quatre Nacions, han volgut d’alguna manera mantenir viu el passat esplendorós d’aquest establiment, segles enrere un dels més luxosos de Barcelona, i han decorat les parets d’una sala d’estar amb fotografies, cartes i retalls de diaris que deixen constància de la gran quantitat de personatges cèlebres que s’hi van allotjar.

Einstein, Stendhal, Ulysses S. Grant… tots ells van contribuir, amb la seva presència, al bon nom de l’hotel. També Buffalo Bill (hi ha molts turistes nord-americans que han preguntat si podien dormir en el mateix llit que el caçador de búfals: la resposta, sovint, ha estat que sí). Però qui hi  ha deixat més empremta és Fréderic Chopin. El compositor polonès s’hi va allotjar en dues ocasions, entre 1838 i 1839, acompanyat de l’escriptora francesa George Sand, amb qui va mantenir durant 10 anys una relació sentimental. La primera vegada es dirigien, de fet, cap a Mallorca, on Chopin pretenia curar-se de la tuberculosi que va acabar amb la seva vida una dècada més tard. El segon cop en tornaven, i van aprofitar per passar unes quantes nits més a Barcelona.

xxx

x

 

 

 

 

 

 

xxx

 

xx

x

Aquest petit i curiós espai, situat a la segona planta, va ser batejat com a Saló Chopin el 2010,  amb motiu del 200 aniversari del seu naixement. Això va passar en el transcurs d’un acte en què l’Ajuntament va posar una làmina a la façana per recordar l’efemèride, i durant el qual el Consolat de Polònia va obsequiar la família Saiz amb una altra placa, que roman al vestíbul. Avui, el Quatre Nacions de la Rambla és un modest dues estrelles, que ha vist reduïdes a una quarta part les seves dimensions. I si actualment encara rivalitza en alguna cosa amb l’Oriente, a l’altra banda del passeig, és precisament en disputar-se l’honor de ser l’hotel que ha allotjat més visitants il·lustres.

xxx

  xxx

Sèrie La Rambla (I) - Saló Chopin de l’Hotel Quatre Nacions

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

L’estadi on Romerito tampoc no hauria triomfat

divendres, 13/05/2011

El barri de Les Corts recorda d’una manera insulsa l’antiga “Catedral del futbol”


xxx

 

 

 

 

 

 

 


 

Una trista placa col·locada el 1974 a la façana del bloc de pisos de Numància amb Travessera, és, avui, l’únic recordatori que dóna fe que allà mateix s’hi erigia el camp de les Corts. A més, ha de compartir protagonisme amb un rètol de l’establiment del costat que em pregunto si no hauria pogut situar-se almenys a un pam de distància.

Dins el bar sí que han tingut, en canvi, el detall de penjar-hi un quadre que mostra com era l’antic estadi del Barça quan el barri encara era eminentment industrial. De fet, s’hi pot veure la bòbila de la fàbrica de teules Perelló-Macians (actual Plaça de les Corts), i s’intueixen també algunes cases de Les Corts Noves, que ara quedarien completament tapades per l’edifici -lleig però fotogènic- conegut popularment com La Colmena (El Rusc).

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

Amb la intenció, suposo, d’evocar millor la vinculació d’aquesta zona amb el Barça de les cinc copes, l’Ajuntament va decidir incloure al nomenclàtor de carrers de Les Corts qui havia estat la gran figura dels blaugrana durant els 50: Ladislao Kubala.

Igualment s’ha d’aplaudir que es mirés de buscar un indret proper al camp de futbol que el va veure triomfar. Però haver optat al final pel carreró de la foto de sota (així consta en el mapa interactiu de bcn.cat, per bé que enlloc més) és, perdoneu-me, per riure-se’n.

 

El passatge de Kubala, emplaçat on hi havia hagut una de les dues porteries, s’utilitza únicament com a entrada i sortida de vehicles d’un aparcament privat (el de la finca on precisament Kubala, ja retirat, residia). Ni tan sols Romerito es mereix un reconeixement tan indigne.

 

Camp de les Corts del F.C.Barcelona. Entre els carrers del Marquès de Sentmenat i Numància, i la Travessera de les Corts

Barriada: Can Novell-Camp de les Corts