Goig sobre el Gaig

dimecres, 6/06/2012

xxx

No té ni de bon tros les millors vistes de Barcelona (el carrer d’Aragó és el carrer d’Aragó), però s’hi veu Montjuïc i el Tibidabo… i uns cossets ben bronzejats de turistes que no semblen tenir cap pressa per sumar-se a les cues de la Pedrera o la Sagrada Família. Sigui com sigui, sempre és una bona notícia que un hotel ens cedeixi el seu espai més privilegiat. El Cram s’incorpora aquesta setmana a la llista ja llarga d’establiments que obren la seva terrassa panoràmica als barcelonins que ho desitgin, mentre duri el bon temps. Des d’aquí ho celebrem. Divendres dia 8 de juny, a partir de les 20 hores, s’inaugura oficialment amb una festa. Us  hi esperen.

xxx

xx

xxxx

 

 

 

 

 

xx

 

x                                       ©Marco Pastori

x

Pòst-its Antiga Esquerra de l’Eixample

Ànemos Terrace Bar, 7a. planta de Cram l’Hotel, c.Aribau 54 amb Aragó

Tots els dies de la setmana, de 12h a 24h. Tel. 93.216.77.00

La Pedrera de la Bonanova

divendres, 1/06/2012

Un edifici de principis dels setanta imita l’obra mestra de Gaudí

xxx

x

Benvinguts a la Pedrera. O,  més ben dit, a una versió sui generis de la Pedrera. Hi és des de fa més de quaranta anys, però ni s’hi fan visites guiades ni hi ha aglomeracions per retratar-ne bé la façana. L’edifici, d’un tal Roure, ha sobreviscut a un incendi que va obligar a refer tota l’escala, i ara mateix, per evitar despreniments, s’estan reparant alguns elements de ferro que subjecten la balconada posterior i que s’han oxidat. En García, president de la comunitat de veïns, va ser dels primers a estrenar-lo. “Suposo que l’arquitecte admirava a Gaudí”. Altres, de ben segur, admiraven la torre que va anar a terra per poder construir-hi aquest calc.

x

xx

xx

 xxx

xxx

Top 1000 Barcelona Singular

Edifici Sant Gervasi, pg.Sant Gervasi 59-61 (Sant Gervasi-Bonanova). Privat.

Ruta I Sant Gervasi-Bonanova: Av.Tibidabo

Guisats i tapes que brillen com un diamant

dissabte, 26/05/2012

El restaurant Africa TaMaranE ofereix cuina genuïna… de Sierra Leone!

xxx

Gent que ha tastat els seus plats l’ha anat a buscar a la cuina per fer-li la reverència. “Tothom els deixa ben nets”, assegura la Mònica Sanz, badalonina d’adopció i instigadora d’aquesta magnífica sorpresa que duu per nom Africa TaMaranE. El receptor de tants elogis, Kutubu Sesay, fa només dos anys que viu a Barcelona –amb la Mònica, amb qui es va casar a Perugia–, i no en fa massa més que volava del Senegal a Itàlia, fugint de la cruenta guerra dels diamants en la qual es va veure immers el seu país, Sierra Leone, entre el 1991 i el 2002.

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

xxx

“Ja de petit preparava el menjar amb els ingredients que em feien anar a comprar. Ningú no es queixava; suposo, per tant, que cuinava bé”. La seva dona, després de perdre la feina, no va quedar-se de braços creuats. “Vam anar a Barcelona Activa amb un projecte al cap, que s’ha materialitzat aquí, al Raval”. Africa TaMaranE podria limitar-se a ser un restaurant, perquè la proposta culinària ja és prou original. Però la intenció és, també, convertir-lo en un espai de trobada que, a través de la gastronomia, permeti apropar-nos a la cultura de l’Àfrica Occidental. “Tenim llibres, televisió per cable, organitzem exposicions i estem oberts a qui vulgui difondre les seves iniciatives solidàries”.

xxx

xxx

Sierra Leone, llegeixo, és el segon estat més pobre del món. “No en facis cas. Vés-hi, t’ho recomano”. No sé si m’atrau la idea. Però potser m’animo, després de provar aquests guisats. El carambu (pollastre amb fulles de tapioca i llet de coco) i el granot (carn de vedella amb salsa de cacauet) són especialitats molt consistents i abundants. Poden servir-se amb fufú, un aliment tan habitual per als habitants de les regions del sud del Sahel com ho és per a nosaltres el pa, i que s’elabora amb farina de iuca o de yam.

Les tapes, com el kebbe de sardina o els bunyols de mongetes africanes, fan la seva funció d’entrants, i val la pena alternar-les amb uns glops de sawa sawa o amb un suc de gingebre. La beguda estrella és, no obstant, el vi de palma, que s’obté per fermentació de la saba de les palmeres, i que probablement no trobarem enlloc més de Barcelona. “Tenim fins i tot la cervesa Guinness que beuen allà, i que conté el doble d’alcohol”. No cal. Tanta novetat ens ha embriagat d’emoció, i no ens resultarà fàcil, no, arribar fins a la porta i enfilar cap a casa.

xxx

xxx

Africa TaMaranE, c.Riereta 26 (Raval). Tel. 93.442.80.89

Obert de dimarts a dijous de 10 a 24h, divendres i dissabtes de 10 a 3h, i diumenges de 10 a 24h

Ruta: Sant Pau i La Riereta

El passeig més saludable

dijous, 17/05/2012

Una quarantena de plantes remeieres animen el camí de l’Esparver, a Montjuïc 

 

La d’aquest diumenge ha estat l’última passejada organitzada pel Centre d’Estudis de Montjuïc i guiada per en Ramon Anglès. A punt de complir els 85 anys, aquest veí de l’antic barri de Port és el testimoni viu d’una època oblidada, quan la muntanya era terra de pagesos, horts i camins rurals. En Ramon es va criar a la masia de l’Esparver, ja desapareguda, i que pertanyia als seus rebesavis. Es veia envoltada de camps de blat i de cigroneres, i s’hi albirava una infinitat de garrofers. Avui no en queda ni un. Els marges del tram costerut que conduïen al casalot també han canviat. L’indret era ple de plantes medicinals. En Ramon, ara en troba a faltar. “En tinc catalogades unes quaranta. Però algunes… el te de roca, el romaní, la farigola… han desaparegut”.

 

xxx

 

 

 

 

 

 

 

La plantació d’arbres no autòctons, com figueres o nesprers, no ha ajudat a mantenir intacte aquest petit ecosistema. Tampoc la falta de destresa de molts visitants xinesos que regenten restaurants, i que s’enduen feixos de bledes, arrencades d’arrel. Amb tot, la presència d’herbes remeieres continua sent prou generosa. “Fos el que fos el que em demanés l’àvia Carmeta, a qui acudia mig veïnat, jo li’n portava. No he estudiat mai res, però en vaig aprendre un munt, fent de noi dels encàrrecs”.

Aquesta farmàcia a l’aire lliure permet sanar-se gairebé de tot. La malva silvestris confio que em tregui el mal de coll. Les tanarides, grogues com les margarides que abunden a la zona, són antiinflamatòries. El mateix efecte produeixen les apegaloses –en castellà, amor de hortelano, i que s’enganxen a la roba–, les llengües de bou i els esvarzers. Els brots tendres de les ortigues contribueixen a recuperar la veu, les flors de l’all van bé per als hipertensos, i les morelles roqueres, per als qui tenen hemorroides.

 

x

La ruta, que arrenca a la confluència dels carrers del Foc i de l’Esparver, avança en ziga-zaga quan s’endinsa a Montjuïc, i finalitza al Fossar de la Pedrera, on encara hi resten fonaments d’una torre del segle X: el Castell de Port. En Ramon Anglès ja no està en condicions d’arribar-hi, però tan se val: ens ha donat una lliçó. “Com els actors que desitgen morir dalt de l’escenari, jo volia acomiadar-me estant al peu del canó”. La diferència és que, morir-se, aquí, no es morirà. Impossible fer-ho en un entorn tan saludable.

 

x

Top 1000 Barcelona Singular

Camí de l’Esparver, entrant pel carrer dels Ferrocarrils Catalans (Parc de Montjuïc)

Ruta organitzada pel Centre d’Estudis de Montjuïc: ce.montjuic@gmail.com

Ruta: Els Barris de la Marina de Port (II)

Sant Josep no està per EROs

dijous, 10/05/2012

El santuari de La Salut dedica un espai als exvots dels guarits

x

Anys enrere havien arribat a ocupar el sostre sencer de l’entrada de l’oratori de la Beata Mare Petra, però actualment els exvots del Santuari de Sant Josep de la Muntanya només pengen d’un plafó de suro de dimensions més aviat modestes (no fos cas que ens caiguessin a sobre, i a Sant Josep se li acumulés la feina). Veiem fotografies, una gorra militar, una bandera de Paraguai, vestits de comunió, entre altres peces de roba, i, sobretot, moltes cames i braços de cera que s’exhibeixen en agraïment d’un favor rebut, majoritàriament una curació miraculosa. Tant o més extraordinari és, per a molts, conservar el lloc de treball. No resulta estrany, doncs, que alguns devots atribueixin també a la voluntat del sant que no hagin estat encara víctimes d’un ERO.

xxx

xx

xxx

 

 

 

 

 

 

 

 

  x

Sala d’exvots, av.Sant Josep de la Muntanya 25 (La Salut). Tel. 93.284.05.00.

De dilluns a divendres, de 9.30 a 13h, i de 16.30 a 19h; dissabtes i diumenges, de 10 a 14h, i de 17 a 19h

Ruta: Barri de La Salut

#hemsalvatvillaurania

diumenge, 6/05/2012


HEM SALVAT LA VIL·LA URÀNIA!

 

xxx

El jardí de les delícies

dijous, 3/05/2012

The Cake’s Garden bateja els típics pastissets ianquis amb noms de famosos

xxx

Són temps difícils, de vaques magres. I sabent-ho, la Maria Rosa i les seves filles van decidir igualment fer el cor fort i llançar-se a la piscina. Aquesta família de tradició pastissera va aventurar-se el juliol a obrir un negoci en plena crisi, quan la Mar, que venia d’una estada a Londres, va tornar convençuda d’haver trobat la gallina dels ous d’or. “L’únic establiment dels magatzems Harrods amb cua a totes hores era una botiga de cupcakes, i vam pensar que això, aquí, també podria funcionar. Només calia fer-los igual de bons, i encertar-la amb l’emplaçament”.

xxx

xxx

Després de molt buscar, el destí va voler que es fixessin en un local en lloguer situat al carrer més dolç per excel·lència. Qui avui  encara es deixa temptar pels suïssos i les xocolateries de Petritxol, probablement es veurà incapaç d’avançar quan arribi a l’altura de The Cake’s Garden. L’aparador del local congrega cada tarda una munió de curiosos, entusiasmats amb les creacions d’aquest trio barceloní que podria passar per novaiorquès i que ha rebut ja molts elogis dels turistes transatlàntics. Tot i que confessen que “l’hivern ha estat molt dur”, parteixen de la base que potser la gent no pot sortir a sopar cada setmana, però sí permetre’s un cupcake. O dos. “Posa’m una Angelina Jolie”, sento dir a un client, i em pregunto si, ja posats, demanarà també un Brad Pitt, recobert de xocolata amb llet. “I una Maruja Torres”.

xxx

xxx

xx       els cake pops també tenen èxit

 

 

La diversitat de noms (i, per tant, també de gustos) supera la quarantena. El Beethoven, amb crema de formatge i moscatell, és la darrera novetat, si bé fa més patxoca el Louis Armstrong, l’únic que inclou colorants. “Estem orgulloses de poder dir que utilitzem polpa de fruita 100% natural, i que si un cupcake és de préssec, conté préssec”, m’explica la Maria Rosa mentre busco de reüll per on para. M’ha quedat clar: són saludables. Ara es tracta que la meva dona també ho vegi com jo, si cal, permetent-li que em faci el salt amb el George Clooney. O amb la princesa Leila.

xxx

La Laura i la seva mare, la Maria Rosa xxxL

 

The Cake’s Garden, c.Petritxol 8 (Gòtic). Tel. 93.125.47.85

Preu cupcakes: 2,75€ i 3,65€ (du luxe)

Cursets els dilluns (galetes), dimarts (cake pops) i dimecres (cupcakes), de 17 a 20h

Ruta del Pi

La mala estrella de la Vil·la Urània

dijous, 19/04/2012

La casa-observatori de l’astrònom Josep Comas i Solà aviat serà només un record

xxx

Si Josep Comas i Solà hagués hagut de posar-se avui a buscar planetes des del terrat de la torre heretada del seu pare, ho hauria tingut realment complicat, donada l’alçada dels edificis contigus. L’honorable astrònom confiava, no obstant, a crear escola, quan, a l’hora de fer testament, va decidir llegar al Consistori aquest xalet, conegut com a Vil·la Urània, a canvi de mantenir-lo com a observatori popular, o d’utilitzar-lo com a centre educatiu o cultural. El seu manament preveia, a més, conservar-hi “els diplomes, medalles, objectes artístics i científics i altres records del testador”. Un material que avui s’exposa, restaurat, a la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de la Rambla, de la qual Comas i Solà era membre.

Qui va ser també primer director de l’Observatori Fabra va descobrir, sense sortir de casa, ni més ni menys que dotze asteroides, quatre estrelles i dos cometes. Una fita que diria que mai ningú no va ser capaç de superar a l’Estat, i que va donar-li un prestigi a nivell internacional que no s’ha correspost, aquí, amb un merescut reconeixement de la seva figura. L’últim exemple d’aquesta manca de consideració tindrà conseqüències doloroses.

x

dins, s’hi aixoplugava el telescopi

xxxa

x

 

 

 

 

 

 

 

xxxx

x

Vil·la Urània pertany al Farró, destí triat per famílies benestants per a ubicar-hi al S.XIX les seves torretes d’estiueig, i, en l’actualitat, un barri molt faltat d’equipaments. És per això que els veïns esperen amb candeletes que l’Ajuntament concreti els futurs usos d’aquesta finca, en estat d’abandó des que el parvulari que acollia va traslladar-se, el curs 2010-2011, a unes noves instal·lacions, a Gràcia. L’únic segur, per ara, és que anirà a terra (en dóna fe la lona publicitària col·locada en una entrada), i que, amb la seva pèrdua, desapareixerà un lloc màgic des d’on va ser possible tocar les estrelles.

xxx

x

Vil·la Urània, c.Saragossa 29 i Via Augusta 102-104 (El Farró)

En aquesta casa no va néixer Eugeni d’Ors

dilluns, 9/04/2012

x

Placa poc afortunada. En realitat, l’escriptor, periodista i crític d’art Xènius va néixer a l’entresol de l’edifici que hi havia al davant, al número 3 del carrer de Comtal. I un any abans del que s’indica.

xx

x

 Placa a Eugeni d’Ors, c.Comtal núm.3 (Gòtic)

Cinc metres de no res

dimarts , 3/04/2012

Dos cactus gegantins, principal atracció de la Urbanització Meridiana, a Navas

xxx

“No feien més de 10 centímetres, mig pam de no res”. Quan la Magda i el seu exmarit van comprar en un garden center de Castelldefels un test amb dos cactus, ella no es podia imaginar que, 35 anys després, aquests exemplars haurien adquirit unes dimensions tan enormes. “Els vam plantar al petit jardí de casa, i, pel que es veu, devem tenir una mina aquí enterrada, perquè, sinó, no ho entenc”. La propietària n’ha hagut de sacrificar alguna tija: “m’entraven per la finestra”. Però no fa cas als veïns més catastrofistes, que auguren una desgràcia. “Em diuen que cauran sobre algú. Impossible: tos dos cactus estan forts com un roure”.

La Magda viu a la Urbanització Meridiana, una mena de ciutat jardí projectada per l’Obra Sindical del Hogar a començaments del franquisme i que ocupa l’espai de l’antiga finca de Can Sellés, d’on destacava una figuera que, ningú no sap per què, va anar creixent fins a tenir un tronc que, de tan gran que era, calien almenys cinc persones per poder abraçar-lo.

xxx

x

 Cactus gegants, c.Sant Antoni Maria Claret 321 (Navas)