Tara. Una història corprenedora

Tara, Shanti Bhavan

L’escena és tan clara a la meva ment que gairebé puc veure-ho davant els meus ulls. La meva mare està ajupida al terra fred; el meu pare es precipita sobre ella. Les mans d’ell són a la cadeneta que ella duu al voltant del coll, i que ell mateix havia lligat molt temps enrera, el dia que l’havia pres com esposa. La meva mare està plorant «Si-us-plau deixa’m. Això és tot el que em queda» li suplica, però ell no l’escolta.

Així comença la història de la Tara, escrita per ella mateixa en primera persona. Rememorant, com podeu veure, moments molt durs de la seva vida. Ella és una de les noies a qui vaig donar classes a Shanti Bhavan (Tamil Nadu, India). Forma part de la segona promoció de l’escola, és a dir dels alumnes que acabaran aquest 2011, i que amb sort seguiran els passos de la primera promoció i podran continuar els seus estudis a la Universitat. La seva és una classe molt maca, totes ho són, però sempre hi ha aquell grup amb el que, sigui pel que sigui, connectes d’una manera especial. La classe de la Tara és un d’aquests grups.

Podeu llegir la seva història completa aquí (en anglès, la traducció del fragment inicial al català era meva).

La Tara ―d’una família molt humil, de casta baixa, i malauradament i com s’intueix pel relat, també desestructurada― va entrar a Shanti Bhavan amb quatre anys i l’escola ha estat des de llavors la seva llar, exceptuant els períodes de vacances. La vida que va tenir la sort d’emprendre llavors, l’ha portat a convertir-se en la jove que jo he conegut: una noia llesta i aplicada, decidida a estudiar i a treballar per a canviar les injustícies de la pobresa rural i ajudar la seva família. Una prova més que el model de Shanti Bhavan funciona.

Em sento orgullós d’haver contribuït, ni que sigui una miqueta de res, a la seva formació, i m’agrada que hagi parlat de la importància dels voluntaris dins de la seva història. Si l’Índia necessita quelcom, són moltes Taras i moltes Shanti Bhavans.

Li desitjo un futur brillant, i espero retrobar-la algun dia.

2 comentaris

  • Sir William Temple

    22/01/2011 11:14

    Tara també és un nom de noia a Irlanda. I una muntanya. I una estació del tren de Rodalia.
    Tema Tara índia, el que serveix serveix i el que no no. Una persona d’orígen humil si té accés a uns recursos educatius es pot convertir en una llumenera.

  • neha

    13/07/2012 9:05

    Dear Jancy, I would love to visist India one day! It soudns so beautiful! I wish America was like that I play the violin, not the guitar. I love Wicked! I have english, Algebra, History, German, Gym, Orchestra, and Science. Whats your favorite book to read? Do you have a favorite kind of music? Do you have a favorite animal? My favorite book is The Book Thief. I like pop music, and my favorite animal is a deer. Goopd luck with your exams!Love,Tara

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús