I després de l’Olga…

Al Líban comencem l’any amb tempestes: d’aigua, polítiques, territorials. Després d’una setmana d’intenses pluges al país causades pel pas de la tempesta Olga (batejada així per la televisió libanesa LBCI amb la voluntat de donar a la tempesta la categoria que es mereix),  torna la calma, el sol  i l’electricitat a les cases. El país ha romàs en un estat de letargia observant com la pluja es convertia en riu i inundava els barris més desafavorits de la ciutat i en deixava d’altres en la més absoluta foscor, en aquest cas sense distinció de classes. A les inclemències del temps se li afegia una vaga indefinida dels treballadors de l’Electricité du Liban que, entre altres coses, han vista reduït a una quarta part el pressupost destinat a l’assegurança per accidents laborals.

Després d’una setmana de precarietat, abastiment a mig gas dels generadors, fred i neu sobre el mar, finalment els serveis han tornat a la normalitat precària. Durant aquesta pausa temporal altres tempestes s’han format (o han carregat forces) sobre el petit país del mediterrani i amenacen ferotgement. La llei electoral es sotmet a debat, podrà el fràgil sistema federalista confessional continuar regnant? O una transició per abandonar el confessionalisme polític? Ambdues alternatives mantenen el país en la seva incertesa permanent. Al mateix temps, la justícia francesa ha ajornat la decisió sobre un possible alliberament condicional de l’ex- militant del Front Popular d’Alliberament de Palestina, George Ibrahim Abdallah, detingut a París el 1984 i condemnat a cadena perpètua per complicitat en l’assassinat de dos diplomàtics: l’americà Charles Robert Ray i l’israelià Yacov Barsimantov. La desició ha despertat la ira dels seus partisans, amics i familiars contra la presència francesa al país. Així l’ambaixada francesa es llevava amb una enorme pintada en francès i àrab: “puta dels americans”. Mentre l’ambaixador francès crida a la calma, esperant una resolució el 28 de gener, les movilitzacions continuen. Les riuades de refugiats sirians continuen creuant les fronteres poroses entre els dos països i la sang continua corrent al país veí, esquitxant les zones més properes i despertant una solidaritat libanesa, tan complexa com els vincles entre els dos països germans i enemics. Les ajudes es multipliquen i els professionals de l’ajuda humanitària i desconeixedors dels matisos eteris apareixen en totes direccions.

Però l’Olga també ens ha deixat una bona temporada d’esquí. Gaudim-ne com si fos la darrera.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús