Entrades amb l'etiqueta ‘Top 100 Bacallà’

El Bisaura

diumenge, 2/03/2014

Les Corts (Ruta 1. Les Corts Velles)

 

Colofó al mercat

Una activitat matinal que cap sibarita no ha de passar per alt és visitar els mercats municipals a la recerca d’un lloc (sempre n’hi ha algun) que ofereixi esmorzars de forquilla. M’havien parlat molt bé del Bisaura, a les Corts, on per cinc euros pots comprovar la perícia de l’Anna Munné i el seu personal acontentant panxes, i, de pas, intuir com deuen ser els dinars. Jo ja he fet les dues coses, i, definitivament, em quedo amb l’àpat del migdia, més fidel a la tradició marinera de la família, que manté la parada de peix i marisc des dels inicis, i de la qual viu el restaurant.

El rèmol fet a la planxa i sense artificis que em va servir el Fabricio estava exquisit. Però hi ha més especialitats, i no han de tenir necessàriament closca o escates. Aquí la gent es delecta amb els entrants de temporada: les carxofes fregides amb foie, els calçots arrebossats o els rovellons; i plats contundents com els callos (això diuen: no me’n veureu menjar mai), els botifarrons amb ceba i vi blanc, i demés embotits marca de la casa: El Bisaura, al nord d’Osona, és la regió dels sogres de l’Anna, i així es deia també el seu bar. Des del 2007, el mercat de les Corts pot presumir, doncs, de tenir una de les millors cuines del barri, que a posteriori llegeixo que sobresurt també pels seus calamars a la romana i per un bacallà de primera. Fa quatre dies que hi vaig anar i ja m’estic impacientant.

1.El Bisaura, mercat de les Corts

Obert de dimarts a dissabte fins a les 16h (dilluns fins a les 14h)

Un plat irrepetible*

dimarts , 11/12/2012

*Ha mort als 62 anys Josep Maria Solé i Roca, propietari de la Taverna Can Roca

.

Pòst-its Sant Andreu / Barcelona Singular 2a època

El miracle de “Sant” Bacardí

diumenge, 20/02/2011

Disfresses, cases-jardí i salchipapas a la plaça amb més encant d’Horta

x

“Aquí celebràvem amb l’escola els Carnestoltes. No te’n recordes?” No, no me’n recordo. De fet, creia haver descobert aquesta indret tenint més de trenta anys. “I del Don Bocata, tampoc no te’n recordes?” Definitivament, tinc una memòria de mosquit.

x

x

La plaça de Bacardí no és, avui, com se suposa que l’hauria de recordar. Aleshores hi passaven cotxes i no s’hi havien col·locat encara les dues palmeres. “Va ser cosa del Maragall”, em diu la Maria Antònia Vila, veïna del número 14. “Molt abans, això estava ple de comerços: teníem dues cases de queviures, una cansaladeria, una polleria, una lleteria i dos forns de pa”. La Maria Antònia viu en una casa amb jardí, i per Sant Joan l’utilitza per reunir-hi al voltant d’una taula tota la família, molt arrelada a Horta.

x

xxx

xxx

.

xxx

xxx

xxx

xxx

xxx

xxx

xxx

x

La filla, anys enrere, va obrir a la plaça la braseria La Bacardina, que duu el nom amb què era coneguda la seva besàvia, masovera de la finca dels Bacardí. El restaurant ja no els pertany. Ara se’n fa càrrec en Carlos Alférez, un paio curiós que ha sabut mantenir el nivell: el revoltillo de bolets i espàrrecs, i un bacallà a la mel excel·lent ho confirmen.

xxx

xxx

xxx

xxx

xxx

D’ell és la idea d’oferir als clients de l’altre local seu, el cafè-terrassa de la cantonada i antic Don Bocata, un dels plats més sol·licitats a totes hores: les salchipapas, una bomba calòrica típica dels països de l’Amèrica Llatina més fàcil de fer que de digerir. L’alternativa: unes braves, uns calamars a l’andalusa o els entrepans gratinats amb pa de xapata que el proper cop que hi vagi m’aventuraré a provar.

xxx

 

Alexandre de Bacardí, polític, advocat i escriptor, va iniciar la urbanització d’aquesta zona el 1870, quan Horta encara era un nucli poc poblat i molt dispers que començava a atraure gent benestant desitjosa de plantar-hi les seves torretes d’estiueig.

L’home va tenir l’ocurrència de batejar els carrers que circumden la plaça de Bacardí amb el seu nom, el de la seva difunta esposa i el del seu germà Baltasar, a qui va convertir en sants: Sant Alexandre, Santa Amàlia i Sant Baltasar (actual carrer del Duero; Baltasar de Bacardí té igualment un carrer dedicat al barri de Badal). Desconec si tots tres havien fet prou mèrits per merèixe’s aquesta dintinció. Però si ens referim a miracles, aquesta plaça n’és un.

 

Fotos: Montse García

x

La Bacardina, c.Santa Amàlia 38 (Horta)

Barriada: Bacardí