La revolució de les rodes

Abans de continuar amb la segona part de les aventures del servei de transport públic, m’agradaria fer una menció especial. Aquests dies en que la dèria futbolera inunda cada racó del Líban, voldria fer el meu homenatge personal a l’esport nacional del Líban. Un esport practicat per totes les comunitats, admirat, seguit, que passa de generació en generació: la crema de rodes.

La realitat libanesa permet un nou esdeveniment setmanal a celebrar amb una bona foguera de cautxú, amb una bona dosi de fum, ben negre. Amb aquella olor a plàstic cremat que sempre és gratificant. Amb aquells talls de carrers que col·lapsen la ciutat. Amb aquelles ampolles de gasolina per cremar millor. Amb aquells pares ensenyant als seus fills aquest art generacional. Transmetent aquests valors ancestrals i aquests secrets familiars que fan de les fogueres libaneses les més especials de la regió. I així ho demostren les imatges que il·lustren les notícies que parlen del Líban. Les fogueres comencen a ser conegudes arreu. Malauradament, encara continuen espantant als turistes, però les arts mil·lenàries sovint no són tot seguit apreciades.

Que et vols queixar? Crema rodes. Que vols un canvi de govern? Crema rodes. Que Alemanya perd a l’Eurocopa? Crema rodes. Que n’estàs fart de les nits a la llum de les espelmes? Crema rodes. Que tens una gran frustració perquè la noia que t’agrada passa de tu? Crema rodes.

Algunes veus, però, comencen a transmetre un missatge. Un missatge clar i senzill:

Canalitzem-ho i fem la nostra aportació a la clarificació de l’aire de Beirut. Tots podem. Tu també.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús