Service o serviceeeein… primera part

Ha arribat l’hora de confrontar un dels punts més controvertits de la vida a Beirut: el transpot públic. El servei d’autobusos de Beirut, tot i que molt barat, deixa força que desitjar. L’alternativa a no tenir cotxe són els taxis col·lectius, anomenats popularment services.

Es distingeixen per tenir la matrícula vermella i per anar sovint plens fins a la bandera. El funcionament és el següent:

- T’atures allà on t’agradi més

- Els taxis passen pitant com uns desesperats i fent girar la mà oberta, gest purament de la regió que vol dir a on? què? com? depèn del context

- Anuncies la teva destinació

- Diverses opcions:

1. La teva destinació està dins del recorregut previst i et pots embotir al costat dels altres passatgers al preu habitual i sense preguntes extres.

2. La teva destinació no convé, llavors el conductor tira el cap cap enrera i fa espetegar la llengua, també gest de la regió. Inicialment pot semblar més aviat desagradable pero t’hi acabes acostumant i arribes a entrar en el costum local.

3. La teva destinació, no només no convé, sinó que a més fa riure, com si haguessis dit que vols anar a Barcelona en service.

4. Cal precisar la destinació. Al Líban no hi ha adreces postals, ni noms als carrers, ni números de cases. Indicar una adreça et porta a dir coses com: visc a Geitawi, al costat de l’Hospital Saint Georges, quan arribes a la sortida d’urgències gires a la dreta, tires tot recte fins a la segona cantonada. És l’edifici de la dreta, on hi ha la boutique Rose Mary, primer pis a l’esquerra. Llavors per indicar un taxi, dius per exemple, Geitawi i cal especificar el detall Hospital Saint Georges per negociar el transport en condicions.

4. Finalment, pot caldre negociar el preu, ja sigui perquè la teva destinació es llunyana o perquè la teva cara de guiri et delata. El preu normal (un service) son 2000 Lliures Libaneses (LL) o un dòlar i mig (aproximadament un euro). El preu per les distàncies llunyanes, tingueu en compte que això és totalment relatiu i depèn del conductor en qüestió, és el doble (servicein,  en àrab libanès posen la terminació – ein que en àrab serveix per dir que és doble, a paraules en altres llengües. Per exemple: al matí quan dius bonjour et responen bonjourein… dos bon dies per tu…), és a dir 4000 LL, 3 dòlars, 2 euros. O bé, si vas acompanyat d’un ros nòrdic, taxi directament que pot oscil·lar entre les 10000 LL, 7,5 dòlars, 5 euros i les 20000 LL, 15 dòlars, 10 euros.

A continuació les regles d’or per utilitzar el servei de taxis col.lectius a Beirut:

- Carregar-te de paciència i pensar que cada dia, el teu trajecte a la feina pot convertir-se en una peli de l’Almodóvar (vegeu el meu pròxim post sobre les anècdotes de service)

- Calcular sàviament el temps necessari per arribar al lloc desitjat i afegir-hi els minuts d’espera aleatòria abans que un service en la mateixa direcció passi.

- Esperar en un punt estratègic on el taxi pugui aturar-se amb comoditat, per evitar que els altres cotxes pitin, es queixin, es posin nerviosos i facin ús de les seves capacitats limitades de conducció.

-Pagar sempre al final del recorregut per evitar ser dipositat a una distància clarament allunyada de la destinació desitjada.

- Tenir sempre canvi per pagar el service volgut i no un servicein o taxi sorpresa.

- Estar disposat a fer recorreguts turístics abans d’arribar a la feina o a casa, per poder omplir el cotxe d’altres passatgers.

- Estar preparat per saunes en mercedes dels anys 40.

- Tenir un somriure apunt pels interrogatoris dels conductors quan descobreixen que ets guiri (a primera vista passo per una libanesa, sabent que malgrat els clichés, els libanesos són castanys, rossos, morenos, vermells i blancs oxigenats).

- Voler aventurar-se en el trànsit salvatge i les “dreceres” estranyes només conegudes pels taxistes de Beirut.

- Creure en el cotxe en el que entres, encara que pensis que es desmuntarà només posar-hi un peu.

- Malfiar-te dels cotxes massa nous: voldran endinyar-te un taxi segur.

- Estimar Beirut i intentar sobrepassar els moments de ira quan tens pressa i et porten via Pekin per arribar a la feina.

1 comentari

  • m

    27/06/2012 11:59

    Aquest sistema de transport diria que és dels més usats a tot arreu i si parlem de Cuba, que és el que conec, si fa no fa és igual: calor, aventura i un trencar rutines assegurats!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús