Quan Barcelona buscava turistes

dimarts , 4/09/2012

 xxx

Costa imaginar-s’ho però també ha existit una Rambla sense turistes. I una època en què anaven buscats. La burgesia i els industrials de principis del segle XX, necessitats d’algun estímul que els permetés recuperar-se del dany econòmic que els va suposar la pèrdua de les colònies d’ultramar, van veure en el turisme una magnífica font d’ingressos. Tant és així que van decidir crear la Sociedad de Atracción de Forasteros, una entitat amb seu a la Rambla; finançada en part amb capital públic i en part amb capital privat, i que a través d’un butlletí mensual i gràcies també a una sèrie de delegats repartits per mig món, va dedicar-se a promocionar arreu la ciutat. Encara avui es conserva una placa, col·locada el 1968 a la façana del número 37 de la Rambla dels Caputxins, que ens recorda l’existència d’aquesta curiosa sociedad, germen de les actuals oficines de turisme.

xxx

xxxx

Sèrie La Rambla (I) – Placa d’homenatge a la Sociedad de Atracción de Forasteros

Aquest contingut s’ha emès al programa Connexió Barcelona de BTV. Mira’l aquí

Ens reactivem al setembre!

dimarts , 17/07/2012

Barcelona Singular, també a BTV

xxx

xxxxxx

Injecció de proteïnes

dimarts , 10/07/2012

Patagonia Beef & Wine, un dels millors restaurants argentins de Barcelona

xxx

Podríem passar-nos hores elogiant els plats que ens han servit en aquesta antiga joieria. Però no som ni Borges, ni Valdano. Ens manca vocabulari. Per tant, serem breus. Potser perquè el lloc imposa una mica, la carta d’entrants (empanadas, chorizo criollo, riñoncitos de ternera o les clàssiques i calòriques provoleta) pot semblar massa poc sofisticada, per bé que ens treu de dubtes: ens trobem, inequívocament, en un restaurant 100% argentí.xxx

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

Els segons, amb prou feines els hem repassat. Hem anat directes a les carns d’importació, estrella de la casa: el bife (entrecot) de 350 grams i el lomo (filet), menys greixós i molt tendre. Amb els vins, tres quarts del mateix: volíem un Malbec i ha caigut un Malbec. Tot, excel·lent. Dels postres, cars, no en podem parlar perquè ni els hem ensumat.

 

xxx

xxx

 

 

 

 

 

xxx

 

x

Patagonia Beef & Wine, Gran Via de les Corts Catalanes 660 (Dreta de l’Eixample).

Tel. 93.304.37.35. Preu: entre 45 i 55 euros

Obert de 13.30 a 16h i de 20 a 23.30h (divendres i dissabtes fins les 24h, i diumenges, fins les 23h)

Ruta I Dreta de l’Eixample: Plaça de Catalunya i entorns

Moda monstruosa

dilluns, 2/07/2012

x

Drakcelona (Arola Editors), de Josep Martínez, ens va obrir els ulls i ara veiem dracs per tot arreu. N’hem trobat recentment dos d’idèntics en llums col·locats al vestíbul de dues finques de l’Eixample, que no apareixen en el llibre, però que començo a sospitar que formen part d’una sèrie de bronze que va fer furor entre la classe burgesa de principis del segle passat.x

x

x

Pòst-its Dreta de l’Eixample

Dracs als vestíbuls del c.Balmes 28 i del c.Aragó 257

Dolços de primera necessitat

diumenge, 24/06/2012

La Pastisseria ofereix les creacions de Josep Maria Rodríguez celebrades mundialment

xxx

xxx

Consultant el currículum de Josep Maria Rodríguez Guerola, podríem pensar que ens trobem davant d’un pastisser que segurament ja ho ha donat tot en aquesta professió, i que, ara, per mèrits propis, viu de renda. Aquest alumne avantatjat de la Hoffman, ha fet carrera als obradors d’Oriol Balaguer, el Foix de Sarrià i la Pastisseria Totel d’Alacant, propietat de Paco Torreblanca, probablement el mestre de qui més n’ha après, juntament amb Yann Duytsche, de la Dolç de Sant Cugat. Rodríguez Guerola ha tocat les estrelles treballant als restaurants Miramar i Zuberoa, i a la Pâtisserie Faunchon de París, la crème de la crème. Des de fa tres mesos regenta amb el seus pares un negoci molt llaminer a l’Esquerra de l’Eixample. Té 27 anys.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

xxx

xxx

Rodríguez Guerola va ser un dels triomfador absoluts de l’edició 2011-2012 de la Coupe Du Monde de la Pâtisserie, gràcies a dues espectaculars creacions, la Rosa dels Vents i Mandarin Express. Són la millor alternativa a les coques de Sant Joan, un assortit que no es queda curt. D’entre totes, me’n proposa una feta de brioix, i amb galeta cruixent d’ametlla, perles de xocolata, cirera natural i sucre perlat. El règim haurà d’esperar.

xxx

xxx

L’afició pastissera d’aquest jove talent li ve d’observar l’àvia. “Ella em va despertar la curiositat”. Avui és ell qui centra totes les mirades, i no vol defraudar. “La qualitat del producte és innegociable, i sabem que té un preu, però l’objectiu que ens hem proposat és arribar a tothom”. Potser per això, La Pastisseria és també forn i cafeteria, i exhibeix a les vitrines pastissets individuals que, per 4 euros, ens conviden a perdre els sentits. “El Tatin mini de poma, has de provar el Tatin!”, m’indica un client entusiasta. Jo, però, ja fa estona que m’he fixat en unes altres postres: una versió de la Rosa dels Vents i del Mandarin Express servides en got, i que es recomana acompanyar d’un vi dolç, o d’una copa de xampany o de cava.

La crisi, a en Josep Maria, no li fa por. Ni tampoc l’àmplia oferta de pastisseries de nivell que tenim a Barcelona. “Aquí, com a París, hi ha espai per a tots, està demostrat”. En altres paraules, els dolços són un producte de primera necessitat. I en particular, aquests. De fet, el dubte és quin ho és abans: si la mousse d’avellana, el pink de gerds o la lionesa de crema amb plàtan.

xxx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

x

La Pastisseria, c.Aragó 228 (Antiga Esquerra de l’Eixample). Tel. 93.451.84.01

De dilluns a divendres, de 8 a 14h i de 17 a 20h, dissabtes de 9 a 14 i de 17 a 20h, i diumenges de 9 a 14h

Ruta 1 Antiga Esquerra de l’Eixample:  Universitat i el Gaixample

Als peus del poble

dissabte, 16/06/2012

La CGT, obligada a abandonar l’edifici amb les vistes més espectaculars i desconegudes

xxx

“Puja, puja… que quan s’ho quedin els de Comissions Obreres, veuràs com s’ha acabat això d’anar al terrat”. La disputa entre els dos sindicats amb seu, encara avui, als números 16 i 18 de la Via Laietana, va tenir un final desigual. L’Estat, propietari de l’immoble, va certificar el gener passat que la novena planta, ocupada des de fa més de vint anys per la CGT, pertany a CCOO. I que la setena i la vuitena, que havien estat de la UGT abans d’anar-se’n al Raval, també. Els anarcosindicalistes saben, doncs, que no són benvinguts, i que han de fer les maletes. Però que no els vinguin amb presses. “El Ministeri de Treball ens ha de garantir abans un nou espai, tal com s’havia compromès”, em comenta el Rafael Iniesta, secretari de Comunicació.

x

 

xxx

 

 

 

 

x

 

xxx

Mentrestant, resisteixen a la seva particular Gàl·lia, separats de Comissions pels dos pisos actualment en desús i que tenen prohibit travessar a peu (m’asseguren que hi ha instal·lades alarmes), després que se’ls apropiessin temporalment, emprant mètodes de guerrilla urbana. “Només podem accedir als nostres despatxos agafant un dels ascensors. L’altre no funciona des que l’empresa de manteniment va negar-se a reparar-lo perquè se li deu diners”.

De fet, és tota la finca la que pateix desperfectes; les estàtues que coronaven l’edifici s’han retirat per precaució, i una malla metàl·lica que, segons en Rafael, ja s’hauria hagut de canviar, protegeix els vianants de possibles despreniments. Per la mateixa raó, potser no és bona idea passejar-se pel punt més elevat, un templet clàssic molt característic, visible des del carrer. O sí… si el que es vol és viure un moment impagable, el més idoni per posar a prova les cordes vocals: I am the king of the world! Per ara, m’abstinc.

xxx

xxx

No deixa de ser una paradoxa que la CGT tingui Barcelona als seus peus; un domini virtual de la ciutat gràcies a una ubicació privilegiada: una avinguda concebuda, un segle enrere, com a eix estrictament financer. “¿Eres afiliado? Aquí sólo comen afiliados… bueno, y listillos como tú”. El bar del sindicat ofereix, de dilluns a dijous, menjar casolà tirat de preu. Els divendres no hi és la cuinera però el plat de carns a la brasa que serveixen (a 5€, amb pa, beguda, postre i cafè inclòs!) ens fa entrar gana i el més important: ens ajuda a recuperar l’esperança d’un món millor. En acabat, penso tornar al terrat i no descarto celebrar, ara sí, la doble troballa a plena veu.

x

xxx

xxx

Hijo del pueblo, te oprimen cadenas,
y esa injusticia no puede seguir;
si tu existencia es un mundo de penas
antes que esclavo prefiere morir.
En la batalla, la hiena fascista,
por nuestro esfuerzo sucumbirá;
y el pueblo entero, con los anarquistas,
hará que triunfe la libertad.

xxx

 

 

 

 

 

 

 

xxx

x

Top 1000 Barcelona Singular

Edifici dels sindicats, Via Laietana 16-18 (Sant Pere, Santa Caterina i la  Ribera)

Entrada per l’accés de la CGT, al número 18. Ascensor fins al pis novè, i per les escales fins al terrat.

Bar obert de dilluns a divendres. No recomanat als militants i simpatitzants de CCOO i la UGT.

Goig sobre el Gaig

dimecres, 6/06/2012

xxx

No té ni de bon tros les millors vistes de Barcelona (el carrer d’Aragó és el carrer d’Aragó), però s’hi veu Montjuïc i el Tibidabo… i uns cossets ben bronzejats de turistes que no semblen tenir cap pressa per sumar-se a les cues de la Pedrera o la Sagrada Família. Sigui com sigui, sempre és una bona notícia que un hotel ens cedeixi el seu espai més privilegiat. El Cram s’incorpora aquesta setmana a la llista ja llarga d’establiments que obren la seva terrassa panoràmica als barcelonins que ho desitgin, mentre duri el bon temps. Des d’aquí ho celebrem. Divendres dia 8 de juny, a partir de les 20 hores, s’inaugura oficialment amb una festa. Us  hi esperen.

xxx

xx

xxxx

 

 

 

 

 

xx

 

x                                       ©Marco Pastori

x

Pòst-its Antiga Esquerra de l’Eixample

Ànemos Terrace Bar, 7a. planta de Cram l’Hotel, c.Aribau 54 amb Aragó

Tots els dies de la setmana, de 12h a 24h. Tel. 93.216.77.00

La Pedrera de la Bonanova

divendres, 1/06/2012

Un edifici de principis dels setanta imita l’obra mestra de Gaudí

xxx

x

Benvinguts a la Pedrera. O,  més ben dit, a una versió sui generis de la Pedrera. Hi és des de fa més de quaranta anys, però ni s’hi fan visites guiades ni hi ha aglomeracions per retratar-ne bé la façana. L’edifici, d’un tal Roure, ha sobreviscut a un incendi que va obligar a refer tota l’escala, i ara mateix, per evitar despreniments, s’estan reparant alguns elements de ferro que subjecten la balconada posterior i que s’han oxidat. En García, president de la comunitat de veïns, va ser dels primers a estrenar-lo. “Suposo que l’arquitecte admirava a Gaudí”. Altres, de ben segur, admiraven la torre que va anar a terra per poder construir-hi aquest calc.

x

xx

xx

 xxx

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Edifici Sant Gervasi, pg.Sant Gervasi 59-61 (Sant Gervasi-Bonanova). Privat.

Ruta I Sant Gervasi-Bonanova: Av.Tibidabo

Guisats i tapes que brillen com un diamant

dissabte, 26/05/2012

El restaurant Africa TaMaranE ofereix cuina genuïna… de Sierra Leone!

xxx

Gent que ha tastat els seus plats l’ha anat a buscar a la cuina per fer-li la reverència. “Tothom els deixa ben nets”, assegura la Mònica Sanz, badalonina d’adopció i instigadora d’aquesta magnífica sorpresa que duu per nom Africa TaMaranE. El receptor de tants elogis, Kutubu Sesay, fa només dos anys que viu a Barcelona –amb la Mònica, amb qui es va casar a Perugia–, i no en fa massa més que volava del Senegal a Itàlia, fugint de la cruenta guerra dels diamants en la qual es va veure immers el seu país, Sierra Leone, entre el 1991 i el 2002.

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

“Ja de petit preparava el menjar amb els ingredients que em feien anar a comprar. Ningú no es queixava; suposo, per tant, que cuinava bé”. La seva dona, després de perdre la feina, no va quedar-se de braços creuats. “Vam anar a Barcelona Activa amb un projecte al cap, que s’ha materialitzat aquí, al Raval”. Africa TaMaranE podria limitar-se a ser un restaurant, perquè la proposta culinària ja és prou original. Però la intenció és, també, convertir-lo en un espai de trobada que, a través de la gastronomia, permeti apropar-nos a la cultura de l’Àfrica Occidental. “Tenim llibres, televisió per cable, organitzem exposicions i estem oberts a qui vulgui difondre les seves iniciatives solidàries”.

xxx

xxx

Sierra Leone, llegeixo, és el segon estat més pobre del món. “No en facis cas. Vés-hi, t’ho recomano”. No sé si m’atrau la idea. Però potser m’animo, després de provar aquests guisats. El carambu (pollastre amb fulles de tapioca i llet de coco) i el granot (carn de vedella amb salsa de cacauet) són especialitats molt consistents i abundants. Poden servir-se amb fufú, un aliment tan habitual per als habitants de les regions del sud del Sahel com ho és per a nosaltres el pa, i que s’elabora amb farina de iuca o de yam.

Les tapes, com el kebbe de sardina o els bunyols de mongetes africanes, fan la seva funció d’entrants, i val la pena alternar-les amb uns glops de sawa sawa o amb un suc de gingebre. La beguda estrella és, no obstant, el vi de palma, que s’obté per fermentació de la saba de les palmeres, i que probablement no trobarem enlloc més de Barcelona. “Tenim fins i tot la cervesa Guinness que beuen allà, i que conté el doble d’alcohol”. No cal. Tanta novetat ens ha embriagat d’emoció, i no ens resultarà fàcil, no, arribar fins a la porta i enfilar cap a casa.

xxx

xxx

Africa TaMaranE, c.Riereta 26 (Raval). Tel. 93.442.80.89

Obert de dimarts a dijous de 10 a 24h, divendres i dissabtes de 10 a 3h, i diumenges de 10 a 24h

Ruta: Sant Pau i La Riereta

El passeig més saludable

dijous, 17/05/2012

Una quarantena de plantes remeieres animen el camí de l’Esparver, a Montjuïc 

 

La d’aquest diumenge ha estat l’última passejada organitzada pel Centre d’Estudis de Montjuïc i guiada per en Ramon Anglès. A punt de complir els 85 anys, aquest veí de l’antic barri de Port és el testimoni viu d’una època oblidada, quan la muntanya era terra de pagesos, horts i camins rurals. En Ramon es va criar a la masia de l’Esparver, ja desapareguda, i que pertanyia als seus rebesavis. Es veia envoltada de camps de blat i de cigroneres, i s’hi albirava una infinitat de garrofers. Avui no en queda ni un. Els marges del tram costerut que conduïen al casalot també han canviat. L’indret era ple de plantes medicinals. En Ramon, ara en troba a faltar. “En tinc catalogades unes quaranta. Però algunes… el te de roca, el romaní, la farigola… han desaparegut”.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

La plantació d’arbres no autòctons, com figueres o nesprers, no ha ajudat a mantenir intacte aquest petit ecosistema. Tampoc la falta de destresa de molts visitants xinesos que regenten restaurants, i que s’enduen feixos de bledes, arrencades d’arrel. Amb tot, la presència d’herbes remeieres continua sent prou generosa. “Fos el que fos el que em demanés l’àvia Carmeta, a qui acudia mig veïnat, jo li’n portava. No he estudiat mai res, però en vaig aprendre un munt, fent de noi dels encàrrecs”.

Aquesta farmàcia a l’aire lliure permet sanar-se gairebé de tot. La malva silvestris confio que em tregui el mal de coll. Les tanarides, grogues com les margarides que abunden a la zona, són antiinflamatòries. El mateix efecte produeixen les apegaloses –en castellà, amor de hortelano, i que s’enganxen a la roba–, les llengües de bou i els esvarzers. Els brots tendres de les ortigues contribueixen a recuperar la veu, les flors de l’all van bé per als hipertensos, i les morelles roqueres, per als qui tenen hemorroides.

 

x

La ruta, que arrenca a la confluència dels carrers del Foc i de l’Esparver, avança en ziga-zaga quan s’endinsa a Montjuïc, i finalitza al Fossar de la Pedrera, on encara hi resten fonaments d’una torre del segle X: el Castell de Port. En Ramon Anglès ja no està en condicions d’arribar-hi, però tan se val: ens ha donat una lliçó. “Com els actors que desitgen morir dalt de l’escenari, jo volia acomiadar-me estant al peu del canó”. La diferència és que, morir-se, aquí, no es morirà. Impossible fer-ho en un entorn tan saludable.

 

x

Top 1000 Barcelona Singular

Camí de l’Esparver, entrant pel carrer dels Ferrocarrils Catalans (Parc de Montjuïc)

Ruta organitzada pel Centre d’Estudis de Montjuïc: ce.montjuic@gmail.com

Ruta: Els Barris de la Marina de Port (II)