Plou

Plou. No para de ploure. Fa una setmana que plou monzònicament sobre el Líban.

A més de les 3h diàries habituals sense electricitat, cada vespre de sobte es fa l’obscuritat i el silenci. Tinc espelmes enganxades a plats de cafè estratègicament col•locades per tota la casa. M’ha fet pensar en quan era petita. No ho recordava gaire, però als vuitanta també se n’anava la llum durant hores. He recordat uns canelobres de terra cuita a casa la meva àvia i com em feia por anar al lavabo i deixar l’espelma davant del mirall. També he reviscut l’alegria del retorn de la llum, els aplaudiments espontanis, els somriures. He tornat a jugar a les ombres xineses i m’he imaginat si això passés avui a Barcelona. A Europa això no passa, que som evolucionats. I just en aquest punt, he repensat en la vulnerabilitat i la fragilitat a la que ens sotmetem.

I al final, presa de l’avorriment (quina delícia de tant en tant, per cert) he pensat que a casa meva també plou, diluvia. No paren de caure dretes. Dretes nacionalistes, dretes ràncies, dretes de la vella escola, noves dretes, dretes progres. Dretes, vaja. I, com ja es habitual plou del dret, mentre a Europa ja s’intueix que caurà en diagonal. Esperem que no arribin a fer riuades que ho escombrin tot.

4 comentaris

  • mariano arranz

    22/11/2011 10:56

    Aloma, per aquí no atura de ploure… veig la Mediterrània sotragada; de riba a riba. Diuen que demà tot es calmarà.

    Passa un bon dia de la Independència libanesa! Ya Libnan!

  • Aloma Garcia Grau

    22/11/2011 11:01

    Gràcies Mariano! Aquí estem, de desfilada en desfilada…la qüestió avui es treure a passejar la metralleta…

  • Ruth Lizano

    22/11/2011 17:49

    ‘De sobte es fa el silenci
    i amaina la tempesta
    i no sé què és pitjor
    si la caiguda o el vertigen
    d’una miserable gota
    sobre el fang del meu jardí.’

    Que diuen aquells…

  • MAGI GRAU SALLA

    23/11/2011 14:45

    Aquí també plou….., és una pluja constant, a estones, forta, com sempre ,en el mediterràni, tan canviant com la seva gent. I aquí, també s’en va la llum….., però no de cop, sino, mica en mica, en càmera lenta, i es va tornant tot fosc i més fosc…, potser és aquesta tempesta què ens ha caigut a sobre, anomenada ….dreta?? quasi m’agraden més els canalobres de l’àvia…,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús