Ja!ponisme

dissabte, 11/12/2010

(Pòst-its Vila de Gràcia)

El carrer de Verdi inaugura una nova botiga… JA!

Apunteu: Japonisme, al número 54, gairebé fent cantonada amb Astúries. Aquesta tarda encara s’estaven col·locant els articles -nipons, òbviament- a les prestatgeries (molts més s’han quedat a mig camí) , i faltava també acabar d’instal·lar-hi un tatami. A mi, d’entrada, m’han captivat unes boles que canvien de color quan les llances enlaire.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sí, són la mateixa pilota.

Stollen al Pa Serra: que no us el prenguin!

divendres, 10/12/2010

 

x

No hi ha règims que valguin. Arriben temps difícils si el que es vol és fer bondat. Digueu-m’ho a mi que visc a quatre passes del Pa Serra, al carrer de l’Olivera, i avui m’he adonat que ja tenen els Stolen (sic) a l’aparador. Per pocs dies, n’estic segur, que al Poble-sec hi corre molt golafre. Aquest pa dolç i molt mantegós, farcit amb panses i cobert de sucre glacé, és típic del Nadal a Alemanya. Al segle XV ja el preparaven.  Són més recents els Panettone, unes postres, en aquest cas, tradicionals de Milà, i ara també dels Condis, Bonpreu, Caprabo o Mercadona. Els del Pa Serra són indiscutiblement millors, però no us en dono més detalls, que se’m fa la boca aigua.

x

xxxxxx

Pa Serra, c.Olivera 31 (Poble-sec)

El nou gir d’Els Tres Tombs

dijous, 9/12/2010

(Pòst-its Raval)

Diumenge al migdia tornarà a estar ple a vessar, amb els mateixos cambrers anant de bòlit i servint si fa no fa les mateixes tapes. El local, completament renovat, acaba de reobrir portes. I estem de sort: ha desaparegut l’olor de refregit que tant empipa al nostre company Guillem Carbonell.

 

Foto: Montse García

 

xxxxxxxx

La saviesa ho impregna (gairebé) tot

dimarts , 7/12/2010

Visitem l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (I)

Construït per Elies Rogent en un lapse de vint anys (1863-1882), evoca els palaus medievals, amb la particularitat que en lloc de rebre’ns al vestíbul el criat, ho fa la guia, que es diu Cristina. Ella no ens durà a l’habitació on dorm un suposat prelat, ni al saló on uns reis ficticis celebren els banquets, però sí a la planta dels antibolònia. L’hem batejat així pels mesos que hi van passar clapant dins de sacs enconxats i preparant sopes Maggi amb el fogonet a tan sols un pam dels quadres cedits pel Museu del Prado. En certa manera, allò va ser històric. Penós però històric.

Avui, i arran d’aquella tancada que va acabar com el rosari de l’aurora, l’accés al primer pis està una mica més restringit. S’hi han instal·lat unes portes de vidre, sí, però ningú no ens barrarà el pas si pugem per l’escala noble, que també ens hi porta. Precisament al replà superior (perquè ens entenguem, on hi ha els tapissos) arribarem aviat a una conclusió: no hi ha resposta per a tot en les rutes organitzades pel departament de Protocol de la UB.

Observeu, sinó, les galeries cegues: intercalen el lema perfundet omnia luce (“la saviesa ho impregna tot”) amb representacions de l’astre solar, i incorporen també el nom d’aquells estudis o graus més corrents de l’època. Llegeixo: administratio, farmaceutica, historia, mineralogia, mineralogia, mineralogia… perdó? Segueixo llegint: mineralogia… un altre cop? I el següent… mineralogia! Arribat a aquest punt, m’atreviria a apostar que, EFECTIVAMENT, mineralogia apareix més vegades. Sis, per ser exactes. “No sabem per què”, m’informa la Cristina. De manera instintiva, torno a mirar cap amunt: perfundet omnia luce. “Llàstima”, li dic, “ara que la visita es posava interessant!”

(Pròxima entrega: la Galeria dels Retrats)

Edifici Històric de la UB, Gran Via de les Corts Catalanes 585 (Antiga Esquerra de l’Eixample)

Barriada: Universitat

Fotos: Montse García

 

Atac aeri a la Vila de Gràcia

dimarts , 30/11/2010

Pobre carrer de Santa Eulàlia. Així es despertava dissabte passat.

Una cosa és que se’t cagui a sobre un colom…

Xin-xin a El Vaso de Oro

diumenge, 28/11/2010

Filarmòniques, filets amb foie i urnes funeràries

JAVI 'EL GALLEGO' AMB LES 'FILO' A PUNT

Ens estrenem, i ho fem brindant a El Vaso de Oro per l’èxit del bloc. Aquí, les ‘filo’ van que volen. Al final de la jornada n’hauran servit 600 (això diuen). El vas en qüestió conté una cervesa única: el secret, m’expliquen, es troba en el compressor. La beguda surt amb molta pressió i poc gas. Abans de lliurar-te-la la deixen reposar una estona, després retiren amb una espàtula part de l’escuma, reomplen el got i llestos.

El personal, sense excepcions, ha crescut a la Barceloneta: se’ls veu fets uns experts, com proven els galons que duen cosits a l’uniforme. El més veterà, Javi ‘el Bronson’, suma 25 anys darrere la barra. Un altre Javi, ‘el Gallego’, gairebé l’atrapa. Ells són els qui cuinen al matí dues exquisideses marca de la casa: la tonyina picant i l’amanida russa. Quan van entrar al negoci de la família Fort, encara vivia el Gabriel, el patriarca, a qui tots veneraven. Avui veneren el fill. En Gabriel Segon m’acaba de conèixer i ja m’està obsequiant amb unes cerveses. “Són artesanals, i sense conservants. Emporta-te-les”. Si segueix així, també jo li hauré de rendir honors.

És dijous i el local cada cop s’anima més, però ningú no s’estressa. Demano que em preparin el plat estrella, solomillo amb foie, sense desmerèixer el famós sandvitx granjero, que igualment caurà tard o d’hora. En Xavi, que viu a Terrassa, ara mateix en té un a l’estómac. Ve sovint amb la parenta, i assegura haver-s’hi passat molts dissabtes fins a set hores seguides consumint temps i filarmòniques. “El dia que em mori vull que fiquin les meves cendres dins d’una d’aquelles gerres”, i m’assenyala uns atuells enormes que decoren el bar, portats expressament d’Alemanya. “Ets un bèstia!”, li responc. Però el comentari em confirma una cosa: a El Vaso de Oro s’imposa la fidelitat. No hi ha traïció possible.

 

SANDVITX 'GRANJERO'TONYINA PICANTFILET AMB 'FOIE'L'ORIOL I EL 'JEFE'UNA GERRA O UNA URNA FUNERÀRIA?UNS CLIENTS MOLT FIDELS

Fotos: Montse García

xxx

xxx

 

El Vaso de Oro, c.Balboa 6 (Barceloneta). Obert tots els dies.

Ruta 1 Barceloneta: Eixample de la Barceloneta