Service o seviceeeein…Segona part

Avui parlaré d’anècdotes de service.  Aquells moments que rocen el surrealisme pur en els quals et pots veure involucrat cada dia i cada nit. Els classificaré en quatre temes bàsics.

Preus

La negociacio de preus pot esdevenir divertit o el més enervant del dia. Per defecte i si no hi ha aclariments al respecte, el preu és un sol trajecte un service, 2000LL (un euro). És bàsic no pagar fins arribar al lloc de destinacio perquè el conductor pot decidir variar el preu, al·legant excuses vàries: el preu de la gasolina (que acaba de baixar per cert), que de tota la vida aquell trajecte és a 3000 LL o servicein, que hi havia trànsit (culpa teva òbviament). El més estrany que m’ha passat, fou un dia que al arribar a la destinacio el taxista em va dir : fi massari (tinc diners) i va refusar que li pagués…

Ruta

Rarament un conductor et demana quina ruta vols agafar per arribar al punt de destinació. Si està de bon humor et porta pel camí habitual. Si vol omplir-se les butxaques faràs una volta monumental pels barris més poblats, amb més trànsit, amb més pols, amb més de tot. El meu récord són dues hores i mitja en un service per un recorregut que habitualment dura entre 1o i 20 minuts. I la volta més llarga, va ser un dia als voltants de nadal que ens van portar fins a una localitat costanera a uns 20 minuts de Beirut. L’home ens va dir que s’havia confós de nom (una confusió de l’estil que nosaltres li havíem dit gràcia i ell havia entès L’Hospitalet de Llobregat). I casualment un altre viatger va baixar en aquell poble…

Converses i companys de viatge

Després de la sorpresa inicial de constatar que no sóc libanesa arriben les preguntes sobre el país. Després de dir que sóc de Barcelona i parlar del Barça, arriba el moment de citar tots els llocs de la península que han visitat o bé que algun amic, familiar o conegut ha visitat. Ja tinc la cara assajada per quan et comenten que han estat a la Costa del Sol i que la seva ciutat preferida és Benidorm o Marbella.

 Un altre fet destacable són les converses sense retorn. És habitual que després de la conversa bàsica, li comentis al conductor que el teu àrab no és extremadament avançat. Però això no és important. Tan sols cal que de tant en tant moguis el cap en senyal d’aprovació als llargs monòlegs sobre qualsevol tema. Altres prefereixen escoltar la ràdio i gaudir d’algun discurs interminable de Michel Aoun, a Ashrafieh. De Nasrallah a la perifèria sud. D’algú de la família Hariri a Ras el Nabe. I afegiu el que us vingui més de gust segons la zona.

I cal parlar dels companys de viatge. Aquelles persones que tenen uns significació semblant a les persones que et creues al metro o l’autobús a Barcelona, però que a Beirut estan embotits al teu costat. És habitual que la gent transporti coses estranyes. No tant pollastres o farcells de menjar com us podríeu imaginar (això als busos sí que passa), com coses inverosímils. Un dia un noi va pujar amb un teclat de piano que vam transportar a sobre les nostres cames per mig Beirut. O bé un maniquí que un home havia comprat per la seva botiga. La cosa més estranya que m’ha passat va ser una dona que em va demanar que li portés llet de les muntanyes quan va saber que anava a agafar un bus per marxar cap a la Bekaa. Va resultar que vivia al mateix barri que jo i dit i fet, al vespre li vaig portar a casa una ampolla de llet.

Models de cotxes i capacitat

A Beirut alguns taxistes carregats amb 4 persones continuen pitant-te. Ja sé que passa a molts països del món, però els libanesos no són persones disposades a embrutar-se les sabates encabint-se en un taxi carregat a tutti pleni. De models de cotxes n’hi ha per tots els gustos, però cal citar els vells mercedes que són un clàssic del paisatge beirutí. L’estat de molts d’ells és extremadament precari. El pitjor que em vaig trobar va ser un que tenia un forat als peus i podies gaudir de l’asfalt mentre avançava.

Un detall important és determinar la confessió del taxista per saber si et portarà d’oest a est o bé només cobreix una part de la ciutat. No us penseu que és complicat. Creus enormes o corans plens de filigranes estan a la vista de tothom. Tot i així els taxis són uns espais de comunitat, de queixa comuna i d’experiències compartides.

Al cap i a la fi, el preu de la gasolina puja o baixa per tothom.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús