Arxiu del dijous, 30/05/2013

Morir per Qosseir

dijous, 30/05/2013

Hezbollah ha parlat. En les darreres setmanes Hassan Nasrallah ha eclipsat les emissions televisives del vespre en dues ocasions, per anunciar el que ja era en boca de tots. Hezbollah lluita braç a braç amb les tropes de Bashar Al Assad a Síria. Independentment de la falsa neutralitat de l’estat libanés, el partit de Déu ha trencat el silenci tàcit dels partits libanesos i exclamat el costat elegit als quatre vents.

La recent batalla a Qosseir  ha permès al règim baassarista guanyar posicions al nord del país i ha estat la primera escenificació del ja oficial binomi Assad- Nasrallah. A tan sols 7km de la frontera libanesa, el domini d’aquesta ciutat permet mantenir un corredor segur entre Damasc i el nord del país, on es refugia la major part de la comunitat alauita. Els homes de Hezbollah ja no treballen en silenci. Les banderes grogues i verdes per fi poden onejar amb llibertat a l’altre cantó de la frontera. Perdre el bastió xiïta que representa Síria afebliria el suport regional de Hezbollah i faria moure la balança que els somriu des de fa anys. Al camp de Ein El Helwe, prop de Saida, les joventuts del partit s’entrenen fort per evitar que això passi.

De manera menys oficialista, una part de la joventut sunnita també es mobilitza per engrossir les files de l’oposició siriana. I a ciutats com Tripoli, Saida, o la vall de la Bekaa els conflictes de baixa intensitat esdevenen incontrolables.

Però per qui mor aquesta joventut libanesa? Per quina obscura causa es sacrifiquen a grapats en un racó remot i perdut de Síria? Qui són aquests joves que ara lluiten a front obert i que han pregonat la resistència contra l’ocupant israelià fins a la sacietat? Moren perquè un dia les seves cares poblaran els carrers de les seves viles natals. Un dia, ells seran un dels cartells que empaperen cada racó dels carrers que els han vist créixer. Donant la vida per la causa, la que sigui, seran algú i la seva existència cobrarà finalment un sentit únic.

No hi seran per veure-ho, però les boques dels que es quedin s’ompliran amb orgull dels seus noms.