El llarg braç persa

Són les 21h15 d’un dimarts. Arribo al cinema, la sessió comença a les 21h30. Es el darrer dia de l’11e BIFF (Beirut International Film Festival) i avui passen I love Tehran del director iranià  Suhand Samadian. M’acosto a la guixeta.

-       No, no…no hi ha pel·lícules iranianes avui.

-       Com?

-       Trieu una altra pel·lícula, no passem I love Tehran

-       Però per què?

-       No ho sé…no ho sabem…no, demà tampoc la passem…

Sense entendre res, vaig anar a veure una peli francesa. Al sortir circulaven alguns rumors. L’han prohibida, l’han censurada, hi ha hagut pressions d’Iran,..

No sabia si creure-m’ho o no. I aquest mati ho he llegit als diaris: El Festival Internacional de Cinema de Beirut (BIFF) retira del seu programa un documental iranià sobre temes politics, després de prohibir l’entrada al Líban al seu director. La pel·lícula ha estat titllada d’ “hostil contra la revolució”. Mostra les revoltes succeïdes a Iran durant la polèmica reelecció del president Mahmoud Ahmadinejad el juny de 2009.

Dissabte la Fars, l’agència nacional de premsa d’Iran, publicava un informe a diferents diaris iranians, en especial el Tahran Times, on acusava al BIFF de projectar pel·lícules hostils a la revolució. Malgrat que el BIFF va emetre ràpidament un comunicat de premsa on defensava la llibertat de pensament i d’expressió, l’organització ha decidit retirar totes les pel·lícules iranianes del festival. Malgrat que inicialment, es va creure que havia estat fruit de la pressió de la Direcció General de la Seguretat General (si, si, es diu així), encarregada de vetllar per la seguretat dels ciutadans libanesos (ergo òrgan de repressió i censura), sembla ser que la decisió fou presa després d’una trucada de l’Ambaixador de l’Iran a Beirut.

I la cirereta que ens faltava per donar-li el toc almodovarià a la història. Entre altres, el titular del dia d’avui és: Iran anuncia a Hezbollah que haurà de reduir l’aportació al partit, que s’estima és de 350 milions de dòlars anuals. Diuen que volen destinat més diners a Síria, ara que van maldades.

I així és el llarg braç de Pèrsia…menys pasta i més censura. Ahlan wa sahlan

Aquí un recull de premsa: L’Orient Le Jour, Naharnet, Daily Star

1 comentari

  • MAGI GRAU SALLA

    25/10/2011 19:53

    Aquesta història em sona. Les dictadures i el seu llarg braç, arriben a tot arreu, però compte, a voltes , aquest braç els ofega a ells matèixos.Tan de bo…..

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús