Esperant Beirut

Fa uns dies que sóc a Barcelona de visita. Visitant a la meva àvia que, com sempre, m’ha ensenyat més del que es pensa.

Des de la distància i esperant el retorn imminent he estat pensant en el Líban i en Beirut. Pensant-hi molt perquè l’actualitat és tensa, com és habitual. La llunyania i la desconnexió m’han permès deixar-me anar i enyorar la meva segona casa. M’he posat les ulleres de color de rosa i he pensat en totes aquelles coses que trobo a faltar, aquelles coses que encara em fan brillar els ulls quan em pregunten com és viure en aquest país de Pròxim Orient.

Per plaure aquells que em diuen que critico massa, una petita llista del meu top ten (bé, twenty) de viure a Beirut:

  • El sol ponent-se dins del mar
  • Les fulles de vinya, el tabbule, la muddajara, la batata khara del Barometre, el sujuk, els shawarmes de Mano, el poulet-crevette de Barbar, el manoushe feta del fouren de davant de casa meva, els pinxos de kafta… i no acabaria mai. Si el Líban no us guanya per la seva història, ho farà per la seva cuina
  • Poder comprar unes mitges, un mòbil o tallar-me els cabells a les 6h30 del matí sense sortir del barri
  • La vida balconera, les caixeres que et saluden i et demanen com estàs i els somriures sentits
  • Els vins blancs freds als terrats
  • Barrejar 3, 4, 5 o les llengües que facin falta en una mateixa frase
  • El meu demà
  • Llevar-se pensant: i què passarà avui?
  • Viure en un país petit que conté 18 països
  • Anar a la “muntanya” i riure per dins veient el formigó armat
  • Els entranyables camps de cadires de plàstic
  • Qualsevol libanès cantant Feyrouz
  • El suc de taronja a la Corniche i el suc de llimona omnipresent
  • La Laique Pride
  • Veure les muntanyes nevades des de Beirut
  • Els tomàquets que fan olor de tomàquet i les roses que fan olor de roses
  • Les vinyes verdes vora el mar que no cal que trobi a faltar
  • L’aventura diària dels services (taxis col·lectius). La relació que tenim els services i jo, és doble i depèn del dia, tampoc ens enganyarem
  • Els porxos de vinya
  • Els gessamins de ciutat
  • Aprendre una mica cada dia d’una història inabastable

 I podria continuar. I espero que em deixin.

Posta de sol a Beirut

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús