Un bar minúscul i centenari

dissabte, 15/09/2012

El Kiosco La Cazalla viu una segona joventut sense oblidar les seves arrels

xxx

Molts donaven per fet que ja no tornaria a obrir mai més. Potser no comptaven que encara hi ha qui creu en el Xino, en mantenir viu el seu passat a pesar de ser poc glamurós. Els ha faltat conèixer en José Ángel de la Villa, propietari del Bar Pastís i responsable de la resurrecció d’aquest local mític del Raval que duia set anys amb la persiana abaixada. Set anys després, el Kiosco La Cazalla -segurament el bar més petit de Barcelona- continua operatiu, ara amb altres amos, i si se n’ensurt és gràcies als turistes i al nano amb aspecte d’okupa a qui li han encarregat situar-se a la Rambla i animar grups de joves guiris a provar mojitos a bon preu.

Enlloc no es diu que els tamborets habilitats al carrer estiguin vetats als veïns del Poble-sec. M’he assegut, doncs. Això sí, he obviat la pissarra cridanera que anuncia un tequila “boom boom” a 2€, i he buscat amb la mirada el pot de vidre que dóna sentit a la nostra visita. Unes panses potser centenàries reposen a la base del recipient, ple fins el capdamunt d’aquest aiguardent anomenat cazalla que ja se servia el 1912 als traginers que anaven i tornaven del Port. Es tracta d’un anís sec, de 50º, que, diguem-ho clar, m’ha agradat tastar, si bé per uns moments (50º, repeteixo) ha fet qüestionar-me si no hauria estat millor demanar-se un mojito com el que es prenien uns nois escocesos a la barra.

xxx

xx

 

 

 

 

 

 

 

x

Top 1000 Barcelona Singular

Sèrie La Rambla (I) – Kiosco La Cazalla, c.Arc del Teatre s/n

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

 

El secret més ben guardat de la Rambla

dijous, 13/09/2012

Un curiós museu d’ampolles s’oculta damunt del Cafè de l’Òpera

xxx

x

És el museu més desconegut i, amb tota seguretat, el menys visitat de Barcelona. Els propietaris del Cafè de l’Òpera acumulen des de fa dècades centenars d’ampolles antiquíssimes en un pis de la mateixa finca, que, per motius logístics, no han pogut exhibir-se mai en públic. Només amb nosaltres han decidit fer una excepció. “Seria un enrenou”, m’adverteix l’Andreu Ros, fill de la jefa. “Hauríem de contractar vigilants, adequar-ho tot perquè es pogués veure bé… uf, massa feina. I massa calers”.

L’origen de tot plegat cal atribuir-lo al fundador, Antoni Dòria, qui el 1929 va adquirir, sent cambrer d’un bar veí, el local de baix -aleshores un restaurant de luxe- que havia caigut en desgràcia a causa d’un tràgic succés: l’assassinat d’un client davant la passivitat dels treballadors, que, segons sembla, no van fer res per auxiliar-lo. Dòria va transformar l’establiment en una cafeteria modernista, hi va col·locar la barra i va iniciar una aventura col·leccionista que ha arribat fins als nostres dies.

xxx

whisky_blend1.jpg

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“El meu avi acudia a les subhastes de productes d’estraperlo decomissats per la policia al Port. Però alhora rebia ampolles de sotamà dels mariners que atracaven a Barcelona en vaixells carregats de begudes, i que treien d’amagat a canvi d’unes monedes per poder-se pagar una prostituta o una bona farra. Eren temps difícils, ja se sap”. Només alguns d’aquests envasos corresponen avui als whiskies i roms que va aconseguir reunir l’Antoni al llarg dels anys. Bona part de la col·lecció, la més interessant, es va optar per traslladar-la fora de Barcelona. Hi havia una raó de pes: el terra, un bon dia, va tremolar, i si no va esfondrar-se va ser de miracle.

“Vam arribar a tenir més de 4000 ampolles, el doble que ara”. Em pregunto on, perquè no hi queda cap forat a les prestatgeries, i hi ha caixes que s’amunteguen per tot arreu, i que impedeixen moure’ns. “A la bodega, però ja les hem tret”. No fos cas, intueixo, que algú n’obrís alguna per error. L’Andreu prefereix no dir el lloc on ara es guarden per motius de seguretat, ja que hi ha peces valuosíssimes. No importa. Feta aquesta troballa, ens conformem amb el petit museu que atresora el nét, continuador de l’obra heretada. “Però les begudes que veus sí que s’han obtingut legalment. Cal agrair-li a ma mare, que ha estat sempre molt viatgera”.xxx

 

x

Top 1000 Barcelona Singular

Sèrie La Rambla (I) - Museu d’ampolles del Cafè de l’Òperax

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

La barra anticrisi del Cafè de l’Òpera

dimarts , 11/09/2012

xxx

No em direu que no fa pena que un establiment històric com el Cafè de l’Òpera, on, que jo recordi, no cabia ni una agulla durant els anys noranta, presenti cada tarda un ambient tan desangelat a dins del local. Els mateixos amos del negoci reconeixen que no han tingut més remei que abraçar el turista, que per una cervesa pot arribar a pagar 9 euros, quan les terrasses costen el que costen, i la Rambla està com està. De degradada, s’entén.

Ara, sense renunciar als preus desorbitats que claven per seure fora, han decidit, però, concedir-nos el plaer de poder gaudir de la barra i no haver per això de morir en l’intent. Un cafè costa 90 cèntims; un tallat, 1€; i un cafè amb llet, 1,20€, sempre que es demani (o es pagui, no ens ha quedat clar) abans de les cinc de la tarda. Qui sap?, potser hauran d’acabar ampliant el taulell i posar algú perquè organitzi bé les cues que es formin a l’entrada… em temo, no obstant, que corredisses no n’hi haurà, per asseure’s en un tamboret.

x

x

Sèrie La Rambla (I) – Barra del Cafè de l’Òpera

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

Visitants il·lustres

dijous, 6/09/2012

El Saló Chopin, memòria viva del passat de la Rambla

xxx

D’aquell hotel fastuós que atreia tota mena de celebritats en queda poca cosa. Però els germans Saiz, propietaris del Quatre Nacions, han volgut d’alguna manera mantenir viu el passat esplendorós d’aquest establiment, segles enrere un dels més luxosos de Barcelona, i han decorat les parets d’una sala d’estar amb fotografies, cartes i retalls de diaris que deixen constància de la gran quantitat de personatges cèlebres que s’hi van allotjar.

Einstein, Stendhal, Ulysses S. Grant… tots ells van contribuir, amb la seva presència, al bon nom de l’hotel. També Buffalo Bill (hi ha molts turistes nord-americans que han preguntat si podien dormir en el mateix llit que el caçador de búfals: la resposta, sovint, ha estat que sí). Però qui hi  ha deixat més empremta és Fréderic Chopin. El compositor polonès s’hi va allotjar en dues ocasions, entre 1838 i 1839, acompanyat de l’escriptora francesa George Sand, amb qui va mantenir durant 10 anys una relació sentimental. La primera vegada es dirigien, de fet, cap a Mallorca, on Chopin pretenia curar-se de la tuberculosi que va acabar amb la seva vida una dècada més tard. El segon cop en tornaven, i van aprofitar per passar unes quantes nits més a Barcelona.

xxx

x

 

 

 

 

 

 

xxx

 

xx

x

Aquest petit i curiós espai, situat a la segona planta, va ser batejat com a Saló Chopin el 2010,  amb motiu del 200 aniversari del seu naixement. Això va passar en el transcurs d’un acte en què l’Ajuntament va posar una làmina a la façana per recordar l’efemèride, i durant el qual el Consolat de Polònia va obsequiar la família Saiz amb una altra placa, que roman al vestíbul. Avui, el Quatre Nacions de la Rambla és un modest dues estrelles, que ha vist reduïdes a una quarta part les seves dimensions. I si actualment encara rivalitza en alguna cosa amb l’Oriente, a l’altra banda del passeig, és precisament en disputar-se l’honor de ser l’hotel que ha allotjat més visitants il·lustres.

xxx

  xxx

Sèrie La Rambla (I) - Saló Chopin de l’Hotel Quatre Nacions

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

Quan Barcelona buscava turistes

dimarts , 4/09/2012

 xxx

Costa imaginar-s’ho però també ha existit una Rambla sense turistes. I una època en què anaven buscats. La burgesia i els industrials de principis del segle XX, necessitats d’algun estímul que els permetés recuperar-se del dany econòmic que els va suposar la pèrdua de les colònies d’ultramar, van veure en el turisme una magnífica font d’ingressos. Tant és així que van decidir crear la Sociedad de Atracción de Forasteros, una entitat amb seu a la Rambla; finançada en part amb capital públic i en part amb capital privat, i que a través d’un butlletí mensual i gràcies també a una sèrie de delegats repartits per mig món, va dedicar-se a promocionar arreu la ciutat. Encara avui es conserva una placa, col·locada el 1968 a la façana del número 37 de la Rambla dels Caputxins, que ens recorda l’existència d’aquesta curiosa sociedad, germen de les actuals oficines de turisme.

xxx

xxxx

Sèrie La Rambla (I) – Placa d’homenatge a la Sociedad de Atracción de Forasteros

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

Ens reactivem al setembre!

dimarts , 17/07/2012

Barcelona Singular, també a BTV

xxx

xxxxxx

Injecció de proteïnes

dimarts , 10/07/2012

Patagonia Beef & Wine, un dels millors restaurants argentins de Barcelona

xxx

Podríem passar-nos hores elogiant els plats que ens han servit en aquesta antiga joieria. Però no som ni Borges, ni Valdano. Ens manca vocabulari. Per tant, serem breus. Potser perquè el lloc imposa una mica, la carta d’entrants (empanadas, chorizo criollo, riñoncitos de ternera o les clàssiques i calòriques provoleta) pot semblar massa poc sofisticada, per bé que ens treu de dubtes: ens trobem, inequívocament, en un restaurant 100% argentí.xxx

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Els segons, amb prou feines els hem repassat. Hem anat directes a les carns d’importació, estrella de la casa: el bife (entrecot) de 350 grams i el lomo (filet), menys greixós i molt tendre. Amb els vins, tres quarts del mateix: volíem un Malbec i ha caigut un Malbec. Tot, excel·lent. Dels postres, cars, no en podem parlar perquè ni els hem ensumat.

 

xxx

xxx

 

 

 

 

 

xxx

 

x

Patagonia Beef & Wine, Gran Via de les Corts Catalanes 660 (Dreta de l’Eixample).

Tel. 93.304.37.35. Preu: entre 45 i 55 euros

Obert de 13.30 a 16h i de 20 a 23.30h (divendres i dissabtes fins les 24h, i diumenges, fins les 23h)

Ruta I Dreta de l’Eixample: Plaça de Catalunya i entorns

Moda monstruosa

dilluns, 2/07/2012

x

Drakcelona (Arola Editors), de Josep Martínez, ens va obrir els ulls i ara veiem dracs per tot arreu. N’hem trobat recentment dos d’idèntics en llums col·locats al vestíbul de dues finques de l’Eixample, que no apareixen en el llibre, però que començo a sospitar que formen part d’una sèrie de bronze que va fer furor entre la classe burgesa de principis del segle passat.x

x

x

Pòst-its Dreta de l’Eixample

Dracs als vestíbuls del c.Balmes 28 i del c.Aragó 257

Dolços de primera necessitat

diumenge, 24/06/2012

La Pastisseria ofereix les creacions de Josep Maria Rodríguez celebrades mundialment

xxx

xxx

Consultant el currículum de Josep Maria Rodríguez Guerola, podríem pensar que ens trobem davant d’un pastisser que segurament ja ho ha donat tot en aquesta professió, i que, ara, per mèrits propis, viu de renda. Aquest alumne avantatjat de la Hoffman, ha fet carrera als obradors d’Oriol Balaguer, el Foix de Sarrià i la Pastisseria Totel d’Alacant, propietat de Paco Torreblanca, probablement el mestre de qui més n’ha après, juntament amb Yann Duytsche, de la Dolç de Sant Cugat. Rodríguez Guerola ha tocat les estrelles treballant als restaurants Miramar i Zuberoa, i a la Pâtisserie Faunchon de París, la crème de la crème. Des de fa tres mesos regenta amb el seus pares un negoci molt llaminer a l’Esquerra de l’Eixample. Té 27 anys.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

xxx

xxx

Rodríguez Guerola va ser un dels triomfador absoluts de l’edició 2011-2012 de la Coupe Du Monde de la Pâtisserie, gràcies a dues espectaculars creacions, la Rosa dels Vents i Mandarin Express. Són la millor alternativa a les coques de Sant Joan, un assortit que no es queda curt. D’entre totes, me’n proposa una feta de brioix, i amb galeta cruixent d’ametlla, perles de xocolata, cirera natural i sucre perlat. El règim haurà d’esperar.

xxx

xxx

L’afició pastissera d’aquest jove talent li ve d’observar l’àvia. “Ella em va despertar la curiositat”. Avui és ell qui centra totes les mirades, i no vol defraudar. “La qualitat del producte és innegociable, i sabem que té un preu, però l’objectiu que ens hem proposat és arribar a tothom”. Potser per això, La Pastisseria és també forn i cafeteria, i exhibeix a les vitrines pastissets individuals que, per 4 euros, ens conviden a perdre els sentits. “El Tatin mini de poma, has de provar el Tatin!”, m’indica un client entusiasta. Jo, però, ja fa estona que m’he fixat en unes altres postres: una versió de la Rosa dels Vents i del Mandarin Express servides en got, i que es recomana acompanyar d’un vi dolç, o d’una copa de xampany o de cava.

La crisi, a en Josep Maria, no li fa por. Ni tampoc l’àmplia oferta de pastisseries de nivell que tenim a Barcelona. “Aquí, com a París, hi ha espai per a tots, està demostrat”. En altres paraules, els dolços són un producte de primera necessitat. I en particular, aquests. De fet, el dubte és quin ho és abans: si la mousse d’avellana, el pink de gerds o la lionesa de crema amb plàtan.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

x

La Pastisseria, c.Aragó 228 (Antiga Esquerra de l’Eixample). Tel. 93.451.84.01

De dilluns a divendres, de 8 a 14h i de 17 a 20h, dissabtes de 9 a 14 i de 17 a 20h, i diumenges de 9 a 14h

Ruta 1 Antiga Esquerra de l’Eixample:  Universitat i el Gaixample

Als peus del poble

dissabte, 16/06/2012

La CGT, obligada a abandonar l’edifici amb les vistes més espectaculars i desconegudes

xxx

“Puja, puja… que quan s’ho quedin els de Comissions Obreres, veuràs com s’ha acabat això d’anar al terrat”. La disputa entre els dos sindicats amb seu, encara avui, als números 16 i 18 de la Via Laietana, va tenir un final desigual. L’Estat, propietari de l’immoble, va certificar el gener passat que la novena planta, ocupada des de fa més de vint anys per la CGT, pertany a CCOO. I que la setena i la vuitena, que havien estat de la UGT abans d’anar-se’n al Raval, també. Els anarcosindicalistes saben, doncs, que no són benvinguts, i que han de fer les maletes. Però que no els vinguin amb presses. “El Ministeri de Treball ens ha de garantir abans un nou espai, tal com s’havia compromès”, em comenta el Rafael Iniesta, secretari de Comunicació.

x

 

xxx

 

 

 

 

x

 

xxx

Mentrestant, resisteixen a la seva particular Gàl·lia, separats de Comissions pels dos pisos actualment en desús i que tenen prohibit travessar a peu (m’asseguren que hi ha instal·lades alarmes), després que se’ls apropiessin temporalment, emprant mètodes de guerrilla urbana. “Només podem accedir als nostres despatxos agafant un dels ascensors. L’altre no funciona des que l’empresa de manteniment va negar-se a reparar-lo perquè se li deu diners”.

De fet, és tota la finca la que pateix desperfectes; les estàtues que coronaven l’edifici s’han retirat per precaució, i una malla metàl·lica que, segons en Rafael, ja s’hauria hagut de canviar, protegeix els vianants de possibles despreniments. Per la mateixa raó, potser no és bona idea passejar-se pel punt més elevat, un templet clàssic molt característic, visible des del carrer. O sí… si el que es vol és viure un moment impagable, el més idoni per posar a prova les cordes vocals: I am the king of the world! Per ara, m’abstinc.

xxx

xxx

No deixa de ser una paradoxa que la CGT tingui Barcelona als seus peus; un domini virtual de la ciutat gràcies a una ubicació privilegiada: una avinguda concebuda, un segle enrere, com a eix estrictament financer. “¿Eres afiliado? Aquí sólo comen afiliados… bueno, y listillos como tú”. El bar del sindicat ofereix, de dilluns a dijous, menjar casolà tirat de preu. Els divendres no hi és la cuinera però el plat de carns a la brasa que serveixen (a 5€, amb pa, beguda, postre i cafè inclòs!) ens fa entrar gana i el més important: ens ajuda a recuperar l’esperança d’un món millor. En acabat, penso tornar al terrat i no descarto celebrar, ara sí, la doble troballa a plena veu.

x

xxx

xxx

Hijo del pueblo, te oprimen cadenas,
y esa injusticia no puede seguir;
si tu existencia es un mundo de penas
antes que esclavo prefiere morir.
En la batalla, la hiena fascista,
por nuestro esfuerzo sucumbirá;
y el pueblo entero, con los anarquistas,
hará que triunfe la libertad.

xxx

 

 

 

 

 

 

 

xxx

x

Top 1000 Barcelona Singular

Edifici dels sindicats, Via Laietana 16-18 (Sant Pere, Santa Caterina i la  Ribera)

Entrada per l’accés de la CGT, al número 18. Ascensor fins al pis novè, i per les escales fins al terrat.

Bar obert de dilluns a divendres. No recomanat als militants i simpatitzants de CCOO i la UGT.