Entrades amb l'etiqueta ‘Top 100 Restaurants llatinoamericans’

La Petita Colòmbia

dilluns, 24/09/2012

La comunitat paisa irromp amb força al barri de la Sagrada Família

xxx

De mica en mica han anat fent-se un lloc entre tant visitant, comerciant de records i veí molest per la sobredosi de turistes. Sense soroll, i això que són d’on són, els colombians s’han convertit  ja en la quarta comunitat estrangera, i la primera entre les llatines, del barri de la Sagrada Família. I els qui no hi viuen, hi vénen, atrets per la proliferació d’establiments del país sud-americà. Sobretot, llocs de menjar, però també perruqueries, tendes de roba i clíniques dentals.

La peregrinació per alguns d’aquests locals comença de bon matí. El forn Colombia Pan sempre ve de pas, sigui per esmorzar un cafè amb llet i un pandebono, fer un dinar ràpid o berenar amb més calma una xocolata, i sucar-hi un buñuelo. L’assortiment de productes és inacabable. La sobrietat del pan aliñado, amb formatge fresc per dins, i les arepas con queso, contrasta amb el colorant cridaner del brazo de reina, un pecat calòric ple d’aquest almívar de llet que anomenen arequipe. L’alternativa pot ser un tall de torta negra, un roscon o unas peras. “Hi ha dies que entren famílies senceres i s’enduen mitja botiga”, em comenta la Sònia Querol, filla d’en Raül, el propietari, i tan catalana com el seu pare. L’home, resulta que es va enamorar de Colòmbia i quan va tornar a casa va decidir obrir aquest negoci. Amb anterioritat, havia parit Zoco Latino, una casa de queviures traspassada a l’Albert, un amabilíssim colombià, i que enlluerna per la seva varietat de productes exòtics.

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

xxx

xx

“Els colombians, menjant, no tenen mesura”, admet la Sònia. Però, segons ella, tampoc no els amoïna. “La majoria de noies s’opera”, em diu. “Per 500€, tornen del seu país fetes noves”. Ells, en canvi, van veient com creix la panxa, i res. “L’únic que els preocupa és fer-se la manicura”, corrobora la María, que regenta una perruqueria al carrer de Cartagena, i que està acostumada a atendre peticions impossibles. “Com més negra de pell és una dona, més ros vol el seu cabell. Faig el que puc”. A Jaco Jeans sí que fan miracles. En aquesta petita botiga, molt adient per a qui encara no s’ha atrevit a fer-se una liposucció, ho tenen molt clar: “Quien no se opera, se enfaja“. Des de l’època de les nostres àvies que no havien tingut tant èxit les cotilles i les faixes. I no unes faixes qualsevols. Les levantacolas, en combinació amb els jeans del mateix nom, t’aixequen el cul i te’l destaquen.

xx

xx

 

 

 

xxx

 

xxx

xxxxxxxxxxxx

xxx

A tot això cal afegir que ha obert recentment una segona Fonda Paisa, probablement el millor restaurant colombià de Barcelona, que serveix plats típics, en proporcions descomunals, com la bandeja paisa, el sancocho de carne o els combinados. I que la Sandra, la cara visible del bar Arepazo, especialitzat en arepas colombianes -la gran icona gastronòmica de la regió que engloba Medellín i Pereira-, ja està pensant en abaixar la persiana i posar-se a fer menús en un nou local més espaiós, situat també al barri. Definitivament, els colombians han vingut per quedar-se… i no passar gana.

xxx

EL MAPA DE LA PETITA COLÒMBIA

Clica per fer el mapa gran

Injecció de proteïnes

dimarts , 10/07/2012

Patagonia Beef & Wine, un dels millors restaurants argentins de Barcelona

xxx

Podríem passar-nos hores elogiant els plats que ens han servit en aquesta antiga joieria. Però no som ni Borges, ni Valdano. Ens manca vocabulari. Per tant, serem breus. Potser perquè el lloc imposa una mica, la carta d’entrants (empanadas, chorizo criollo, riñoncitos de ternera o les clàssiques i calòriques provoleta) pot semblar massa poc sofisticada, per bé que ens treu de dubtes: ens trobem, inequívocament, en un restaurant 100% argentí.xxx

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Els segons, amb prou feines els hem repassat. Hem anat directes a les carns d’importació, estrella de la casa: el bife (entrecot) de 350 grams i el lomo (filet), menys greixós i molt tendre. Amb els vins, tres quarts del mateix: volíem un Malbec i ha caigut un Malbec. Tot, excel·lent. Dels postres, cars, no en podem parlar perquè ni els hem ensumat.

 

xxx

xxx

 

 

 

 

 

xxx

 

x

Patagonia Beef & Wine, Gran Via de les Corts Catalanes 660 (Dreta de l’Eixample).

Tel. 93.304.37.35. Preu: entre 45 i 55 euros

Obert de 13.30 a 16h i de 20 a 23.30h (divendres i dissabtes fins les 24h, i diumenges, fins les 23h)

Ruta I Dreta de l’Eixample: Plaça de Catalunya i entorns

I els dilluns, caldo de “menestrón”

dissabte, 24/09/2011

Sancocho de pescado, el plat estrella dels divendres al restaurant equatorià Bella Terra

Fotos: Montse García

 

“La meva mare seria capaç de vendre’t pedres, i sense enganyar-te. És una dona increïble”. L’Eloy, el seu fill, li agraeix que ensumés que aquí hi havia negoci. “Cuidava avis i se’n va fartar. Quan va descobrir aquest bar, que estava molt deixat, els va fer una proposta als amos: ella prepararia menjars latinos i a canvi s’enduria només una petita part dels beneficis. Com que no tenien res a perdre, van acceptar”. Avui encara ho celebren. I d’això ja fa gairebé deu anys.

 

.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El restaurant Bella Terra funciona. No m’estranya, veient les promocions que fan de dilluns a divendres. Un plat combinat surt per 5,5 euros i la beguda no es cobra. “Sé d’altres llocs equatorians fins i tot més barats, però ni posen tanta quantitat ni la qualitat del producte és tan bona. La gent, quan demana un sancocho, hi vol veure chicha i notar el cacauet. Ara entens per què heu hagut de fer cua?”. No m’ha importat; així he tingut temps de repassar totes les excel·lències culinàries del país: moros de lentejas, chaulafán, caldo de pata o de torrejas, chupe de pescado, guatita, lengua guisada, caldo de menestrón

 

 

L’Eloy canvia cada dia els menús, també a un preu molt assequible, però no en serveix a la terrassa de fora ni als seients d’estil ianqui de dintre. “Vam adonar-nos que per tenir a tothom content, hauríem hagut de contractar més personal. Vam optar per una cosa diferent: reduir taules i col·locar els clients a prop de la cuina”. En veritat, la sala on dinem no és la bomba. Però ho salva l’ambientàs, i, insisteixo, aquest sancocho de tonyina digne dels millors restaurants llatinoamericans.

 

 

 

 

 

 

.

 

 

“Ens vénen paisanos de tot el món”. És dir-ho i escoltar de cop dues parelles parlar en francès. Els miro i per les seves faccions juraria que són equatorians. “Turistes francesos”, em confirma l’Eloy. “Però d’origen equatorià”, puntualitza. Quan crec que no em tornaré a deixar sorprendre, em mostra unes postres a 5 euros que si sóc llaminer, diu, m’encantaran. El dulce de tres leches està ideat per endur-se’l a casa. I compartir-lo. Li faig cas i me l’emporto, però em sembla que no seguiré els seus consells al peu de la lletra.

 

Restaurant Bella Terra, c.Padilla 177 (Fort Pienc). Tel. 693.956.736

Menús a 8 euros, beguda inclosa, de dilluns a divendres. Obert tots els dies, de 12h a 1h.

Barriada: Monumental