Entrades amb l'etiqueta ‘Top 100 Entrepans’

Entrepà de calamars (La Peninsular)

dimarts , 11/03/2014

Top 100 Entrepans (Secció Ho he provat, Barceloneta)

 

L’aperitiu més cañí

La sorpresa se suposava que havia de ser l’entrepà de calamars. I ho ha estat, no en tingueu cap dubte. Però tan sols una de moltes, més de les que s’intueix quan s’entra en aquest establiment renovat de dalt a baix i que, no obstant, el Sergio Gil ha aconseguit que sigui realment genuí; com les bodegues de sempre de la Barceloneta, i amb una oferta gastronòmica que rescata plats que menjaven alguns dels seus pobladors procedents de molts altres indrets d’arreu de l’Estat: els callos, el cochinillo i les sardines amb escabetx. La Peninsular oculta, a més, al soterrani un refugi antiaeri de la Guerra Civil, que havia estat també un assecador de bacallà, convertit ara en un reservat per a qui vulgui organitzar un sopar en grup.

Encara m’ha impactat més, però, descobrir el propòsit de tot plegat. El Sergio és antropòleg i ha obert aquest i dos locals més pràcticament alhora i no només amb finalitats empresarials: són l’excusa per a un treball de camp -la base de la seva tesi doctoral- en què s’ha proposat analitzar el comportament de la gent en llocs de trobada com són els bars, on sovint la gent reforça el seu sentiment de pertinença a una classe, o tot el contrari: s’hi infiltra per viure experiències noves.

Això últim és precisament el que he fet jo: posar-me en la pell d’un senyor castís i demanar-me un bocata de calamares. Aquí el broden, i ho diu un servidor que n’ha endrapat uns quants a la capital d’Espanya. El mol·lusc, portat de la llotja, s’arrebossa amb farina i cervesa, i s’acompanya d’una maionesa molt suau i amb alfàbrega, un condiment perfecte. L’han encertat també amb el panet, i el vermut de la casa admeto que entra molt bé. Només han faltat dues coses: obsequiar el cuiner amb un zapateado i cridar ben fort: ¡OOOLÉ! ©BcnSingular

La Peninsular, c.Mar 29. Tel. 93.221.40.89

El millor bar de tapes de Gràcia

dilluns, 27/06/2011

La Pepita refina els entrepans de vedella i molts altres clàssics

 

Sabem que dit així és un atreviment. Però d’això es tracta. La Sofia Boixet ha aconseguit, en només mig any, col·locar el seu restaurant de Gràcia entre els més innovadors, sense haver hagut de renunciar a les tapes de tota la vida. Tot el contrari. Amb una amanida russa, uns musclos en escabetx i unes croquetes es pot estar a la glòria. “Volíem recuperar la idea del bar tradicional”. Donant-li, és clar, una petita sacsejada. És aquí on entra en Sergio Andreu, un cuiner amb experiència al Fogón de París i que sap aportar el toc de modernitat necessari a cadascun dels platets que ens proposa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A la Pepita es pot anar a fer unes braves o fins i tot menjar un arròs amb llamàntol (per encàrrec), però faríem un lleig si no ens demanéssim també un entrepà de vedella, el famós pepito, reinventat de mil maneres. Mentre ens el preparen, podem conversar amb la mare de la Sofia. O amb el tiet. O la tieta. Queda clar que la família li està fent costat. “Algunes tapes d’influència andalusa són cosa de ma mare, que és originària de Huelva”. Ara m’animaria a parlar del cazón, del salmorejo de carabassa o d’una curiosa reinterpretació de la mel i mató. Però deixarem passar un temps. Qui diu que les segones parts no són mai bones?

 

 

La Pepita, c.Còrsega 343 (Vila de Gràcia). Tel.93.238.48.93.

Obert de dimarts a divendres, de 9 a 1.30h, i dissabtes d’11 a 2.30h

Barriada: Rius i Taulet

És dissabte, toca Palmer

diumenge, 5/06/2011

Bon cafè i millors entrepans en un bar de barri, al Poble-sec

Foto: Montse García

 

S’hi pot anar, és clar, també els matins i els migdies de qualsevol dia feiner. Però és els dissabtes quan puc i quan m’agrada esmorzar al Palmer. Si no hi entra a fer un cafè la Conxita, quiosquera de la plaça, ho fa en Conrad, forner del barri i a qui hem d’atribuir part de l’èxit dels entrepans que s’hi serveixen. O en Lluís, l’advocat, sempre enfeinat. O l’empleat del súper. O tantes parelles de jubilats que tampoc no fallen mai, i que es distreuen amb la meva filla. Cares familiars, totes, que potser em trobaré després a la peixateria o mentre omplo una quiniela.

 

 

La cafeteria Palmer, abans ubicada on ara hi ha l’estanc, va tenir primer amos mallorquins. L’avi empordanès d’en Josep va adquirir-la el 1944; posteriorment, va passar a mans del gendre, i des del 2000 que se’n fa càrrec el nét. “El barri  ha canviat molt. Mira: de la generació que avui hauria complert 50 anys no hi queda pràcticament ningú. La droga va fer molt mal al Poble-sec”. En Josep Punset em parla dels vuitanta, quan la plaça de Santa Madrona rebia un altre nom: la plaça de l’Agulla. Hem estat molts els nous veïns, d’aquí i de fora, que això, per sort, no ho hem viscut.

 

Foto: Montse García

En Josep plega d’hora. Un accident greu de moto l’ha obligat a fer rehabilitació, de manera que quatre dies a la setmana agafa la bici i escampa la boira. Un quadre de dins el bar deixa constància d’aquesta afició per les dues rodes. La resta, des de les taules de marbre fins als gots de vidre del cafè amb llet, ens indica que som en una cafeteria aparentment normal que en realitat no ho és tant. Perquè… si no existís, on aniríem?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cafeteria Palmer, pl.Santa Madrona 1 (Poble-sec). Tancada per les tardes, i els diumenges tot el dia.

Barriada: França Xica