Welcome to Nigeria

IMG_3005Avui fa un mes que vaig aterrar a Maiduguri, capital de l’Estat de Borno al Nord Est de Nigèria. Dos dies abans havia arribat a l’aeroport d’Abuja i ja m’havia confrontat al fenòmen més conegut del país: una corrupció ancrada fins al moll de la societat. Després de donar-me accès al país com corresponia al visat que duia al passaport, els agents duaners van aprofitar per arraconar-me i intentar treure’s una comissió extra.

Malgrat aquesta primera experiència Abuja és la cara amable del país: neta, polida i amb tot el comfort possible. Construida a l’estil americà amb grans avingudes i sense centre neuràlgic, la ciutat concentra la vida política del país. Després d’aquesta parada administrativa vaig empendre el camí cap al Nord Est. L’Estat de Borno, que té com a lema el paradoxal Home of Peace, era el centre econòmic del nord  i una regió coneguda per ser la més pacífica del país. Amb una universitat internacional i un localment famós mercat diari, Maiduguri era el centre de provisió de tota la regió dels Grans Llacs. Joves vinguts del Níger, Txad o Cameroun es desplacaven a Maiduguri per estudiar a la universitat o per progressar en els seus estudis corànics. I comercants d’arreu acudien al famós Monday Market per comprar tota mena de béns. La ciutat era the place to be de la regió dels Llac Txad. Fins que les desigualtats nigerianes i la corrupció galopant van fer vessar el got dels joves del Nord Est.

Nigèria, el país més poblat i més ric del continent africà és una amalgama de cultures i religions. Amb més de 521 llengües parlades, el denominador comú és l’anglès fruit de la colonització anglesa que es va extendre fins al 1960. Aproximadament, la meitat de la població és musulmana i l’altra és cristiana. A més un sistema d’ètnies i de liders tradicionals s’extén per tot el país. Ric en recursos naturals, Nigèria és el dotzè país del món en producció de petroli. D’història convulsa, la guerra de Biafra resta en l’imaginari col.lectiu com una de les més violentes del segle XX. Durant aquest conflicte es va crear Metges sense Fronteres, considerats per molts els pares del que entenem actualment com cooperació internacional.

Al sud del país, i més concretament a la ciutat de Lagos es concentren l’economia i les fortunes del país. A Lagos es tallà el bacallà i a Abuja s’hi fa política. La resta del país en rep les conseqüències. La població del Nord, majoritàriament musulmana i tradicionalment marginada pel govern, esdevé un caldo de cultiu de joves frustrats. Mohammed Yusuf, lider religiós de Maiduguri creà així un moviment religiós que precognava la sharia i condemnava la corrupció i l’enaltiment del sud. I així nasqué Boko Haram, que poc a poc es va anar integrant en una espiral de violència.

I des de llavors el conflicte està servit. La regió passa a ser la font dels problemes del país. La resposta de mà dura del govern i les orelles sordes a les demandes inicials, van enaltir el grup i van crear més i més adeptes. La culminació del moviment fou el brutal assassinat de Yusuf que va crear el màrtir que mancava. Com en la majoria de les expansions dels grups islamistes, la població local va inicialment recolzar BH esperant un canvi i una lluita per un ple reconeixement del Nord Est del país. La realitat fou una altra i la població es veié summida en un conflicte sagnant que diferia completament de les seves demandes.

El resultat és una crisi humanitària que afecta a tots els països de la regió dels Llac Txad. El govern nigerià continua maquillant la realitat del conflicte i la incapacitat per fer-hi front de manera efectiva i la comunitat internacional es deixava enganyar pensant que, després de tot, Nigèria és una de les potències del continent. En conseqüència, la resposta està sent lenta i insuficient, malgrat que sobre el paper Nigèria ha rebut una gran quantitat de fons. Del que passa en aquest racó de món se’n parla poc, tot i que tothom recorda les estudiants de Chibok. Doncs encara estan desaparegudes i el conflicte encara dura.

Declarada per OCHA recentment Emergència de nivell 3 (el màxim), actualment en les zones “alliberades” les taxes de malnutrició arriben a 25-50% (cal recordar que una de les tàctiques del govern nigerià és escanyar els recursos de tot tipus del grup armat tallant el comerc; a la realitat vol dir que tota la població de les zones se’n veu afectada). L’accés a recursos primaris és doncs extremadament limitat i la situació de les zones on el grup armat ja no és permanentment present és desastrosa: pobles destruïts, 7 milions de desplacats, i desconnexió de la resta del país durant mesos. I és clar crisi alimentària amb risc de famina.

Finalment durant aquest estiu la resposta humanitària s’ha activat en tota regla. Expatriats, descoordinació, recursos i assistència arriben a Maiduguri.

IMG_2847

2 comentaris

  • Neus Bosch

    05/09/2016 19:33

    Gràcies per apropar-nos a altres realitats. Et segueixo des de Barcelona. Valenta !!!

  • Aloma Garcia Grau

    05/09/2016 20:09

    Gràcies Neus!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús