L’àrab també fa riure

Fa unes setmanes va venir a veure’m un amic de Barcelona. El que més el va sorprendre va ser que els libanesos no paraven de fer bromes i d’explicar historietes. En el seu imaginari els països àrabs eren llocs seriosos on sempre es parlava de temes transcendentals com la dificultat de la vida, Allah o la manipulació del món occidental.

La llengua àrab a més de tenir un vocabulari riquíssim, està plena d’expressions i frases fetes que destil·len un gran sentit de l’ humor.  Si vols engegar a algú li dius: “Vés a escombrar el desert” o bé “Vés a enrajolar el mar”. Enviar a pastar fang seria “Vés a menjar vent”. Quan a una persona li agraden molts els homes/les dones i no té cap mena de criteri se li diu que “aquest/a es menja el verd i el podrit”. Parlant de la riquesa: ”Quan un gos es torna ric l’anomenarem “senyor gos””. Picar pedra equivaldria a “encara que esclafis l’aigua, seguirà sent aigua”. Per dir que s’han trobat la fam i la gana dius que “l’olla ha trobat la seva tapa”.  I una que a mi m’agrada especialment: “un nen seguirà sent  nen encara que governi un país”.

A més de les expressions  pròpiament dites també tenen les inacabables sessions d’acudits. Quan un libanès explica un acudit s’obre la caixa de pandora. La festa pot durar hores. Tot i la gràcia dubtosa de la majoria, només de veure el seu riure incontrolable, acabes rient per solidaritat. També tenen un personatge enigmàtic que equivaldria als chistes del Jaimito en castellà.  Es tracta d’en Abou el Abed, un beirutí que encarna totes les febleses dels libanesos. I fins i tot, té una secció de dirty jokes, per als més verds.

I ja per acabar voldria compartir una anècdota que m’han explicat aquesta setmana quan demanava consell per escriure aquest post. Un habitant de Homs, a Síria, va trucar a un programa de la televisió libanesa per participar en un concurs. Els homzis, com els hi diuen aquí, equivaldrien als de Lepe per als acudits en castellà, així que el presentador per donar-li un toc d’humor li va demanar que expliqués alguna de les bromes sobre la seva ciutat. I l’acudit deia així: “Sabeu per què els habitants d’Homs van al lavabo amb la televisió? Per cagar-se en els presentadors com tu”.Els libanesos encara s’hi tronxen.

3 comentaris

  • Joan F

    29/06/2011 1:37

    M’he posat al dia, no sabia que tenies aquest blog!

    Per curiositat, quan val un bitllet al Liban?

  • isabel marquès

    12/07/2011 10:22

    molt encertat aquest blog, és una altra manera de viatjar, de conèixer…i de compartir sobretaules. una abraçada

  • Aloma Garcia Grau

    01/08/2011 9:49

    sobretot compartir sobretaules!

    una abraçada per tu també!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús