A contracorrent

Resulta si més no estrany que un país gran com una província de Catalunya, poc industrialitzat (l’economia libanesa es basa principalment en els sectors secundari i terciari), amb una població relativament petita, fàcilment abastable, un país sense greus problemes econòmics, malgrat el deute públic i les injustícies socials, amb un clima temperat, gaudint de gairebé 8 mesos de primavera i estiu, pugui  a penes donar un servei elèctric, ja no de qualitat, sinó mínim, als seus ciutadans. El problema de l’electricitat denuncia per si sol la corrupció i la mala administració de la classe política des de fa generacions. Caldria ser ben naïf per no imaginar, darrere les penositats del sistema públic d’abastiment, tots els xantatges, els braços de ferro i les negociacions mafioses que impedeixen la creació d’una nova ruta d’aprovisionament o la instal·lació d’una nova central.

 Però anem a pams. Quins son els problemes bàsics de l’electricitat al Líban? Actualment l’electricitat és generada per dues centrals construïdes durant el mandat francès (recordem que d’independència data de 1943) i compensada per la importació que es fa de Síria. La situació habitual és de 21 hores de llum assegurada per l’Electricité du Liban (EDL) i les tres restants (amb talls diaris de 3 hores entre les 6 del matí i les 6 de la tarda) o bé a les fosques o bé amb sistemes alternatius. Si tens sort i sobretot pasta, pots subscriure’t a un generador que funciona amb benzina. Els sistema de generadors és una gran màfia a la siciliana, controlada per uns quants cacics de l’energia i et costa el mòdic preu de 40 dòlars al mes per 5 ampers, ergo la llum i la nevera. Però la gran festa és a fora de Beirut, on els talls poden arribar a ser de 12 hores diàries i el generador és pràcticament imprescindible. A tot això afegim-li que l’electricitat és una arma política. Si em votes, no cal que paguis les factures. Com que aquest partit s’ha canviat de bàndol i la central està en el meu territori, els escanyaré racionant el racionament elèctric. Com que ets el fill del tal no cal que paguis tu tampoc. I la casta inferior ja compensarà els privilegiats de la república.

 La situació s’agreuja quan Síria deixa de vendre el seu excedent al Líban, fruit dels problemes interns i des de la tardor que el “dossier electricitat” torna a estar en les agendes dels polítics actuals. Els talls són més freqüents, les obres es perllonguen eternament i els treballadors de l’EDL comencen a revoltar-se. Durant la guerra i la postguerra la situació era justificable i comprensible. 22 anys després de la signatura del tractat de pau i amb una evolució del país cap al luxe obscè, ja no cola.

 Evidentment la humanitat va viure llargament sense electricitat, prova que ens en podríem passar. I cada problema tècnic de les centrals ens fa reviure aquests moments a la llum d’aquestes espelmes blanques estranyes del Líban que es desintegren sense deixar rastre. Es bonic rememorar la prehistòria, però difícil de justificar que s’escenifiqui en aquest país. Però el més curiós de tot és que aquesta mancança absurda no mobilitza a ningú. Excepte quatre crits de ya..allaaah…ya ameeeee…al moment de quedar-se a les fosques, els ciutadans es conformen a pagar fortunes per un bri de llum o passar vespres romànticament prehistòrics. O sortir a Gemmayzeh i gastar-se el preu del generador en un bon cava d’importació, que la vida són dos dies i un ja el passes a les fosques…Segons el meu parer, els serveis mínims no hi entenen de confessions, races, sexes o tendències politiques. Però això de pagant Sant Pere canta sempre funciona millor aquí.

El dissabte vaig estar a la frontera amb Síria. La visió del paisatge sirià adquireix aquell esplendor malèfic del país en conflicte, del lloc on no es pot accedir lliurement. Amb el cor encongit miràvem l’extensa plana de la frontera. Els primers pobles, la ciutat llunyana, el castell de les croades que tot ho veu. I descobríem al vespre amb aquella sorpresa ja viscuda que, sense cap hesitació,  cada racó s’il·lumina sense miraments. La inestabilitat tampoc cola.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús