Postals des de Dubai

Una falsedat prevista anteriorment. Ja des de l’avió barrino què haurà estat capaç de construir el petroli. Les imatges, les anècdotes que tots expliquen. Les coses meravelloses, increïbles que cada petrodòlar amaga. La torre més gran del món, l’aquari més gran del món, la font més gran del món. Em preguntava quin problema d’ego s’amagava darrera d’aquell poble d’antics pescadors i habitants d’un desert inhòspit.

La imatge aèria de la ciutat és impressionant. Una extensió desèrtica inabastable jaspejada amb casetes, cases i gratacels insolents que tot s’ho miren. Només baixar de l’avió l’ordre sorprèn per si sol. en la majoria de països de la regió, el caos t’envaeix des del primer moment que poses el peu a terra. Un ordre gairebé nòrdic a 30 graus a principis d’abril. Agafem el metro  per dirigir-nos cap a la ciutat. Els trens es divideixen en la part comuna, la part per dones i la part VIP, un xic més còmoda, però més cara. En totes les parts, i com en qualsevol ciutat, està ple a vessar. Amb una diferència: tan sols s’hi veuen cares de població asiàtica i occidental. Els locals no semblen interessats en el transport en comú. Més tard descobrim que a Dubai, el 80% de la població és estrangera, i d’aquest 80, el 80% procedeix de l’Àsia, principalment de l’India i del Pakistan.

Un cop instal·lats comencem el recorregut habitual: centres comercials amb pistes d’esquí, centres comercials amb aquaris gegants i fonts màgiques, platges blanques (públiques i netes), parcs aquàtics, vells mercats reconvertits en un barri de Pakistan, vells ports esdevinguts atracció folklòrica, gratacels i més gratacels, parcs. Tot bonic. Tot net. Tot fals. Tot creat per tenir una vida plena de còmodes plaços de felicitat. Un paradís pels estrangers: feina, vida occidental, clima d’estiu durant 9 mesos (i infern durant 3), cases amb gimnàs i piscina, platges. Un paradís pels locals: el sistema dels emirats obliga a qualsevol empresa estrangera a tenir un sponsor local, que signarà els papers oficials i gaudirà del 51% dels ingressos. Si bé, aquest 51% es pot esquivar de manera legal, la persona signant pactarà una suma anual de diners que li permetran viure de manera molt més enllà de la simple honradesa.

Malgrat la rigidesa de les normes sobre el paper, Dubai no és Aràbia Saudita ni de lluny. Per exemple, a l’entrada dels centres comercials les normes de vestimenta semblen estrictes: espatlles cobertes i llargades més enllà del genoll. La realitat és una altra: a l’interior es barregen les dones vestides de negre fins als peus, amb talons i bosses Chanel i els occidentals en shorts, faldilles-cinturó i escots vertiginosos. La realitat és que la majoria del temps oblides on estàs i et comportes com si estiguessis a Europa. Efectivament, després de comentar-ho amb estrangers residents al país, si es passa desaparcebut es pot fer el que es vulgui. Això si, cal anar amb compte i no passar-se de la ratlla, el pes de la llei pot ser mortal. Sobre el paper, els Emirats és un dels països més conservadors del món.

Des de sempre, havia pensat que odiaria profundament els països del Golf. Per la falsedat, l’opulència i perquè, al cap i a la fi, es tracta de dictadures, més o menys encobertes, més o menys estrictes, però en qualsevol cas, dictadures. Certament, la falsedat i la rigidesa fan mal al cor. Al meu entendre es tracta d’un panem e circenses elevat a l’enèssima potència, una gran farsa construïda a base de diners. Ara bé, també cal reconèixer que la jugada és mestra. Amb una pila de diners han construit un paradís. Una evolució magnificent del concepte, banyada en piscines de llet de burra, si convé.

1 comentari

  • tramuntaire

    24/05/2013 10:20

    I d’aquí trenta o quaranta anys (o els que facin falta per acabar amb les reserves de petroli), la misèria. Si ja costa imaginar el nivell d’opulència del país si no hi has estat, tot i les fotos i les descripcions, encara més em costa d’imaginar el paisatge apocalíptic que quedarà quan la principal activitat econòmica se’n vagi en orris i aquest 80 % d’estrangers fugin per buscar-se la vida a un altre indret.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús