Matrimoni civil?

En un país amb 18 confessions diferents, sembla evident la possibilitat de trobar l’amor en una comunitat que no sigui la teva. Actualment la possibilitat de casar-te amb una persona d’una confessió diferent a la teva és gairebé inexistent  per l’absència del matrimoni civil.

Matrimoni col·lectiu en defensa del matrimoni civil. Beirut, gener 2013

El país no compta amb un sistema penal laic, sinó que cada confessió va lligada a un codi penal. A part de compartir uns codis de convivència bàsics, cada codi té lleis diferents per gairebé tota la resta: matrimoni, divorci, herència, etc. Les parelles mixtes han de viatjar a l’estranger per poder casar-se civilment. La destinació més concorreguda és Xipre que ofereix avantatjosos packs que per un mòdic preu i en un sol cap de setmana et faciliten el tràmit. De retorn al Líban el matrimoni serà inscrit al registre, però caldrà donar-li un marc legal i per tant un aixopluc confessional. El més comú és que un dels dos membres de la parella (en general la dona) es converteixi a la confessió de l’altre, o bé que a l’hora de tenir fills se’n trii una per inscriure l’infant (per defecte la del pare). Qualsevol ciutadà libanès ha de formar part d’una comunitat per tenir un registre legal. Així en un país de la mida d’un cigró conviuen la repartició de béns equitativa amb la possibilitat de tenir 4 dones.

Durant anys els membres de la societat civil han estat reclamant la possibilitat de casar-se de manera civil, fins que el passat gener una

Kholoud i Nidal signant la petició

parella, Kholoud Succarieh y Nidal Darwich, van desafiar l’estat de la qüestió i van temptar l’única possibilitat dins del marc legal actual. La parella va basar la seva petició en una disposició del decret 60 de la llei de 1936 que estableix que els libanesos que no pertanyin a cap comunitat romandran sota la llei civil familiar que administra l’estat. Després de passar pel procediment administratiu per eliminar les seves confessions dels seus registres personals, van incriure’s davant de notari i van enviar la petició al Ministeri de l’Interior. La petició fou posteriorment enviada al Ministeri de Justícia i rebutjada posteriorment.

Els mitjans de comunicació han seguit el cas d’aprop i han alimentat les esperances dels milers de demandants de canvi. Malgrat la resposta negativa, la petició va comptar amb un recolzament inesperat: Michel Sleiman, el president de la República. Sleiman va tuitejar que estava disposat a : “respond to the evolution and aspirations of the people and prepare the appropriate laws for the issue of civil marriage.”(respondre a l’evolució i a les aspiracions de la gent i preparar les lleis adequades per a la creació del matrimoni civil). La demanda més extesa és la creació d’un codi civil enmarcat en la disnovena confessió: el laïcisme. D’aquesta manera el fràgil equilibri del sistema confessional no es veuria afectat per la reforma.

Les respostes dels principals líders religiosos no es feren esperar, proclamant una oposició inflexible des de tots els bàndols. El president també respongué a aquestes reaccions: “Some Politicians oppose #civilmarriageleb but that will not change my beliefs nor will it deter me from getting the train on the right track” (Alguns polítics s’oposen al matrimoni civil, però això no farà canviar les meves creences ni impedirà el tren de prendre la direcció correcta).

El camí per recórrer és llarg, però els fruits comencen a brotar. Aquí la petició online, pels que vulgueu fer una petita aportació.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús