170.000 refugiats sirians

Sam Tarling, Caritas

L’ACNUR estima que uns 170.000 sirians han buscat refugi al Líban. Tan sols durant el mes de desembre es calcula que més de 24.000 persones van creuar les domables fronteres libaneses, registrant-se principalment a Tripoli, Beirut, la vall de la Bekaa i el sud del país. Seguint amb les estimacions de l’agència per als refugiats de Nacions Unides, 64.798 estan residint al nord del país, 49.962 a la vall de la Bekaa i 12.234 a Beirut i Mont Líban, tot i que la quantitat podria ser major degut al temor dels sirians a constar en els registres oficials per por a epresàlies del règim d’Assad.

Les proporcions del Líban es podrien comparar a la província de Barcelona, uns 200 km de llargada per 60 km entre el mar i la frontera siriana. Malgrat que la circulació de persones entre ambdós països ha estat sempre fluïda i constant, l’augment de la presència siriana s’evidencia arreu i els drames personals i col·lectius es manifesten a cada regió del país. la relació entre el Líban i Síria sempre ha tingut un caire estrany: políticament Síria sempre ha exercit un poder, visible o des de l’ombra, omnipresent sobre el Líban, mentre que Síria proveeix el luxós Líban de mà d’obra barata a la que poder tractar com púrria qualsevol. A més dels refugiats sirians, cal afegir el desplaçament de centenars de famílies de refugiats palestins residents a Síria, que han engrossit els camps ja existents al Líban, on les condicions de vida, ja infrahumanes, han decaigut.

Al mateix temps,  la proliferació de cotxes de luxe amb matrícules sirianes és una evidència als barris més pomposos de la ciutat. La festa ja no continua a Damasc, però l’ànima no decau als centres comercials i discoteques de Beirut. A la libanesa, els rics sirians es passegen per la ciutat fent rugir els motors dels Mercedes, menjant éclairs au chocolat a chez Paul i saquejant l’ABC, Le Mall i Beirut Souks. Que a Síria hi havia pasta no n’hi ha cap dubte.

La polèmica sobre la postura ha d’adoptar pel país dels cedres es mostra constantment en els debats polítics. La coalició 8 de març, composada principalment pels partits xiïtes Hizbullah i Amal (partidaris del règim d’Assad) i els cristians liderats pel general Michel Aoun del partit Moviment Patriòtic lliure, insisteixen en el perill real de l’arribada massiva de refugiats sirians, però sobretot palestins que s’acosten al milió actualment. L’esmentat general cristià tem per l’estabilitat el país i recorda referint els 15 anys de guerr(es) civil(s) i als sagnants enfrontaments entre critians, palestians i sirians : “Tothom sap que el tema del dret a àsil comença amb individus sol·licitant ajuda i acaba amb motins contra el país d’acollida”. D’altra banda, la segona coalició del país, 14 de març, formada pels sunnites Futur liderats per la família Hariri i els cristians aglutinats en el partit Forces Libaneses, partidaris de la insurgència siriana, anuncia que no hi ha motius per témer una reacció racista o de venjança envers els refugiats.

En qualsevol cas, des de fa gairebé dos anys els esdeveniments que es desenvolupen en el petit país mediterrani haurien pogut desencadenar una, dues, tres, cent guerres civils. En aquests mesos de guerra siriana, hi han hagut centenars d’incidents similars als que van iniciar la guerra libanesa. Centenars d’autobusos carregats de palestins haurien creuat Ain el Remaneh. Podran els libanesos mantenir el que han construït en els darrers anys? Qui dia passa, any empeny, ara bé si s’ha de començar de 0 es començarà com tantes altres vegades.

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús