EuroLíban 2012

Banderes a la plaça Sassine, tria la teva aventura

Mentre escric aquestes línies sento les veus eufòriques que omplen les  cases i que ressonen a cada carrer. Hi ha banderes a tots les finestres, a tots els cotxes, als taxis, als fanals. Els bars anuncien les retransmissions en directe. El país es divideix en bàndols antagònics (quina novetat…). Les masses es freguen cos a cos a les hores convingudes per gaudir de l’èxtasi col·lectiu…

Sí amics, l’Eurocopa ha arribat al Líban amb força. Cada ciutadà ha pres partit i ha plantificat una bandera ben vistosa per anunciar-ho als quatre vents. En un país on l’esport és una caricatura a tots nivells, el campionat de futbol europeu és un esdeveniment nacional.

Des de la meva primera visita a un país extracomunitari vaig quedar extremadament sorpresa per la importància extrema que tenien les lligues europees en molts països del món. L’anunci aquell de ” Futbol Club Barselona, amigo…” de cervesa, era de per riure i d’anem a fer caricatures dels homes del desert”, però tenia tota la raó del món. Un dia, estant en un país llunyà, em vaig trobar a les portes d’un edifici al qual volia accedir. El vigilant de torn i jo, no ens podíem expressar en cap llengua que l’altre comprengués. Amb signes d’allò més inútils li intentava indicar que volia entrar, que havia de veure algú. L’home, sense presses evidentment, va voler entaular una conversa. Vaig entendre que em preguntava com em deia. I després d’on era. Vaig dir la paraula màgica: “Barcelona”. Els ulls se li van humitejar lleugerament. Ell va dir la segona paraula màgica: “Messi”. Veient que tenia les de guanyar, li vaig fer un: “Puyol”. Uns instants d’emoció més tard, vaig poder entrar a l’edifici amb una catifa vermella imaginària.  Altres vegades he tingut menys sort i eren del Madrid… Com deia un amic meu, periodista de professió i creuador de fronteres de vocació, el millor acompanyant per voltar pel món és una samarreta del Barça.

Doncs amb la Copa d’Europa, Mundial i un llarg etcètera passa el mateix. És com viure l’emoció del campionat intracontinental en un sol país. En un país on l’esport professional és conduir un descapotable, on caminar és un esport de risc i on els equips nacionals serien fàcilment batuts per qualsevol equip de tercera regional.

Una nit més, Beirut es vesteix de gala per rebre la retransmissió de l’esdeveniment esportiu. Panem et circences modernitzat. Nous abismes infranquejables i sovint incomprensibles.

1 comentari

  • Paula

    11/07/2012 8:46

    Molt bo i 100% cert! Ahir vaig trucar a Tunisia per un tema de feina i el primer que em diu la senyora que respon a l’altre banda del fil és “Félicitations pour l’euro”. Al principio no entenia que em deia…era una felicitació irònica per la nostra mala gestió econòmica a Europa, pq Espanya està tan malament que pot arribar a sortir de la moneda única? “Pardon?” responc. I repeteix “Félicitations pour la coupe, l’Euro”, “ahhhh”, finalment entenc. “Merci madame” li responc com si tot el merit fos meu i descartant automàticament l’opció d’explicar-li que a mi, i a molta gent a Catalunya, no ens fa ni fu ni fa que Espanya guanyi….

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús