A sis parades en metro d’everything

dimarts , 14/05/2013

Be My Bagel, un forn rodó en el cor dels artesans de Gràcia

xxx

Ja fa quinze anys que en Carles Ricart va iniciar el seu idil·li particular amb els bagels. Ha estat, però, a la seva botiga de Gràcia, oberta el 2010, on ha aconseguit afermar-se com a forner capaç fins i tot de convèncer un novaiorquès que aquest pa rodó és tan català com el que més. No ho diu només perquè hi ha introduït gustos típicament mediterranis. “O és que una baguet no ho és, tampoc? He après a fer bagels aquí, en faig desenes cada dia i gent catalana com tu no falleu mai”. Amb això té raó, tot i que he d’admetre que jo em sento també una mica ianqui. La meva germana crec que gens, i també n’és assídua.

Aquest emprenedor ha posat el llistó molt alt: fa els millors bagels de la ciutat. I si en localitzeu en algun altre establiment (al Poblenou, per més pistes) d’igual de bons, són seus. Que, en plena crisi, un negoci com aquest s’expandeixi té mèrit. I més encara quan no té cap mena d’intenció de desbancar la barra de quart. “Són compatibles”, assegura en Carles. El secret? Oferir un bon producte, barat i que mata la gana. Poseu-li el que sigui, everything. I si podeu, torreu-lo. A mi -per als qui no m’heu entès- m’entusiasma el que porta per sobre de tot: ceba, sèsam i rosella.

xxx

xxx

xx

x

 

x

 

 

x

x

El bagel és d’origen semític, ja apareix en jeroglífics dels antics egipcis i va ser adoptat, primer, pels jueus de Terra Santa, i, molt després, pels països anglosaxons. La seva massa és tan consistent que sobrevivia a qualsevol inclemència, i el forat al mig en facilitava el trasllat. “No hi ha un pa més arcaic que aquest. És l’únic al món que es bull abans de posar-lo al forn, i per protegir-lo de la intempèrie, se li llançava mel a l’aigua, com es fa encara ara. Per això té aquesta crosteta”. En Carles és un artesà. Com ho són molts als carrers de l’entorn de la plaça del Sol, reparin pianos, treballin de fusters o esmicolin rajoles per crear un mosaic. Els bagels s’estan quedant sense. “Et costarà trobar un lloc on els facin com jo a mà, tothom avui té màquines”. Per què buscar, doncs. Diria que després d’escriure aquest article, m’enyoro menys de Nova York i, en canvi, una mica més de la veïna Vila de Gràcia.

x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

xA

Top 1000 Barcelona Singular

Be My Bagel, c.Planeta 37 (Vila de Gràcia). Tel. 647.69.51.13

Obert de 9.30 a 14.00h i de 17 a 20.30h, diss. de 10 a 14.30h i de 18 a 21.30h i dium. de 10.30 a 14h

Ruta 4 – Vila de Gràcia / Plaça del Sol

Plou sobre mullat

dissabte, 27/04/2013

En ple xàfec: obsessió municipal per la neteja?

Pòst-its Poble-sec

Revolució (la segona) a Blai

diumenge, 21/04/2013

Set nous locals animen la temporada de sol i terrasseta al carrer Major del Poble-sec

xxx

Avui no us penso descobrir el carrer de Blai. En tot cas, us el redescobreixo. Consolitat ja com l’eix principal del barri, el main street del Poble-sec és el punt de trobada de la nova fornada de residents, siguin catalans, italians, pakistanesos o dominicans; alternativa ravalera a la veïna i turística Ciutat Vella, i al Sant Antoni més hypster. No admet comparacions, encara que agafa una mica de la rambla del Poblenou i molt del carrer de Joaquín Costa. I té, sobretot, terrasses. Moltes terrasses. Quatre pertanyen a establiments molt recents: Es Xibiu, bar de montaditos amb un toc mallorquí; Pomodoro Rosso, pizzeria milanesa; Manga Rosa, cocteleria brasilera; i Factory Burger, fast food turc. Les millors novetats, però, les he trobat portes endins.

xxx

 

 

 

 

 

xxx

 

xxx

Les germanes Imma i Teresa Blescia són de “l’empenya d’Itàlia”. Es refereixen a Basilicata, una regió del sud que, m’assegura la Teresa, no la coneix ni la gent del seu país. Les focaccias del local que han obert, L’Angolino, encara les he de tastar, però intueixo, veient-les, que sí que tindran notorietat. No m’he pogut resistir, en canvi, a un Spritz Aperol, i estic segur que tampoc no trigaré gaire a provar el brunch, que anuncien amb lletres ben grosses. Quan hi torni, hauré de girar la vista per evitar que em temptin els montaditos de la taverna del costat, La Tasqueta de Blai, l’última incorporació a la ruta de pintxos de la zona. Més heterogeni és un bar amb nom de gos, El Patán, de tapes gallegues, tostaditas, vermuts… i vinils, però que transmet també molt bon rotllo.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Sumem a tots aquests, llocs consagrats del tram Blai-Blesa com Carmesí, Koska, La Tieta, Lia d’en Vicius, La Fíbula, Blai Tonight o Barramón, que ens compliquen la tria, i donem per perdut el Zodiaco, que ha canviat d’amos, ara poc fiables. En surt un resultat clarament favorable, que obliga a retocar un lema que es cantava fa uns anys, El Poble-sec està de moda, i afegir-li: i no diguem el carrer de Blai!

 

xxx

Es Xibiu, c.Blai 48. Tel.93.175.35.87; Pomodoro Rosso, c.Blai 44; El Patán, c.Blai 33. Tel. 619.85.39.42; Manga Rosa, c.Blai 31; L’Angolino, c.Blai 15. Tel. 93.624.19.44; La Tasqueta de Blai, c.Blai 17. Tel. 656.96.87.67; Burger Factory, c.Blai 12 (Poble-sec)

 

Art urbà o art marrà?

dijous, 11/04/2013

xxx

No són pintures rupestres, s’han fet als passadissos i andanes del metro. Però alguna cosa prehistòrica tenen.

xxx

 xxx

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Estació de metro de Ciutadella-Vila Olímpica.

Sota la basílica que no es va fer mai

dimecres, 10/04/2013

La cripta de la parròquia del Pilar, un lloc poc explorat fruit d’un projecte frustrat

xxx

El recorregut fins arribar-hi ens pot fer pensar en una baixada als inferns. Però quan s’encenen els llums, deu ser el paradís, per a molts. Aquí sota s’hi respira pau, pràcticament tots els dies de la setmana. No així pel Pilar, quan s’hi fa la missa baturra que omple de gom a gom la capella. La patrona dels aragonesos, ara reclosa en aquesta cripta, tenia tots els números de ser, a Barcelona, la verge més venerada. “En esta capital donde viven unos 90.000 aragoneses -escrivia amb to emocionat qui seria rector de la parròquia, Salvador Samaranch-, donde habitan un sin fin de señoras y señoritas que se honran con el nombre de Pilar, en la ciudad condal, mariana por excelencia, se elevará muy pronto esta Monumental iglesia“.  L’aleshores ecònom es referia al temple de 15 metres d’amplada i 50 de profunditat, i amb capacitat per a 4000 persones, que s’havia d’aixecar a la cantonada dels carrers de Londres i Casanova, envoltat de jardins i aïllat dels edificis veïns.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

xxx

 

xxx

El resultat final no havia de diferir gaire de la catedral barroca de Saragossa, i, de fet, les obres que es van dur a terme als anys 40 així ho feien creure. Però la basílica no es va acabar erigint. Potser perquè el cost era massa elevat, potser perquè el nou mossèn no compartia l’entusiasme del seu predecessor, tan sols es va enllestir la cripta -que conserva les dimensions adaptades al temple que no es va arribar a fer mai-, alhora que s’optava per edificar-hi, a sobre, una escola religiosa. La marededéu que, segons Samaranch, havia de seguir protegint “tots els bons espanyols” a qui havia salvat “de la barbàrie roja”, s’ha hagut de conformar, doncs, amb un paper secundari: controlar que els alumnes no facin campana.

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Cripta de la Parròquia del Pilar, c.Casanova 226 (Antiga Esquerra de l’Eixample)

Ruta 12 – Antiga Esquerra de l’Eixample / El Pilar

Una oferta temptadora

dissabte, 6/04/2013

No ve d’un cèntim… o potser sí

xxx

Pòst-its Sant Antoni

La cafeteria perfecta

dimecres, 3/04/2013

Papas & the Mamas se suma a la moda child friendly en un local propici del Poblenou

x

L’Omar Sayol i l’Enric Loizu eren amics, i ara són amics i socis. El primer es va quedar sense feina i el segon, en plena crisi dels 40, tenia alguna cosa al cap “però no sabia ben bé què”. Aviat, la idea d’obrir una tenda que alhora fos cafeteria va anar madurant fins que ja no va ser possible fer marxa enrere: a tocar de casa de l’Enric havia quedat lliure l’espai que ocupava una entitat bancària, idoni per engegar el seu projecte. La llum que penetra dins l’establiment i l’amplitud hi jugaven a favor. També la família -que s’hi ha bolcat- els ho ha posat fàcil. Sense anar més lluny, la Mireia, dona de l’Enric i dietista, qui s’ha encarregat de la part del local que és botiga, i que reuneix una gran varietat de productes saludables.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

xxx  xxx

La zona per prendre un refrigeri i esmorzars i dinars lleugers s’apunta igualment a la cuina artesana i ecològica tot i que l’Enric confessa que no en són “uns talibans”. I per rematar la jugada, Papas & the Mamas està pensat expressament per anar-hi amb la quitxalla, que té el seu petit racó, amb joguines, contes i una pissarra. Per les tardes, això, de fet, comença a semblar una guarderia. Als matins, en canvi, s’hi vol potenciar les reunions de feina. “Es tracta -resumeix l’Enric- de crear un lloc agradable per a tots. Pares i fills, en definitiva”. M’estranyaria, però, que la tieta soltera no s’hi deixés caure.

xxx

xxx

Papas & the Mamas, rbla.Poblenou 127-129 (Poblenou). Tel.93.485.67.93

De dill. a div. de 9 a 20h; diss., de 10 a 21h; i dium., de 10 a 14h i de 16 a 20h

Ruta 1 – Poblenou / Rambla del Poblenou

L’edifici pigat

dimecres, 20/03/2013

Decoració pretesament rústica en una façana moderna de la Bordeta xxx

El bloc, a la confluència dels carrers de Juan Bravo i Rossend Arús, no és res de l’altre món. O potser sí, atesa aquesta pluja de meteorits que li ha caigut a sobre. En realitat, el que veiem a la façana és obra d’un arquitecte i no pas el resultat d’un fenomen natural. Arquitecte, per cert, del qual en desconec la identitat. Probablement, era algú incomprès a qui poca gent recorda (“Mira, Pepi, el de les pedretes!”). Millor que sigui així, no fos que tanta roca incrustada li hagués acabat suposant una llosa: “M’hi posarà fòssils, a la meva torreta?”. Home, un premi FAD no es mereixia. Però agraeixo caminar per un carrer del tot anodí i que, de sobte, una casa aparentment sense gaire història hagi aconseguit deixar-me de pedra.

xxx

 

 

xxx

 

 

 

 

 

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona. Mira’l aquí

x

Edifici c.Juan Bravo 11 /c.Rossend Arús 64 (la Bordeta)

Ruta 1 – La Bordeta – Parada núm.4

Secret rere la porta

dimarts , 5/03/2013

El passatge més idíl·lic de l’antic Poblet, salvat de miracle de la piqueta

xxx

Poc se’n sap, d’aquest carreró interior que vaig descobrir per casualitat quan creia conèixer ja tot el barri de la Sagrada Família, després de setmanes d’haver-lo estat recorrent de punta a punta. M’havia quedat més d’un cop amb aquella façana, al número 425 del carrer del Rosselló, realment curiosa, però el que s’hi amaga dins no podia per res del món imaginar-m’ho. Darrere la porta opaca i de color terrós de l’entrada, s’arrengleren a banda i banda una vintena de casetes. Cadascuna tenia, fa anys, un pati, però successives reformes els han eliminat. Ara, molts veïns, del que gaudeixen és d’un terrat.

L’Antonio Román em convida a pujar al seu. Ell és el propietari més antic, i un dels set o vuit que es va negar a vendre quan Metro 3 va trucar al timbre. La intenció de la immobiliària era quedar-s’ho tot per aixecar-hi pisos, i, de fet, va arribar a adquirir una quinzena d’habitatges. Però la crisi i, sobretot, la resistència dels qui entenien que viure aquí és un privilegi ha permès mantenir íntegre aquest conjunt, únic i absolutament desprotegit. M’atreveixo a dir que qui hauria de vetllar per la seva conservació en desconeix, segur, la seva existència.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

L’Antonio m’explica que el passatge, sense nom, és de principis de segle i que les cases les van fer enginyers i aparelladors vinguts de fora de Barcelona per habitar-hi ells mentre treballaven en diverses obres. La Ginesa Sánchez, una altra veïna veterana, tenia entès que eren constructors del temple de Gaudí, però l’Antonio m’assegura que això no és veritat. Suposo que me l’hauré de creure, com quan em diu que una de les cases pertanyia a un torero i que l’home en sortia amb el vestit de llums posat quan tenia faena a la Monumental. “Durant la guerra, aquí hi havia un refugi”. L’Antonio em descriu el lloc exacte, ara del tot inacessible, on els residents d’aleshores compartien estones i penúries. Avui, els qui hi habiten només tenen en comú aquest saló enjardinat des d’on es creuen mirades i de tant en tant també algun somriure còmplice, sabedors que guarden un secret i que cal preservar-lo.

xxx

xx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona. Mira’l aquí

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Passatge interior – Núm.425 c.Rosselló (Sagrada Família)

Ruta 2 – Sagrada Família / El Poblet – Parada núm.2

Esteu avisats

dimecres, 20/02/2013

Camp municipal de futbol Besonense

Pòst-its el Besòs