Entrades amb l'etiqueta ‘Vistes’

Un balcó al Port Vell

dimecres, 24/10/2012

L’Hotel Duquesa de Cardona, un antic palauet del S.XVI amb bones vistes

xxx

En aquest edifici, hotel des de 2003, ja es feia estada quan, al segle XVI, el palau pertanyia al duc de Cardona. Aleshores, potser no se servien tapes a la terrassa, però la comitiva reial amistada amb l’aristòcrata de ben segur que quedava contenta amb el banquet que s’hi oferia. Eren els temps en què Barcelona construïa una muralla que l’havia de protegir dels assaltants que arribaven per via marítima, i, per tant, de mirar horitzó enllà, ja se n’encarregaven els vigilants. Tota la renglera de cases, també aquesta, donaven l’esquena al Mediterrani; s’accedia als habitatges pel carrer de la Mercè, i el menjador actual de l’establiment era, de fet, el vestíbul d’entrada.

xxx

xxx

Hotel Duquesa de Cardona.jpg

 

x

x

Han passat quatre segles, i s’ha de reconèixer que, en algunes coses, no hem millorat gaire. Si abans uns murs ens tapaven la vista, ara és l’excés d’atraccions i d’icones arquitectòniques  el que ens impedeix veure l’aigua. Per sort, avui no cal tenir sang blava per traspassar les portes d’aquest casalot i poder pujar fins a on sí que pot intuir-se una mica de mar darrere d’aquesta mola anomenada Imax.

xxx

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

xxx

La Terrassa del Duquesa. Oberta tots els dies, de 10 a 24h

Hotel Duquesa de Cardona, Pg.Colom 12 (Gòtic). Tel. 93. 268.90.90.

Ruta 10 – Gòtic / La Mercè – Antic barri de Mar. Parada núm.14

Goig sobre el Gaig

dimecres, 6/06/2012

xxx

No té ni de bon tros les millors vistes de Barcelona (el carrer d’Aragó és el carrer d’Aragó), però s’hi veu Montjuïc i el Tibidabo… i uns cossets ben bronzejats de turistes que no semblen tenir cap pressa per sumar-se a les cues de la Pedrera o la Sagrada Família. Sigui com sigui, sempre és una bona notícia que un hotel ens cedeixi el seu espai més privilegiat. El Cram s’incorpora aquesta setmana a la llista ja llarga d’establiments que obren la seva terrassa panoràmica als barcelonins que ho desitgin, mentre duri el bon temps. Des d’aquí ho celebrem. Divendres dia 8 de juny, a partir de les 20 hores, s’inaugura oficialment amb una festa. Us  hi esperen.

xxx

xx

xxxx

 

 

 

 

 

xx

 

x                                       ©Marco Pastori

x

Pòst-its Antiga Esquerra de l’Eixample

Ànemos Terrace Bar, 7a. planta de Cram l’Hotel, c.Aribau 54 amb Aragó

Tots els dies de la setmana, de 12h a 24h. Tel. 93.216.77.00

Vistes en construcció

dilluns, 12/09/2011

El districte tecnològic, des de l‘Hotel Silken Diagonal

x

Si hi ha un barri a Barcelona en permanent transformació, aquest és el Poblenou de la innovació, de les indústries netes i de les icones arquitectòniques. Són canvis que agradaran més o menys, però no em negareu que el 22@ està ben viu (ho està Diagonal Mar?). Moltes empreses s’hi han continuat instal·lant malgrat la crisi. S’hi ha aixecat un museu, una universitat i darrerament també han aconseguit fer-hi fortuna uns quants hotels amb vistes.

x

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxx

 

 

 

 

Un d’aquests és el Piano, l’edifici més proper a la Torre Agbar, que va ser dissenyat per Juli Capella, i que disposa d’una terrassa-mirador apte per a miops, si del que es tracta és de buscar el famós pintallavis. També en primer terme, les seus del Disseny Hub (a mig construir) i de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions.

 

 

x

Una treballadora del Silken Diagonal que toca totes les tecles, menys les de la façana, m’informa que puc utilitzar la piscina, sempre que consumeixi, tot i no estar allotjat a l’hotel. Una pena, no duc banyador. “Vostè mateix”. La resposta, que no m’esperava, em desconcerta una mica. “Un altre dia”, acabo dient-li, “que tampoc no porto tovallola”.

 

xxxxx

 

 

 

 

 

xx

 

Terrassa de l’Hotel Silken Diagonal, av.Diagonal 205 (La Llacuna del Poblenou)

Horari (només durant la temporada estival): de 9h a 2h. Piscina, de 9h a 19h. Bar, de 12h a 2h.

Barriada: Glòries-Ca l’Aranyó

1898 raons per tocar el cel de la Rambla

dilluns, 18/07/2011

 

 

Potser no  hem triat bé el dia. Una pena, perquè la terrassa La Isabela de l’Hotel 1898, a la Rambla, és una de les que s’adapta millor als desitjos d’aquesta nova espècie de clients de terrasses d’hotel anomenats barcelonins.

 

xx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Primer, per la comoditat dels seus sofàs chaise-longue. Segon, perquè els cambrers no ens empaiten per fer-nos consumir. Tercer, òbviament, per les vistes. Quart, perquè (sí, finalment) acabarem consumint, i no ens estarem de res: un daiquiri de plàtan, servit en un vas enorme, o… no, en provarem avui un altre, el 1898 Sour, que conté amaretto, llimona i licor de cassís (molt dolç, no us enganyaré).

 

 

Cinquè, perquè amb la copa ja a les mans i estirats de cara als terrats del Raval, ens sentirem tan privilegiats com el turista allotjat en aquest Quatre estrelles Superior que es remulla a la piscina. Sisè, perquè demà sí que farà bo. Setè, perquè el turista ja haurà marxat, i nosaltres, en canvi, podrem tornar-hi. Vuitè…

 

Terrassa La Isabela. Hotel 1898, La Rambla 109 (La Rambla). Tel. 93.552.95.52

Privilegis de pobres

dissabte, 2/07/2011

Un polígon d’habitatges del franquisme sobreviu al final de la rambla del Poblenou

 

Són vuit blocs imponents. I lletjos. Però agraeixo que en Maragall acabés indultant-los quan se li va plantejar la possibilitat de tirar-los a terra perquè desentonaven amb la nova Barcelona que naixia arran de mar, amb motiu de les Olimpíades. La Josefa Mellado encara n’està més contenta: “Ni els rics són tan afortunats” . M’ho diu al terrat, mentre gaudim d’unes vistes esplèndides, amb el parc del Poblenou en primer terme. A la banda contrària, ho tenim tot: el Tibidabo, el Palau Nacional mirant a l’esquerra, i enfront, l’omnipresent Torre Agbar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Josefa va ser barraquista a Montjuïc, i sap què és passar gana. Va arribar de Jaen -d’on prové també el seu marit Isidoro- amb només dotze anys, i es va guanyar la vida fent de costurera. Quan aquests edificis, construïts pel Patronat Municipal de l’Habitatge el 1953, van trucar a la porta, no s’ho van pensar dues vegades. “El pis ens costava 300 pessetes cada mes. Recordo que la meva mare les passava negres per pagar-lo. Al cap de vint anys, va ser nostre”.

 

xxxxxxxxxxxxx

 

Els entorns del passeig de Calvell on s’aixequen les vuit moles deixen molt a desitjar. Pendents d’urbanitzar des de temps pretèrits, havien estat ocupats anteriorment per les anomenades cases de la Corderia, que després d’una explosió en un magatzem proper van quedar molt afectades. Tot i que es va reservar als seus inquilins alguns dels pisos del nou polígon, quan els blocs s’haguessin enllestit, el cert és que els damnificats no van poder assumir el preu d’aquests habitatges socials,  i van passar-se almenys trenta anys residint en uns espais provisionals situats just darrere, on ara hi ha un solar envaït pels cotxes i una caseta rebel que data de 1890.

 

 

Blocs d’edificis del passeig de Calvell (Poblenou)

Barriada: Taulat