Nits d’estiu

Ha arribat el mes d’agost i Beirut bull. Literalment perquè les temperatures no baixen dels 30 graus (a l’ombra) i els aires acondicionats treuen fum. La ciutat és plena de gom a gom de turistes, estudiants curiosos, consumidors aferrissats i libanesos expatriats de vacances.

Fa dues setmanes que va començar el Ramadà. La meitat de la ciutat està en una letargia diurna difícilment descriptible. L’altra meitat s’ho mira encuriosida i es demana com en són capaços en ple estiu. Moviments endormiscats acompanyats de somriures amples i plens d’orgull omplen els dies calorosos. Vols un cafè? No gràcies, Ramadà…És clar, és clar. El centre de la ciutat s’ha vestit de gala. Les mesquites s’han il·luminat amb llumetes petites, com les de nadal. Mitjes llunes de colors decoren cada racó. I arreu la gran frase amb lletres lluminoses: Ramadan Karim, alguna cosa així com el Ramadà és generós.

Els dies son feixucs i sovint durs, però les nits són de tots. Quan es pon el sol, el capvespre esclata com si fos un matí (si m’ho permet Mishima). Corregudes, anades i vingudes, olors que fan venir gana i la il·lusió de retrobar els amics, la família o els veïns per compartir l’àpat somiat. Els balcons i les terrasses s’omplen de veus clares i d’alegria reviscuda.

I així sucessivament durant 30 llargs dies, acompanyats de 30 nits dolces. I fins l’any que ve.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús