Envàs, tu et quedes

diumenge, 17/02/2013

La col·lecció de gerres d’El Vaso de Oro, una atracció afegida

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

x

“Tens una escala?” Ha estat potser la primera vegada que algú s’ha interessat més pel continent que pel contingut. S’entén, doncs, la cara d’estranyesa que m’ha posat el Gabriel. “Sí, és clar”. Les gerres, algunes d’imponents, que decoren el bar que va inaugurar aquest bloc em semblen un distintiu marca de la casa tan important com ho són les filarmòniques, sempre tan ben tirades, i els filets amb foie. Confiant no desequilibrar-me, m’entretinc fotografiant les que tenen rostre humà, i que es troben a una alçada considerable. “N’hi ha que pertanyen a clients, i quan vénen les hi baixo”. La resta -també les més gegantines- es van comprar, majoritàriament, en successius viatges que els Fort van estar fent durant anys a Alemanya, on el pare de la nissaga, a part de treballar-hi un temps, no hi ha dubte que va aprendre els secrets de la bona cervesa.

 

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

 x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona. Mira’l aquí

x

Top 2500 Barcelona Singular

El Vaso de Oro, c.Balboa 6 (Barceloneta)

Obert de dilluns a diumenge de 12 a 24h. Tel. 93.319.30.98

Ruta 1 Barceloneta – Eixample de la Barceloneta

Amagat com sempre

diumenge, 10/02/2013

xxx

En Norbert Font i Sagué, introductor de l’espeleologia a Catalunya, n’estaria de ben segur agraït: la plaça més maca i cèntrica del barri del Clot porta el seu nom, i no en té una, sinó dues, de plaques d’homenatge diferents. Llàstima que la del Club Muntanyenc Barcelonès hagi quedat tan tapada. Ja posats, hauria tingut més sentit col·locar-la dins d’una cova.

 

Placa a Font i Sagués. Pl.Font i Sagué (el Clot)

Bocabadats

divendres, 8/02/2013

Les gàrgoles de la casa de la vídua Marfà, una curiositat inesperada al passeig de Gràcia

xxx

No les hem posat allà nosaltres, hi són des de fa més de cent anys, però al descobrir-les ens hem quedat amb la boca oberta. Les gàrgoles de la casa de la vídua Marfà, al número 66 del passeig de Gràcia, passen desapercebudes tot i els esforços més que evidents de l’autor perquè cridessin l’atenció. Animals en situació grotesca treuen el cap per sobre de les tribunes i ens obsequien amb cares de sorpresa, quan no la tenen plena de potingues, com aquests micos presumits que semblen haver fet un curs de maquillatge a Cazcarra. Gossos, gripaus, galls i llagostes són part de la fauna incrustada a la façana i els responsables de la nostra torticoli, que no és res comparada amb els gemecs del xai atacat per una serp, o de la guineu, que va de part.

xx

 

 

 

 

 

 

 

x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

 

Top 1000 Barcelona Singular

Gàrgoles de la casa de la vídua Marfà. Pg.Gràcia 66 (Dreta de l’Eixample)

Ruta 12 – Dreta de l’Eixample / Passeig de Gràcia avall entre Diagonal i Aragó

Suant la samarreta

dimarts , 5/02/2013

Uns relleus de Marès viuen en primera persona la transformació del carrer més luxós

x

Amb esforç i ganes de superació -sembla que ens vinguin a dir- aconseguirem allò que ens hem proposat  (que ara mateix és mirar de trobar alguna peça de roba rebaixada que sigui de la nostra talla). Aquesta obra de l’escultor Frederic Marès, situada a l’entrada d’una antiga seu del BBVA, ha sobreviscut a l’entitat i, de fet, encaixa avui millor en una botiga Lacoste que en una sucursal bancària (ja podem fer-nos un fart de treballar, que no per això ens concediran la hipoteca). No entenc, aleshores, perquè quan van posar-hi la tenda van preguntar si s’ho podien carregar. Que no veien que era publicitat gratuïta? “Sues la samarreta? Doncs entra i canvia-te-la”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

 

Top 2500 Barcelona Singular

Baix relleu de Frederic Marès. Pg.Gràcia 51 (Dreta de l’Eixample)

Ruta 11 – Dreta de l’Eixample / Pg. de Gràcia amunt entre Aragó i Diagonal – Parada núm.1

 

 

La pinacoteca més insòlita

dijous, 17/01/2013

Ambulàncies Tomás reuneix desenes de pintures adquirides pel seu amo, ja traspassat

x

He fet tard. La meva descoberta arriba quan el protagonista fa uns mesos que és mort. Me’n parlen, i lamento no haver-lo conegut. Se’n va anar quan encara no era vell, però la seva vida dóna per escriure molts llibres. En Tomás Vega, m’expliquen, era d’aquells homes que no deixen mai indiferent. Tossut, sí, i també molt murri. Incansable i generós. Tenia només 16 anys quan va quedar paraplègic. Potser perquè les persones per a qui treballava se’n van despreocupar, va adoptar des d’aleshores una actitud rebel que l’acompanyaria fins el darrer dia.

La manera de sobreposar-se a la seva invalidesa va ser, primer, venint a Barcelona per ser tractat a l’Institut Guttmann, que s’acabava d’inaugurar. I després, liderant el col·lectiu de discapacitats, que reclamava viure en condicions més dignes. Estàvem encara en dictadura, i si calia córrer al davant dels grisos, corria, assegut a la seva cadira de rodes. L’empresa la va fundar el 1981. Ell mateix conduïa l’únic vehicle de transport sanitari adaptat per traslladar malalts amb lesions medul·lars. Ambulàncies Tomás en té ara 40.

xxx

 

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Probablement no sabria res de tot això si no m’hagués fixat que la rampa d’entrada i sortida de les furgonetes i d’accés a les oficines és, alhora, una mena de saló inclinat on podem delectar-nos en els moltíssims quadres col·locats a banda i banda, com si d’una galeria d’art es tractés. Pintures, la majoria, de poc valor, adquirides als encants, que pengen també dels sostres de l’aparcament. Si aneu a ficar-hi el nas descobrireu fins i tot una col·lecció de màquines de cosir on menys s’espera trobar-la. “Els de Salut Laboral”, recorda la Maria Jesús, “se’n feien creus. Temien que poguessin caure i matar algú”. Admeto que seria penós morir així, o aixafat per un gramòfon, o un Charlot. “Això que veus no és res”, em comenta l’administradora. “Abans no es podia ni caminar amb tanta andròmina”.xxx

x

xxxx

Entro al despatx d’en Ricardo, que és qui porta ara el negoci. “En Tomás ho arreplegava tot”, em diu. Només cal mirar la seva taula, que no s’ha tocat d’ençà que va marxar. “Marxar? No ha marxat. Això que veus són les seves cendres!” I al costat, tots els seus barrets amuntegats, una infinitat de clauers i una tetera que tampoc no s’ha netejat. “Aquesta és la millor manera d’honorar-lo: tenint-lo amb nosaltres, i conservant els seus petits tresors”.

x

x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

 

Top  1000 Barcelona Singular

Ambulàncies Tomás, c.Padilla 165 (Fort Pienc). Tel. 93.232.30.30

Ruta Fort Pienc / El  Roser. Parada número 13

 

 

L’arbre il·luminat

dimecres, 9/01/2013

xxx

Els veïns de la França Xica del Poble-sec estem acostumats a conviure amb nyaps, i el nostre Main Street, el carrer de l’Olivera, s’endú la palma. L’últim despropòsit ha estat col·locar un fanal de paret en el lloc més inadequat.  L’il·luminat que l’ha fet posar potser sentia enyorança del Nadal. Nosaltres, el que trobem a faltar, és una mica de seny.

xxx

x

x

Fanal de paret del carrer de l’Olivera (Poble-sec)

Dinars contra la tristor

divendres, 28/12/2012

El bar-restaurant Las Corts, parada obligatòria a pocs metres del Miniestadi

x

Les aparences enganyen. Els germans de las Heras fan bé, doncs, de deixar ben clar a la mateixa entrada de l’establiment que qui vulgui dinar al seu bar-restaurant s’haurà de gratar la butxaca. Pot semblar, certament, una mica abusiu cobrar 27 amb 50 per un menú de migdia, que serveixen, només, de dilluns a divendres, ja que els caps de setmana tanquen. Però què voleu que us digui: descobriments com aquest són un regal. I un bon present -ja se sap- es paga. “Fins fa deu anys obríem tots els dies. També els diumenges, quan jugava el Barça. Això era massa, i ja en vam tenir prou”. Explicat així, podem endur-nos una impressió equivocada del Cipriano. La veritat és que no hi ha persona més amable despatxant darrere d’una barra -amb permís d’en Rafel de la bodega del carrer de Manso-, i si una cosa es mereix, és poder recollir ara els fruits d’una vida ben agitada.

“Vaig arribar a Barcelona amb 12 anys, i als 13 em teníeu servint copes”. En aquell bar Atómico de Cornellà, que va acabar sent seu, va ficar-hi el germà, més jove que ell. El noi, però, se’n va anar a la mili. “Em va deixar sol, i jo, sense el Julián, no era ningú”. Amb dificultats, recorda totes les feines on va treballar després: una drogueria, en un parell de bars més, repartint pinchitos morunos dins d’una furgoneta, i d’encarregat a la fàbrica Myrurgia. El retrobament es va produir el 1986. “Vam agafar aquest local amb la intenció que les nostres senyores ens ajudessin a la cuina. Però al cap d’un any, elles ja havien emigrat a casa per fer-se càrrec de la canalla”.

x

x

xxx

 

 

 

 

 

 

 

x

xxx

Els plats, des d’aleshores, han estat sempre obra d’en Julián, que en va aprendre, assegura, tirant molt menjar. Avui seria un delicte que el seu arròs caldós amb llamàntol i la seva cua de bou estofat no anessin a parar a algun estómac. La llista de primers i segons és un oh d’exclamació, i també els esmorzars de forquilla que congreguen, sobretot, gent gran de fora del barri. “Ens hem quedat amb la clientela que ens agrada. Bàsicament, persones amb una bona prejubilació”.

El restaurant té un espai reservat per als escuts dels 20 equips de Primera Divisió, que canvien de lloc en funció de la classificació de la Lliga. També les parets parlen sobre els orígens manxecs dels germans de las Heras. “Ens sentim molt integrats, però jo vull recordar d’on venim”, diu el Julián. “I més ara, que Barcelona està una mica trista, sense alegria”. Serà la Barcelona que no ha anat encara al restaurant Las Corts (sic), amb diners a la cartera i la panxa buida.

 

x

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

x

Bar-restaurant Las Corts, c.Pintor Tapiró 45 (La Maternitat i Sant Ramon)

Obert de dilluns a divendres, de 7 a 18h. Tel. 93.334.22.44

Ruta 2 – La Maternitat i Sant Ramon / Sant Ramon. Parada núm.9

Un plat irrepetible*

dimarts , 11/12/2012

*Ha mort als 62 anys Josep Maria Solé i Roca, propietari de la Taverna Can Roca

.

Pòst-its Sant Andreu / Barcelona Singular 2a època

Fent negoci de l’arbre caigut

dimecres, 5/12/2012

Terrassa de l’avinguda de la Catedral


Pòst-its Gòtic / Barcelona Singular 2a època

Crispetes gurmet

diumenge, 2/12/2012

Obre al Gòtic una botiga de popcorn amb gustos diversos, fins i tot de xoriço picant


Els emprenedors tenen sovint aquestes coses. Que, en temps de crisi, decideixen anar a contracorrent, es llancen a la piscina i hi troben aigua. Tampoc no és ser cap geni ensumar-se que el negoci que s’ha inventat en Manuel Giró amb dos companys més pot funcionar. Han triat un producte barat, les crispetes; han escollit un local ben situat, entre Portaferrissa i la Catedral; i han tingut una idea enginyosa, importada dels Estats Units: afegir sabors diferents i, en alguns casos, temptadors, respecte l’oferta de palomitas habitual. La gent no acudirà en massa a comprar crispetes de xoriço picant o de pizza, però les de formatge i les de caramel -fins i tot, si es vol, barrejades- segur que tenen més sortida: poden arribar a ser addictives. Llàstima que els preus (una bossa mini de paper costa 3,70€; una jumbo, 8,70€) ens convulsin. Tan malament anem que no estem ni per gastar en crispetes? Això em temo.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Top 2500 Barcelona Singular

Popcorner, c.Boters 15 (Gòtic). Horaris: per determinar

Ruta 4 – Gòtic / Barri del Pi. Parada núm.15