Arxiu del mes: agost 2011

Dies d’estiu

dijous, 25/08/2011

L’estiu no atura Proxim Orient. Les darreres setmanes les portades dels diaris van plenes de titulars dels de lletres majúscules.

Mahmoud Abbas va visitar el Líban i es va reconèixer l’estat palestí, com ja s’ha fet en altres països de la regió. 29 anys després que Yasser Arafat abandonés el país després de les massacres als camps de refugiats per part de faccions cristianes i sota la protecció de l’exèrcit d’Israel, el Líban comptarà amb una ambaixada palestina creada amb tots els honors.

El Tribunal Especial del Líban (promogut per esclarir el gran atemptat de 2005 on va morir Rafik Hariri, antic primer ministre i reconstructor oficial del país, juntament amb 22 persones més) ha publicat les proves que incriminen a quatre ciutadans libanesos suposats membres de Hezbollah. El tribunal està apunt per jutjar, però el país no. Aquella mateixa nit  Hassan Nasrallah, líder de Hezbollah,  es dirigia per televisió als seus conciutadans amb un discurs encès en el que intentava deslegitimar el Tribunal i amenaçar als perseguidors de la “veritat” sobre el magnicidi (si es que n’hi ha una i no 18, una per cada confessió).

El  parlament libanès ha aprovat la llei antitabac, promoguda pel consell de ministres,  que sembla que prohibirà fumar en qualsevol espai o establiment públic en un termini màxim de 2 anys. Ningú s’ho creu. Jo tampoc m’ho creia de casa nostra.

És difícil fer un resum de la situació amb tots aquests titulars. Podria ser que s’avancés cap a un procés de pau a Pròxim Orient, començant per la reconciliació dels veïns del sud. O bé, podria ser que esclatés un nou conflicte a causa de la resolució del Tribunal Especial. O també, que el Líban demanés d’entrar a la UE per ser l’únic país de la riba sud del mediterrani on no es pot fumar a tot arreu.

O bé, que tot fós una estratègia per amagar que,  de fet,  el Ghadafi està prenent el sol a les platges de luxe de la costa libanesa. Benvinguts a Pròxim Orient, la terra de les possibilitats.

No m’agraden els dilluns

dilluns, 22/08/2011

No  m’agraden els dilluns, especialment a primera hora del matí. Però a Beirut, mai saps com ni quan apareixerà l’anècdota.

Per exemple, aquest matí. Com cada dia he agafat un service (taxi col·lectiu) per anar a treballar. Avui m’ha tocat de nou un vell mercedes atrotinat. Érem quatre a dins, ben apretadets. 30 graus a les 8h30 del matí. Gran escena per començar la setmana. Passem per davant d’una església. El conductor para el cotxe. Reflexiona. I finalment, ens demana si ens podem esperar deu minuts. Ha d’entrar a l’església a comentar uns pecats amb el mossèn.

Que Déu, Al·là, Tutatis i tot el reguitzell de déus possibles beneeixi aquest país, per arrencar-te un somriure quan menys t’ho esperes. Amén.

 

Nits d’estiu

dimarts , 16/08/2011

Ha arribat el mes d’agost i Beirut bull. Literalment perquè les temperatures no baixen dels 30 graus (a l’ombra) i els aires acondicionats treuen fum. La ciutat és plena de gom a gom de turistes, estudiants curiosos, consumidors aferrissats i libanesos expatriats de vacances.

Fa dues setmanes que va començar el Ramadà. La meitat de la ciutat està en una letargia diurna difícilment descriptible. L’altra meitat s’ho mira encuriosida i es demana com en són capaços en ple estiu. Moviments endormiscats acompanyats de somriures amples i plens d’orgull omplen els dies calorosos. Vols un cafè? No gràcies, Ramadà…És clar, és clar. El centre de la ciutat s’ha vestit de gala. Les mesquites s’han il·luminat amb llumetes petites, com les de nadal. Mitjes llunes de colors decoren cada racó. I arreu la gran frase amb lletres lluminoses: Ramadan Karim, alguna cosa així com el Ramadà és generós.

Els dies son feixucs i sovint durs, però les nits són de tots. Quan es pon el sol, el capvespre esclata com si fos un matí (si m’ho permet Mishima). Corregudes, anades i vingudes, olors que fan venir gana i la il·lusió de retrobar els amics, la família o els veïns per compartir l’àpat somiat. Els balcons i les terrasses s’omplen de veus clares i d’alegria reviscuda.

I així sucessivament durant 30 llargs dies, acompanyats de 30 nits dolces. I fins l’any que ve.