Entrades amb l'etiqueta ‘Passatges’

Secret rere la porta

dimarts , 5/03/2013

El passatge més idíl·lic de l’antic Poblet, salvat de miracle de la piqueta

xxx

Poc se’n sap, d’aquest carreró interior que vaig descobrir per casualitat quan creia conèixer ja tot el barri de la Sagrada Família, després de setmanes d’haver-lo estat recorrent de punta a punta. M’havia quedat més d’un cop amb aquella façana, al número 425 del carrer del Rosselló, realment curiosa, però el que s’hi amaga dins no podia per res del món imaginar-m’ho. Darrere la porta opaca i de color terrós de l’entrada, s’arrengleren a banda i banda una vintena de casetes. Cadascuna tenia, fa anys, un pati, però successives reformes els han eliminat. Ara, molts veïns, del que gaudeixen és d’un terrat.

L’Antonio Román em convida a pujar al seu. Ell és el propietari més antic, i un dels set o vuit que es va negar a vendre quan Metro 3 va trucar al timbre. La intenció de la immobiliària era quedar-s’ho tot per aixecar-hi pisos, i, de fet, va arribar a adquirir una quinzena d’habitatges. Però la crisi i, sobretot, la resistència dels qui entenien que viure aquí és un privilegi ha permès mantenir íntegre aquest conjunt, únic i absolutament desprotegit. M’atreveixo a dir que qui hauria de vetllar per la seva conservació en desconeix, segur, la seva existència.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

L’Antonio m’explica que el passatge, sense nom, és de principis de segle i que les cases les van fer enginyers i aparelladors vinguts de fora de Barcelona per habitar-hi ells mentre treballaven en diverses obres. La Ginesa Sánchez, una altra veïna veterana, tenia entès que eren constructors del temple de Gaudí, però l’Antonio m’assegura que això no és veritat. Suposo que me l’hauré de creure, com quan em diu que una de les cases pertanyia a un torero i que l’home en sortia amb el vestit de llums posat quan tenia faena a la Monumental. “Durant la guerra, aquí hi havia un refugi”. L’Antonio em descriu el lloc exacte, ara del tot inacessible, on els residents d’aleshores compartien estones i penúries. Avui, els qui hi habiten només tenen en comú aquest saló enjardinat des d’on es creuen mirades i de tant en tant també algun somriure còmplice, sabedors que guarden un secret i que cal preservar-lo.

xxx

xx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona. Mira’l aquí

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Passatge interior – Núm.425 c.Rosselló (Sagrada Família)

Ruta 2 – Sagrada Família / El Poblet – Parada núm.2

L’indret amb més encant del Clot

dissabte, 6/10/2012

El passatge de Robacols, o com fer vida de poble al costat de la Meridiana

xxx

El passatge de Robacols no es veu en un primer cop d’ull. Ocult darrere una reixa del carrer de Rossend Nobas, ens transporta als temps en què les manufactures van ocupar les terres fèrtils del Clot i els obrers van arribar al barri. Actualment, cinc de les nou casetes construïdes expressament per als treballadors de les fàbriques pròximes, estan abandonades. Una, de fet, no té ni sostre, i s’omple de rates. El conjunt, que encara conserva, per sort, el seu encant, forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, i, per tant, l’Ajuntament hauria de vetllar perquè la propietària se’n cuidés, cosa que no fa. “Dilo, dilo, que la dueña no hace nada“, m’interpel·la l’Encarna, una anciana que el 1952 va marxar de Guadix, Granada, per venir a Barcelona, i que ha seguit gaudint, gràcies a aquest indret, d’un entorn semirural no massa diferent al del seu poble.

Robacols, m’explica l’Encarna, era com s’anomenava als Casas, una de les famílies amb més tradició, de sempre, al Clot, i a qui pertanyien aquests habitatges arrenglerats tots a la dreta i, que, antigament, posseïen patis i horts davant. Ara, l’espai es destina a estendre la roba, i celebrar-hi de tant en tant trobades familiars. Els veïns, ben avinguts, acostumen, les tardes d’estiu, a treure-hi el parxís. Qui venç, s’endú un cèntim. “Me irá bien“, diu la Mercedes, que acaba de guanyar-me una partida. No té feina i paga 650€ de lloguer al mes. L’Encarna i el seu gat, 68. I els del costat, fins fa uns mesos, ni això. Eren okupes. El passatge, ara ja sense intrusos, torna a ser de difícil accés. No hi ha intèrfon ni tampoc timbre a l’entrada, i per poder fruir-ne, es necessita paciència i unes bones cordes vocals. “Encaaaaaaarna!”.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

xxx

xxx

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Passatge de Robacols (el Clot). Accés habitualment tancat.

Ruta 2 – el Clot / Nucli antic del Clot. Parada núm.10

x
Mostra Ruta pel nucli antic del Clot en un mapa més gran

El carreró fantasma

dissabte, 9/07/2011

Un passatge de la Barceloneta amb prou feines conserva el nom i la placa

 

No consta a les guies de carrers i si es busca al plànol del web de l’Ajuntament, la resposta no admet dubtes: “via no trobada”. El passatge de la Cadena, per tant, no existeix. O sí, però no ho sembla. Situat intramurs, s’intueix només des del carrer de Carbonell, on una làmina de marbre indica l’únic tram visible. S’hi accedeix a través del Bitácora, bar de tapes amb unes braves de notable alt i un pati (el passatge en qüestió) al darrera.

 

 

Aquest espai  ignorat havia estat, qui ho diria, un indret de pas obligat, ja que just allà (o a tocar) s’ubicava la rudimentària estació que va inaugurar la línia Barcelona-Mataró, primer trajecte en tren de la Península. Resseguint el passatge s’arribava també fins a la plaça de braus de la Barceloneta, “El Torí”, on s’alça avui la seu de Gas Natural.

En direcció contrària, s’hi succeïen les tavernes, però amb la reforma del passeig Nacional -actual Joan de Borbó- van desaparèixer. Totes menys una: la Siempre Viva, fent honor al seu nom, perdura encara com a restaurant, tot i que una mica més avall (a l’emplaçament original hi ha ara la cerveseria Costa Brava). També  manté viu el record del passatge de la Cadena el Mas dels Arcs, una fruiteria del carrer de Balboa, amb un tros d’aquest carreró convertit avui en magatzem.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

Passatge de la Cadena (Barceloneta).

Barriada: Eixample de la Barceloneta

Defunció a la Rambla

diumenge, 17/04/2011

x

En aparença, aquest passatge ho tenia tot perquè els comerços que s’hi instal·lessin fessin l’agost els dotze mesos de l’any. Principalment per la seva ubicació: connecta la Rambla dels Estudis amb la plaça de la Vila de Madrid, i a més té com a veí l’Hotel Citadines. Però després de diversos intents infructuosos per reflotar alguns negocis, els botiguers han acabat tocant el dos, suposo que espantats per la crisi, els lloguers elevadíssims i davant l’evidència que “per aquí no hi passa ni Déu”. Certifico, doncs, la mort per inanició d’aquestes galeries, si bé encara hi sobreviu un restaurant i el curiós personatge que dóna la benvinguda als clients i que no em negareu que fa una mica de iuiu.

x