KRI

2005_KurdistanKurdistan Region of Iraq. Aixi em van anunciar aquesta nova aventura fa quatre mesos. Nova destinació pels 3 mesos vinents. He de confessar que inicialment no em va entusiasmar la idea, volia una pausa de la regió, però semblava que el Pròxim Orient em retenia amb totes les forces.

Les primeres reaccions foren diverses. Al Líban més aviat alleujament, molt millor que Sudan del Sud o RCA, i a Catalunya un ai al cor. Irak són grans paraules i les imatges de les incomptables guerres que ens han acompanyat des de la nostra tendra infància són inesborrables. I un nou capítol cruel i sagnant: ISIS que s’estén per territoris feblement governats.

Després de molta recerca i lectura, més enllà dels tòpics que ja sabia, el Kurdistan captiva per la seva complexitat. Va més enllà de religions, inclou ètnies, sectes, i altres varietats, la barreja de cultures és excepcional. Vastes extensions de terreny, verd a la meva arribada, groc a la meva partida i muntanyes rocoses que s’estenen de l’Iran fins a Turquia, passant per Siria i l’Irak. Terra de paisans, terra de lluita. Petites comunitats poblen tots els racons: cristians caldeans, yazidis, shabaks, turcmans, i conviuen en aquesta amalgama explosiva.

Tanmateix la cultura de l’art, l’espectacle, la vida underground, els rencontres, brillen per la seva absència en la majoria de les ciutats kurdes. La capital, Erbil, desprèn una sensació de falsedat estranya. Com si es rodes una pel·lícula barreja entre western americà amb una telenovel·la turca. Algú em va definir Erbil com una colla de paisans que s’han construït casalots de gust qüestionable. I és una mica cert. La vida quotidiana kurda és pausada i apetible: regar el jardí i el carrer (l’aigua corrent arribà a les llars sorprenentment tard), passejar pel mall i caminar pel basar. Darrere s’hi amaga un futur i un present sagnant i una inestabilitat constant.

imagesEl Peshmergues mantenen KRI com un oasi enmig de la tempesta. La vida a les principals ciutats kurdes, Erbil, Dohuk i Sulaimaniya, desprèn una estranya normalitat. La línia de front es troba tan sols a uns km i la riada de desplaçats és inesgotable. Però la fe en la incansable lluita kurda també ho és. Les milícies kurdes, amb el beneplàcit de les autoritats dividides en 2 grans partits, lluiten per alliberar els territoris controlats per ISIS, a la vegada que guanyen territoris disputats i simpaties a l’estranger. La vertadera causa és la que porten al cor. I amb aquesta energia esperen alliberar Mossul i el seu omnipresent llac (que empreses europees mantenen intacte injectant tones de ciment diàriament per contrarestar les amenaces d’ISIS de destruir-lo i negar tota la regió).

Les relacions entre les diferents regions de Kurdistan segueixen sent complexes. Malgrat l’entesa tàcita de mantenir relacions cordials i conjuntament retenir ISIS a ratlla, les desavinences són palpables. Per donar un exemple, els kurds d’Irak han mantingut la llengua kurda com a principal i han refusat de conviure amb l’àrab (les joves generacions no l’han après a l’escola i no el parlen), els kurds de Síria van integrar-se a la comunitat local i han barrejat les dues cultures.

aerial_view_of_mosul_dam-ali-haidar-khan-2048px

Vista aeria del Llac de Mossul

Les especulacions sur place sobre el futur immediat omplen la majoria de les converses al voltant d’una cervesa (si, sense problemes). L’ofensiva de Fallujah continua i sembla que el sud serà «alliberat» aviat. L’influx de desplaçats ja torna a omplir la quotidianitat. Amb una dificultat afegida: els nous desplaçats dels territoris «alliberats» romanen en l’estranya línia entre amics i enemics. Hauran estat partidaris d’ISIS? Simplificant molt (moltíssim) l’expansió i conquesta de territoris de l’Estat Islàmic, darrere comptaven amb l’adhesió de grups, milícies i partits locals amb altres reclams: religió, ètnia, cultura i veieren l’arribada dels jihadistes com una oportunitat per reforçar altres lluitats. Aquest, entre molts d’altres, explicaria l’expansió a velocitat de la llum del grup radical.

Després d’estar immersa en aquestes i moltes altres converses i especulacions durant aquests mesos, la meva missió arriba a la seva fi. Dema ja seré a Beirut. Al costat del mar de nou. Amb el Kurdistan una mica al cor, començaré a preparar la següent aventura.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús