Aloma Garcia Grau

Aloma

Aloma Garcia Grau a Beirut

Amb la il·lusió d’un explorador que té tot un món per descobrir,  aquesta filòsofa del quotidià va aterrar amb la seva mirada inquieta al Líban a finals del 2010 i en va fer la seva llar. Després de més de cinc anys basada a Pròxim Orient  treballant com a cooperant, havia arribat el moment de tornar a rodar pel món.

Tot i seguir basada a Beirut, durant el 2016 l’Aloma serà destinada a diferents missions de Première Urgence Internationale, l’ONG on treballa, a diferents països. Després de passar 3 mesos al Kurdistan iraquià, de juliol a octubre serà destinada al Nord de Nigèria, en resposta a la crisis de desplaçats pel conflicte intereligiós de Boko Haram.

En aquest blog relata el seu dia dia. Una quotidianitat plena de contrastos que conviden a concloure que són moltes més les coses que ens apropen, que no pas les que ens separen.

 

15 comentaris

  • Albert Grau i Salla

    02/07/2011 18:43

    Ets molt bona bonica. Segueix aixi. Es lo milloret que he llegit sobre orient mitjá

  • Aloma Garcia Grau

    01/08/2011 9:51

    gràcies!

    me n’alegro molt que us agradi!

    una abraçada!

  • Pere Fabrés i Segalés

    14/08/2011 16:56

    Totalment d’acord Albert. Petons Alomins!

  • Edurne Goicoechea

    19/10/2011 17:55

    Ei Aloma!!He trobat per casualitat el teu blog i m’ha fet molta gràcia!!m’ha agradat l’article…espero seguir llegint noves cróniques libaneses!Petons

  • Sebastián Muñoz

    11/11/2011 0:40

    Tremendo, toda una experiencia. Me gusta tu trabajo.

  • ariadna

    24/12/2011 0:45

    Ens vam conèixer a Beirut. Vas reconèixer les meves avarques entre una multitud de peus ballant Dabké al Baromètre. Compartirem pocs moments però molt interessants: un 12 d’octubre, unes quantes pel·lícules acompanyades d’Almazes i un dinar intens a casa del PERIODISTA. Tal i com ens digué ell “Beirut és una ciutat propícia als bons encontres” i tenia raó. Gràcies per escriure aquestes cròniques que em fan recordar i reviure moltes instants beirutís :) Una abraçada des de la ciutat comtal.

  • Alex

    26/01/2012 19:55

    Gràcies pel teu blog, i per mostrar-nos la realitat d’un país tan desconegut com és el Líban. Petons des de Madrid.

  • A.

    16/02/2012 16:25

    Gràcies per l’article.

    És una “crònica libanesa quotidiana” MOLT BONA. Penso que el Jaume C. s’ha confós, perquè el que ell busca és alguna cosa tipus proximooriente.blogspot.com del professor Álvarez-Ossorio, que s’hi dedica professionalment i amb força recursos. Però el Dr. Álvarez-Ossorio no viu (ara) al Líban ni a l’O.M., així que el teu punt de vista aporta el testimoni directe.

    Potser hi ha només una cosa que m’ha xocat i és una frase al final, quan dius que “I a més de tot aquest embolic, Israel amenaça d’atacar Iran. I Iran es prepara per ensenyar aquesta setmana les dents nuclears.”. Bé, em penso que és a l’inrevés; fa anys que la teocràcia iraniana amenaça Israel, acabar amb Israel, fent fins i tot al•lusions als mateixos hadiths de la Carta Fundacional de Hamàs; i fa poc ho ha tornat a fer. Israel amenaça, però ara per ara, tenint en compte els vídeos i articles que circulen, qui ha començat és l’Iran. Sembla que Israel té armament nuclear, però no ha amenaçat amb acabar amb ningú; l’Iran, sí. Sembla que l’Iran està també ajudant a Al-Assad, el qual ha tingut a gent buscada pel genocidi nazi entre el seus ministres.

    Tinc una amiga mallorquina que diu RENFE amb totes dues es neutres.

    Gràcies altre cop per les teves cròniques.

    A.

  • A.

    16/02/2012 16:27

    El comentari d’abans anava a un altre lloc… em faig gran.

    A.

  • pilar serra

    21/02/2012 14:36

    No se quan temps fa que ets a Beirut peró quan he llegit els teus comentaris,sembla que hagis viscut sempre,mai no havia llegit un article igual,de la situació del país

  • maria candela

    15/03/2012 22:41

    Què interessant trobar-te, confesso que em costa ser regular (fins i tot amb les coses que m’agraden) però crec que t’aniré llegint sovint.
    M’agrada la teva manera de viure :)

    m.

  • Júlia Manresa

    13/11/2012 23:54

    Hola Aloma,

    Estudio Periodisme a la UPF. Estic fent un treball sobre Al Jazeera i voldria saber si em podries explicar una mica com es veu des del món àrab i com la veus tu mateixa que tens presents les dues visions (l’occidental i l’oriental) . (llibertat, objectivitat, qualitat, vinculació amb fonamentalisme islàmic,… )

    Moltes gràcies,

    Júlia Manresa

  • roser

    29/07/2013 3:45

    Hola estimada Aloma, soc la Roser. Estic molt contenta de per fi aberte pogut trobar. Ara nos fem un cafe a la carretera ,de Alaska, uns quans kilometros mes avall. Pensem en tu, tenviem molts petons I pessigolles. Per tot lo que et comvingui aqui el Canada tambe I tens casa teva.

  • Carles

    16/09/2014 17:15

    Hola Aloma,
    Interessant tot el que expliques. Tinc la intenció d’anar a Beirut per Nadal i m’agradaria que m’informessis una mica de tot plegat. Com ho fem?
    Gràcies.

  • Montserrat Estivill Grau

    24/03/2015 22:49

    Segeueixo amb interès l’actualitat. M’encanta la reflexió dels col.laboradors de l’Ara i trobo interessantíssim tor el que passa a L’Orient Mitjà, tan proper a nosaltres i a la vegada tan llunyà. Per això m’ha agradat trobar aquest bloc que seguiré amb moltes ganes.
    El nom de l’Aloma em portava reminiscències familiars però el darrer comentari m’ho confirma. Malgrat ser a Barcelona també podem estar llunyans. Quan de temps cosins! Una abraçada

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús