Si pogués fer-me escata…

Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic.
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.

 

Es un dia, un dia com tots els dies, i el sol es pon sobre el formigó armat de Beirut. I el sol mor a dins de l’aigua i recordes que vius a l’altre cantó del mar. Perquè el sol sobre el meu mediterrani, fa néixer el dia des de l’aigua i el fa morir a la muntanya.

 

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.

 

I és un dia, com tots els dies, però avui el mode aleatori de la música  m’ha portat a Vestida de nit i la Silvia Pérez Cruz m’ha transportat a un vespre del mes de juliol al Teatre Grec. Darrer concert de Las Migas. I m’ha transportat al meu barri amb els carrers decorats al mes d’agost i amb paraigües plens de caramels per Sant Medir. I m’ha transportat als sopars als terrats i a les mirades còmplices i als cabells esbullats i als cossos salats i a les cares pigallades.

Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.

 

I és un dia com tots els dies, però  he pensat en les hores viscudes. I he tingut allò del mal de país. I he volgut menjar fuet, veure la meva àvia i estar al Sol i Lluna.

 

Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.

 

I és un dia, com tots els dies, però per un moment m’he sentit com els mariners de les havaneres. I he volgut fer-me escata.

 

Si pogués fer-me escata 
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.

 

I és un dia com tots els dies, però encara que la gent ho digui amb boca petita, hi ha dies que voldries ser a casa.

Gràcies Sílvia!

(Lletra de l’havanera Vestida de nit. Lletra: Glòria Cruz, Música: Càstor Pérez, Veu: Silvia Pérez Cruz)

1 comentari

  • Jordi Vicente

    10/11/2011 21:22

    Omplint els versos sense neguit !!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús