Just married

Aquest cap de setmana he assistit al meu primer casament “tradicional” libanés. A continuació, breu cronologia:

13h55 Arribem a l’església. Ja és plena de gom a gom. Les dones enfundades en models impossibles. Apretats, embotits. Els cabells encrespats i les cares traspuant pols de maquillatge. Els homes encorbatats i enclenxinats. Fa olor de laca, de vernís d’ungles i de perfum vessat en excés.

14h10 Comença la cerimònia en àrab i en francès. Intueixo la carta de Sant Pau als Corintis en àrab.

14h25 Als nens i nenes que ploren els deixen sortir. Penso en posar-me a plorar, però em reprimeixo.

14h45 Fi de la cerimònia. Davant de la porta un Rolls Royce espera els nuvis. A la matrícula hi ha escrits els seus noms i un cor.

14h50 Els nuvis surten de l’església i els llencem pètals de rosa. Després comença la sessió de fotos. Alguns privilegiats comencem a enfilar cap al restaurant.

15h10 Primera copa de vi camuflada entre uns arbustos. Primer vestit de gasa rosa amb lluentons.

15h30 Segona copa de vi camuflada entre uns arbustos. Segon vestit de gasa rosa amb lluentons.

15h45 El cambrer agafa l’ampolla quan m’hi acosto. Primer (i únic) vestit tot de lluentons a conjunt amb la funda del mòbil.

15h50 Sona “It’s wonderful” i apareixen els nuvis. Ballen i somriuen. La dona del costat critica el vestit de la núvia, tot i que ella porta un lleopard a sobre.

16h Prenem posicions per la teca. Cada taula té el nom d’un celler de vi.

16h15 En el bufet de menjar hi ha paella! Però els musclos tenen la closca verda…

17h15 Pastes libaneses…i gelats de tots els gustos. Un puro pels homes i per les dones més atrevides.

17h30 Comencen els parlaments. Proclamacions d’amor de germans i amics. Trobo a faltar el :”un petó de cine a dalt de la cadira”, la veritat.

18h00 Els nuvis fan el recorregut de les taules. Petonegen i abracen amics, coneguts, familiars, i després els coneguts dels amics, coneguts i familiars. Potser fins i tot  els saludats dels amics, coneguts i familiars.

19h Mabrouk, mabrouk, mabrouk habibi…I una mica de dansa tradicional.

19h30 Focs articials (com els que sents des de casa a les 2 de la matinada i no saps què pensar)

20h Alors, on danse

21h Per sorpresa meva (i només meva) sona…David Bisbal. Per fi, trobo el personatge esperat: la tieta soltera que s’anima als casaments. Ballant com la que més en un racó.

22h30 Xarrupets (chupitos de tota la vida) de tots els colors. Sona el waka waka i algú em pregunta pel Barça i pel Piqué. No falla.

1h00 Mentre marxem,  les persones que entranyablement rampinyen les flors, els coberts, els plats i si poden les estovalles, se m’apareix com a darrera imatge.

L’endemà em desperto pensant dues coses. Primerament, que no sé què duien els xarrupets de colors, però res de bo. I segon, que els casaments són pràcticament iguals a tot arreu, amb una dosi més o menys elevada de lluentons, pols de maquillatge i cossos embotins en vestits impossibles.

1 comentari

  • Sir William Temple

    07/09/2011 10:20

    I el pesat dient “visca els nuvis!” cada dos per tres?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús