Post en blanc

M’enfronto al primer post d’aquest blog.  Una nova pàgina en blanc que s’omplirà a la xarxa. Mai m’havia plantejat de fer públic res del que escric. Sobretot perquè en boca d’altres m’expresso millor. No cauré en el tòpic de dir que tot està escrit, però cinc segles d’impremta i deu anys d’accés generalitzat a la xarxa donen per molt.

Vaig decidir que volia parlar sobre el Líban quan van esclatar les revoltes a Líbia. La safata d’entrada del meu correu es va omplir de missatges preguntant-me com ho estava vivint i quan ens evacuaven. Potser valia la pena situar el Líban i Beirut al mapa, encara que només fos per les persones que em coneixen.

Parlar del Líban és parlar de 18 confessions en un territori que equival a la província de Barcelona. És parlar d’amor per la vida i pulsions de mort pel veí. És parlar de la dignitat dels pobres i el luxe obscè dels rics. És parlar tres llengües en cada frase i no saber escriure l’àrab. És parlar de pistes d’esquí i de formigó armat a prop del mar. És prendre un patxaran a Gemmayzeh i comprar verdures als camps de Shatila. És llevar-se desitjant un bocí d’Europa i anar-se’n a dormir ballant Feirouz. És venerar el passat fenici o és  adorar l’Ayatolá Jumeini. Són talls d’electricitat diaris i un enllumenat públic encès 24 hores. Són terres de teca i finestres destruïdes pels obusos. Són cançons d’amor, de desamor, de  guerra i de pau.

Moltes pensareu que es tracta d’un altre país de contrastos de la riba mediterrània. Jo diria més. El Líban és un contrast que un dia algú va convertir en un país.

Quan vaig a aterrar a Beirut em van dir que aprofités per observar el país i fer-me’n una idea, perquè com més temps hi passés menys coses entendria. No sé si tenien raó. Potser compartir el dia a dia a través d’aquest blog em permetrà, finalment, expressar el que és Beirut i el Líban.

De moment tan sols puc dir que la ciutat viu al llindar de la provisionalitat. Entre el foc i la brasa.

3 comentaris

  • Helena Guiu

    15/06/2011 10:57

    El Líban, realment si que és un lloc ple de contrastos!! Quan hi vaig anar em va entusiasmar molt i em vaig quedar amb ganes de saber-ne més, espero que dia a dia ens ajudis a conèixer aquest país i aquesta ciutat Gràcies

  • Aloma Garcia Grau

    01/08/2011 9:50

    espero poder transmetre una mica de la vida quotidiana!
    i aviat receptes…me’n faràs alguna?

    una abraçada!

  • maria candela

    15/03/2012 22:44

    “És parlar d’amor per la vida i pulsions de mort pel veí.”

    (aquesta frase m’ha matat, si t’estic llegint des del principi… espero que no li molesti massa)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús