Entrades amb l'etiqueta ‘Top 100 Bars de tapes’

Entrepà de calamars (La Peninsular)

dimarts , 11/03/2014

Top 100 Entrepans (Secció Ho he provat, Barceloneta)

 

L’aperitiu més cañí

La sorpresa se suposava que havia de ser l’entrepà de calamars. I ho ha estat, no en tingueu cap dubte. Però tan sols una de moltes, més de les que s’intueix quan s’entra en aquest establiment renovat de dalt a baix i que, no obstant, el Sergio Gil ha aconseguit que sigui realment genuí; com les bodegues de sempre de la Barceloneta, i amb una oferta gastronòmica que rescata plats que menjaven alguns dels seus pobladors procedents de molts altres indrets d’arreu de l’Estat: els callos, el cochinillo i les sardines amb escabetx. La Peninsular oculta, a més, al soterrani un refugi antiaeri de la Guerra Civil, que havia estat també un assecador de bacallà, convertit ara en un reservat per a qui vulgui organitzar un sopar en grup.

Encara m’ha impactat més, però, descobrir el propòsit de tot plegat. El Sergio és antropòleg i ha obert aquest i dos locals més pràcticament alhora i no només amb finalitats empresarials: són l’excusa per a un treball de camp -la base de la seva tesi doctoral- en què s’ha proposat analitzar el comportament de la gent en llocs de trobada com són els bars, on sovint la gent reforça el seu sentiment de pertinença a una classe, o tot el contrari: s’hi infiltra per viure experiències noves.

Això últim és precisament el que he fet jo: posar-me en la pell d’un senyor castís i demanar-me un bocata de calamares. Aquí el broden, i ho diu un servidor que n’ha endrapat uns quants a la capital d’Espanya. El mol·lusc, portat de la llotja, s’arrebossa amb farina i cervesa, i s’acompanya d’una maionesa molt suau i amb alfàbrega, un condiment perfecte. L’han encertat també amb el panet, i el vermut de la casa admeto que entra molt bé. Només han faltat dues coses: obsequiar el cuiner amb un zapateado i cridar ben fort: ¡OOOLÉ! ©BcnSingular

La Peninsular, c.Mar 29. Tel. 93.221.40.89

Envàs, tu et quedes

diumenge, 17/02/2013

La col·lecció de gerres d’El Vaso de Oro, una atracció afegida

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

x

“Tens una escala?” Ha estat potser la primera vegada que algú s’ha interessat més pel continent que pel contingut. S’entén, doncs, la cara d’estranyesa que m’ha posat el Gabriel. “Sí, és clar”. Les gerres, algunes d’imponents, que decoren el bar que va inaugurar aquest bloc em semblen un distintiu marca de la casa tan important com ho són les filarmòniques, sempre tan ben tirades, i els filets amb foie. Confiant no desequilibrar-me, m’entretinc fotografiant les que tenen rostre humà, i que es troben a una alçada considerable. “N’hi ha que pertanyen a clients, i quan vénen les hi baixo”. La resta -també les més gegantines- es van comprar, majoritàriament, en successius viatges que els Fort van estar fent durant anys a Alemanya, on el pare de la nissaga, a part de treballar-hi un temps, no hi ha dubte que va aprendre els secrets de la bona cervesa.

 

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

 x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona. Mira’l aquí

x

Top 2500 Barcelona Singular

El Vaso de Oro, c.Balboa 6 (Barceloneta)

Obert de dilluns a diumenge de 12 a 24h. Tel. 93.319.30.98

Ruta 1 Barceloneta – Eixample de la Barceloneta

Pop amb llista d’espera

diumenge, 12/02/2012

O’Retorno, mitges racions colossals en un gallec atapeït de l’Eixample

Fotos: M.P ©

xxx

“El secret del nostre èxit? Quantitat, qualitat, preu… i afecte”. Estem d’acord, però afegiríem: molta quantitat. En Fermín Pérez té cada nit el local ple a vessar. De gent i de pulpo a feira amb cachelos. “Tothom en demana”. Però només els grups nombrosos, els comensals novells i els goluts s’atreveixen amb la ració sencera. És a dir, la majoria. “Venc 36.000 quilos de pop a l’any”, assegura en Fermín, que en la suma inclou dos altres bars que regenta.

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xx

Ell i la seva dona, la Loli, fa just 20 anys que van obrir aquest restaurant a l’Esquerra de l’Eixample, un lloc a priori amb molt poc encant, i que gràcies al turbio, a l’albariño i a aquests plats més que generosos es veu amb més bons ulls. Alguns clients, m’adono, li troben fins i tot el gust a estar-se durant hores prostrats a la barra. “El paio que acaba de marxar”, comenta la Loli, referint-se a un home absolutament alcoholitzat, “portava des de les dues del migdia… i ja són quarts d’onze! En un descuit meu ha arribat a beure’s el vinagre de les setrilleres”. Tots sabem que és dur treballar en un bar. Més, però, deu ser-ho empassar-se el contingut d’una vinagrera.

xxx

xxx

Repassem. Quantitat: “qui ve a menjar, ve a menjar”, insisteix en Fermín. “Quan algú es demana un bistec, no li’n serveixo un de 80 grams. Jo hi poso, al plat, una peça d’almenys 300-350 grams, i si el client la vol de mig quilo, doncs que sigui mig quilo. Em faria vergonya no complaure’l”. Qualitat: el producte és fresc; la prova en són els escamarlans que al meu darrere esperaven el seu torn, i que s’entretenien movent les potes. Preu: perquè ens en fem una idea, mitja mariscada, suficient per saciar la gana de dues persones, surt per 29 euros. I el pop, 16 o 23€ segons la mida. Afecte: tot el que en vulgueu rebre. I si un cop devorat l’àpat, us conviden amablement a abandonar la taula, caldrà prendre-s’ho amb bon humor, que aquí, a tocar del Clínic, també hi ha llista d’espera!

x

xx

x

x

x

xxx

x

Top 1000 Barcelona Singular

O’Retorno, c.Comte d’Urgell 168 (Antiga Esquerra de l’Eixample). Tel. 93.453.11.04.

Obert de dimarts a dijous, de 7 a 24h, divendres i dissabtes, de 7.30 a 1h, i diumenges, de 8 a 17h

Barriada: Ninot.

El millor bar de tapes de Gràcia

dilluns, 27/06/2011

La Pepita refina els entrepans de vedella i molts altres clàssics

 

Sabem que dit així és un atreviment. Però d’això es tracta. La Sofia Boixet ha aconseguit, en només mig any, col·locar el seu restaurant de Gràcia entre els més innovadors, sense haver hagut de renunciar a les tapes de tota la vida. Tot el contrari. Amb una amanida russa, uns musclos en escabetx i unes croquetes es pot estar a la glòria. “Volíem recuperar la idea del bar tradicional”. Donant-li, és clar, una petita sacsejada. És aquí on entra en Sergio Andreu, un cuiner amb experiència al Fogón de París i que sap aportar el toc de modernitat necessari a cadascun dels platets que ens proposa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A la Pepita es pot anar a fer unes braves o fins i tot menjar un arròs amb llamàntol (per encàrrec), però faríem un lleig si no ens demanéssim també un entrepà de vedella, el famós pepito, reinventat de mil maneres. Mentre ens el preparen, podem conversar amb la mare de la Sofia. O amb el tiet. O la tieta. Queda clar que la família li està fent costat. “Algunes tapes d’influència andalusa són cosa de ma mare, que és originària de Huelva”. Ara m’animaria a parlar del cazón, del salmorejo de carabassa o d’una curiosa reinterpretació de la mel i mató. Però deixarem passar un temps. Qui diu que les segones parts no són mai bones?

 

 

La Pepita, c.Còrsega 343 (Vila de Gràcia). Tel.93.238.48.93.

Obert de dimarts a divendres, de 9 a 1.30h, i dissabtes d’11 a 2.30h

Barriada: Rius i Taulet

Xin-xin a El Vaso de Oro

diumenge, 28/11/2010

Filarmòniques, filets amb foie i urnes funeràries

JAVI 'EL GALLEGO' AMB LES 'FILO' A PUNT

Ens estrenem, i ho fem brindant a El Vaso de Oro per l’èxit del bloc. Aquí, les ‘filo’ van que volen. Al final de la jornada n’hauran servit 600 (això diuen). El vas en qüestió conté una cervesa única: el secret, m’expliquen, es troba en el compressor. La beguda surt amb molta pressió i poc gas. Abans de lliurar-te-la la deixen reposar una estona, després retiren amb una espàtula part de l’escuma, reomplen el got i llestos.

El personal, sense excepcions, ha crescut a la Barceloneta: se’ls veu fets uns experts, com proven els galons que duen cosits a l’uniforme. El més veterà, Javi ‘el Bronson’, suma 25 anys darrere la barra. Un altre Javi, ‘el Gallego’, gairebé l’atrapa. Ells són els qui cuinen al matí dues exquisideses marca de la casa: la tonyina picant i l’amanida russa. Quan van entrar al negoci de la família Fort, encara vivia el Gabriel, el patriarca, a qui tots veneraven. Avui veneren el fill. En Gabriel Segon m’acaba de conèixer i ja m’està obsequiant amb unes cerveses. “Són artesanals, i sense conservants. Emporta-te-les”. Si segueix així, també jo li hauré de rendir honors.

És dijous i el local cada cop s’anima més, però ningú no s’estressa. Demano que em preparin el plat estrella, solomillo amb foie, sense desmerèixer el famós sandvitx granjero, que igualment caurà tard o d’hora. En Xavi, que viu a Terrassa, ara mateix en té un a l’estómac. Ve sovint amb la parenta, i assegura haver-s’hi passat molts dissabtes fins a set hores seguides consumint temps i filarmòniques. “El dia que em mori vull que fiquin les meves cendres dins d’una d’aquelles gerres”, i m’assenyala uns atuells enormes que decoren el bar, portats expressament d’Alemanya. “Ets un bèstia!”, li responc. Però el comentari em confirma una cosa: a El Vaso de Oro s’imposa la fidelitat. No hi ha traïció possible.

 

SANDVITX 'GRANJERO'TONYINA PICANTFILET AMB 'FOIE'L'ORIOL I EL 'JEFE'UNA GERRA O UNA URNA FUNERÀRIA?UNS CLIENTS MOLT FIDELS

Fotos: Montse García

xxx

xxx

 

El Vaso de Oro, c.Balboa 6 (Barceloneta). Obert tots els dies.

Ruta 1 Barceloneta: Eixample de la Barceloneta