Fins l’últim Bocí

dijous, 3/10/2013

Estimats i estimades,

 

La meva estància a Croàcia s’ha acabat. Fa sis mesos vaig començar aquesta aventura amb motivació i alegria de tornar a aquell país que tant em va agradar. Uns mesos després espero haver-vos transmès tota aquesta alegria quotidiana i que hagueu aprés alguna cosa de la nova perla del Mediterrani.

 

Han estat mesos estressants, d’alegries i de tristeses i on, evidentment, he trobat a faltar casa meva. De moment em quedo a Barcelona, per un llarg període i qui sap si la vida em tornarà a enviar lluny de nou…

 

Si voleu seguir llegint-me, sempre podeu entrar a www.finestradoportunitat.com i gaudir de tots els articles del portal.

 

Només em queda dir moltes gràcies pel seguiment en aquests mesos i espero que us hagin agradat tots els bocins  croats que he compartit.

 

Una abraçada,

 

David

 

PD: El blog seguirà obert, i qui sap, potser en un futur servirà per seguir promocionant aquest país.

Via Catalana Internacional a Zadar

diumenge, 8/09/2013

El dia 3 de Setembre es va celebrar la Via Catalana Internacional a la ciutat de Zadar. Va ser un moment, que recordaré tota la meva vida, tot i no tenir gran repercussió mediàtica, com la de Xina o Londres.

Va ser una petita reunió, a les escales de l’Òrgan Marítim de Zadar, que va aplegar a unes 25 persones, de les quals uns 8 catalans, i la resta croats interessats en la cultura catalana. Vaig tenir l’oportunitat de descobrir croats que aprenen català, gràcies al curs en aquesta llengua que s’imparteix a la Universitat d’aquesta ciutat.

Parlant amb alguns alumnes i la Irene Torra, la professora de català, em van explicar que tot plegat va començar al 2006, quan es va decidir obrir la primera classe de català a Croàcia. Llavors es van inscriure unes 100 persones repartides en tres nivells. Actualment, les coses han canviat molt i amb la desinversió en aquestes carteres la participació a les classes a baixat fins a uns 40 alumnes anuals.

Sorprès que tanta gent estigués interessada en la nostra cultura i la nostra llengua, vaig preguntar a uns quants d’ells que hi trobaven d’interessant en aprendre una llengua minoritària a Europa. Ells em van mirar amb cara de sorpresos i em van dir que el seu primer contacte amb la nostra nació havia sigut en un viatge a Barcelona, quan eren joves, i que se n’havien enamorat. Un cop a la universitat van poder triar el català com a assignatura optativa i no van tenir cap dubte en escollir-la. En general, estaven molt contents d’haver descobert una petita terra anomenada Catalunya i la veritat que en sabien moltes coses i el seu nivell de català era excel•lent.

Em va semblar molt bona idea l’ensenyança del català, com una llengua com qualsevol altre, a les aules universitàries de Zadar i em va picar la curiositat si també devia ser així en altres universitats del món o era un cas únic. Preguntant, vaig descobrir que hi ha moltes universitat a Europa que ofereixen la possibilitat d’estudiar català com assignatura optavita, sobretot a l’educació en filologia hispànica, com es el cas d’aquesta ciutat en qüestió. És més, hi ha més universitats fora d’Espanya que ensenyen català, que dins del nostre Estat, cosa que evidencio en toc de reflexió. Crec que és una gran iniciativa i que s’ha de seguir potenciant, per poder mostrar-nos en el món.

Com a conclusió, puc dir que la Via Catalana de Zadar va ser un èxit, no només col•lectiu, sinó també personal. Vaig conèixer a Jaume Cabré, vaig compartir un dia radiant amb catalans i croats i vaig descobrir moltes coses de la cultura catalana a l’exterior que desconeixia per complet. Des d’aquí encoratjo a tots els Catalans que viuen al principat, al PV, a la franja, a les illes i a la Catalunya nord a participar activament a la Via Catalana de l’11, perquè el granet de sorra val la pena. Si els catalans a l’estranger ho hem fet, no podeu ser menys!

Visca Catalunya, Zivio Hravatska!

Discurs de Jaume Cabré:

http://www.youtube.com/watch?v=tQWate_uesU
Webs que us poden interessar:

– enllaç del lectorat de català a la web de la Universitat de Zadar: http://www.unizd.hr/francuski/Lektorati/Katalonski/tabid/1884/Default.aspx

– Pàgina web amb la programació del ‘Festival svjetske književnosti’ (organitzat per l’editorial Fraktura, de Zagreb, que ha publicat en croat ‘Les veus del Pamano’), i on en Jaume Cabré va ser el convidat d’honor de l’acte d’obertura: http://literaturamundi.com/program/

– episodi del programa Export.cat de TV3 de Zadar': http://www.tv3.cat/videos/4255010/El-pollastre-i-el-capo-del-Prat-a-Croacia

– crònica de la presentació del llibre ‘Tarongeta vol dir taronja petita': http://www.godallformacions.com/blog/gracies/

Els croats ens parlen de Catalunya

dimecres, 28/08/2013

La Nikol Boneta, una noia de 25 anys i nascuda a Labin, Croàcia, ens descriu la seva visió sobre Catalunya i la compara amb la realitat Croata. A continuació teniu el text en català, ambanotacions per fer-ho més assimilable i el seu text original en anglès.

 

Quan em preguntes sobre Catalunya… (impressions i perspectives)

-Sóc de Barcelona.
“Si? Que “guai”, jo vaig anar a Lloret pel viatge de final de curs de l’escola i va ser increïblement boig, no t’ho pots ni creure!” ( Si, assimilem Barcelona amb Lloret, a vegades. No ens importa la geografia, al cap i a la fi, és el mateix viatge)

-Sóc de Barcelona.
“oohhh Barça!!! Visca!!! Conec en Messi, és el millor jugador de tots els temps… mare meva… tu ets de Barcelona!”

Aquestes són les dues reaccions més lògiques quan contestes a aquesta pregunta. Això demostra com els croats estimem la festa i el futbol. Per suposat que sabem que Catalunya és més que tot això, o pot ser no. Segur que hi ha molt a descobrir, i val molt la pena.

Llavors, què podem dir?
A part dels factors històrics, una trobada casual amb la llengua catalana a Bèlgica fa uns quants anys i la meva admiració cap a Gaudí, he de confessar, que no tenia gaire més idea sobre Catalunya. No he tingut mai la sort de visitar-la, ni amb aquest viatge adolescent, en busca de la millor festa mai explicada. Tot i això, les coses es soluciones per si soles i, si jo no vaig a Catalunya, ella ve a mi!
Després d’aquests mesos de curs accelerat, podria descriure Catalunya amb paraules com tradició, fortes relacions familiars, lleialtat i el poder de la gent.

Els festivals amb foc plens de gent i els espectaculars castellers són un exemple de participació i de gaudir participant en activitats col•lectives i, personalment, em venen ganes de prendre part i perdrem al mig del grup. Tinc la sensació que els catalans guarden com un tresor les seves tradicions, sense convertir-les en un espectacle per la massa com ho fan altres nacions.

Percebo la família com a base fonamental de la vostre societat. Mantenint les connexions (quan esteu lluny de casa) i fent-la partícip en tots els aspectes de les vostres vides. És interessant veure l’exemple d’estar amb la família durant el sopar de Cap d’Any, ja que aquí, s’acostuma a festejar-ho amb els amics i els joves i els adults, rarament, estan junts de celebració (ja sigui per la tarda, pel sopar o per la nit).

També he proposat la lleialtat respecte la família i els amics, però també cap a la tradició i la nació, com a factor clau. És espectacular veure com la gent unida pot aconseguir el que es proposa, si treballa conjuntament. Amb un milió de persones al carrer per la mateixa causa, grans coses poden ser fetes.

Teniu bona música, sou una explosió d’obertura comparats amb nosaltres, els mediterranis més introvertits. Balleu, o, almenys, ho intenteu i és una cosa que m’encanta. D’altra banda, estic contenta que no compartim el vostre sistema escolar (referent a horaris i estructura), però envejo que sigueu bilingües. Pel que fa els Scouts /Esplais, teniu una alta participació dels joves, ho almenys és la meva impressió. I una cosa curiosa és que no veieu mai el sol a les cinc del matí, com nosaltres, però el gaudiu fins després de la nostra hora d’anar a dormir.

Ara per ara, quan considero la opció de venir i de passar a Barcelona em trobo amb la obligació de comparar la nostra i la vostra vida, tot el temps. Com més en sé i investigo, més penso com podria ser, o com serà, la perspectiva des de dins. La llista de curiositats augmentarà segur!

 

 

When you ask me about Catalunya…
(impressions and views)

– I’m from Barcelona.
“Really!? It’s cool there, I went to Lloret de Mar for my high school trip and that was so crazy, you couldn’t believe it!” [yes, we do identify Barcelona with Lloret sometimes. Forget the proper geography; it was the same trip after all]

– I’m from Barcelona.
“Ooo Barça! Yes, yes, great! You know, Messi, he’s the best ever…oooo my god, you’re from Barcelona!”

These would be the two most common reactions when it comes to it. That’s us Croatians, loving parties and football. Yes, of course that we know that Cat is more than that, or maybe some don’t. However there is much to discover and it’s really worth it.

So, what would I say?

Apart of some historical facts, one interesting encounter with Catalan language in Belgium some years ago and admiration towards Gaudí I have to admit that I had no clue about Cat. I haven’t had a chance to visit it, not even as a raging teenager in search for the best party in town.
Things resolve by itself sometimes, I didn’t get to go to Cat but Cat came to me!

After these couple months of crash course, to describe my point of view on Cat I’d use words as tradition, strong family relations, loyalty and power of the people.

Festival with fire in ecstatic crowd, amazing castellers, all those people that you can see are enjoying being part of it made me wish to join them and get lost in the crowd. It seems to me that Cat people treasure their tradition and aren’t making of it fun for the masses as many other nations do.

I perceive family as the foundation of your society. Keeping connections and involving it in any of the aspects of one’s life. Interesting was hearing about gathering with the family on New Year’s Eve which is here absolutely uncommon because New Year is all about having a party with your friends and usually youngsters and adults aren’t spending the time together that day.

I mentioned loyalty as in family and friends aspect, but also in relation to tradition and the nation. It’s great to see people finding strength in unity, realizing what they can do if they stick together. With million people on the streets for the same cause, big things can be done.

You have some pretty good music, you are a volcano of openness compared to us, the introverts of the Mediterranean. You dance. I’ve been told everybody is at least trying to dance and I absolutely like it. I’m happy we don’t share your school system but I do envy you being bilingual. Scouts are something everybody is enrolled in, at least that’s the impression I got. You never see Sun at 5am as we do but you keep seizing the day long past our bedtime.

Now when I’m considering the options to come and spend some time in Barcelona I find myself comparing the life here and there all the time. The more I’m finding out, more I think how I would (or how I will) look on it from inner perspective. The list of curiosities will thrive!

SpancirFest

dilluns, 26/08/2013

Aquest cap de setmana he tornar a la ciutat on vaig viure l’any passat: Varazdin. Tot i que no és una ciutat molt gran (al voltant dels 50.000 habitants), ni gaire famosa al país, posseeix un encant especial que fa que l’admiris. Situada a l’extrem nord de Croàcia, va ser capital durant uns quants anys, per culpa d’un gran incendi que va deixar Zagreb arrasada.

 

La podríem descriure com una ciutat bucòlica, amb un punt de tristesa i ganes de canviar. Es especialment recomanada per famílies i nens, ja que té una gran zona central, tota peatonal, i un gran número de parcs. La seva seguretat és elevadíssima i trenca els esquemes de turistes i nacional pel que fa la imaginació col·lectiva cap al país.

 

Tal i com és encantadora per a famílies i persones adultes, no ho és tant per a joves. Té una facultat d’informàtica i una residència molt gran (que a l’estiu és un hostal molt recomanable) i uns quans bars musicals. Tot i així, la vida, tant de dia com de nit, es torna monòtona al cap d’una setmana de ser-hi. No ofereix cap activitat mínimament entretinguda i diferent als ciutadans més joves que no es resignen a viure de la terrassa del bar a la residència. El silenci, que és agradable la primera setmana, sobretot si vens de ciutat, es tornar avorriment i cansament al segon mes.

 

Al que anàvem, a part de tornar per a veure els grans amics que vaig deixar l’any passat, ho vaig fer per gaudir del millor festival al carrer de Croàcia, l’SpancirFest o festa dels caminants. És un festival que durant deu dies ofereix concerts, teatre, cinema, jocs i un munt d’activitats gratuïtes i de pagament a tots aquells que s’apropin a la ciutat l’última setmana d’agost. Representa un canvi impressionant per a la ciutat, que durant deu dies es transforma en un lloc ple de gent, nacionals i turistes, que col·lapsen els petits carrers i places de Varazdin. Una trobada espectacular de cultura tradicional i contemporània que agrada a tota la família.

 

Spancir ofereix de tot a un preu molt assequible, pel que representa el nostre país. L’Hostal, en habitació doble renovada i agradable, costa uns 20 euros (150 Kunes) per nit i persona, amb dret a cuina, Internet i altres equipaments com gimnàs o rentadores. Pots menjar assegut en un restaurant italià (molt recomanable restaurant Angelus) per uns 6 Euros (50 Kunes) o ve comprar alguna cosa pel carrer, com pot ser el típic Burek, per menys de dos Euros (12 Kunes). La beguda segueix els estàndards de preus i una cervesa de mig litre costa al voltant de 2 Euros (15 Kunes).

 

Si l’any que ve teniu uns dies lliures a finals d’agost i us agrada la cultura i descobrir tradicions de nous països, Spancir és el vostre lloc, sense cap mena de dubte.

 

Webs d’interès:

 

http://es.wikipedia.org/wiki/Vara%C5%BEdin

http://www.varazdin.hr/

http://spancirfest.com/

 

Diferències entre Espai UE i espai Schengen

dimecres, 31/07/2013

L’entrada de Croàcia a la Unió Europea és l’enèsim exemple del difícil joc entre les regles de la Unió i les del tractat de Schengen. Per sí, són dos tractats diferents, que tot i ser signats per pràcticament els mateixos països no són la mateixa idea.

 

Croàcia, com anteriorment altres països de l’Europa de l’Est, té dificultats en el control de les seves llargues fronteres i en la protecció d’aquestes. La seva llarguíssima part frontera amb Sèrbia i Bòsnia no queda ben protegida segons els estàndards de Schengen i és per això, que tot i haver entrat a la UE, encara no ho ha pogut fer en el segon tractat.

 

Els Acords de Schengen foren signats el 1985 i 1990 a Schengen per diversos països de la Unió Europea per suprimir de forma progressiva els controls fronterers. L’objectiu és garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers.

 

L’espai Schengen va entrar en vigor el març de 1995 a Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Posteriorment s’hi han anat afegint la major part dels altres estats de la Unió Europea (amb excepcions com el Regne Unit i la República d’Irlanda, que només hi participen parcialment), a més d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Alguns micro-estats europeus, sense ser-me membres, hi pertanyen de facto.[1] Des de l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam, els nous estats membres de la UE han d’integrar-se també a l’Espai Schengen. Aquest espai Schengen engloba actualment més de 400 milions d’habitants sobre una superfície de 4.312.099 km².

 

Les normes de l’espai Schengen impliquen, a més de l’eliminació dels controls a les fronteres internes i el seu reforçament a les fronteres exteriors, l’establiment d’una política comuna sobre l’estada temporal de les persones (com el visat Schengen), i la col·laboració transfronterera policial i judicial. Els estats que s’hi adhereixen han de garantir que estan preparats per aplicar les regles Schengen. La seva adaptació és avaluada mitjançant un qüestionari i visites dels experts de la Unió prèviament a la seva incorporació efectiva.

 

És per aquest motiu que per entrar a Croàcia encara és necessari la utilització del passaport, i si es vol estar més de tres mesos, fa falta un visat especial.

 

Més info: http://ca.wikipedia.org/wiki/Acords_de_Schengen

Menjars i begudes croates

dilluns, 22/07/2013

Com a únic encreuament de cultures, Croàcia no té cap plat típic especial, però recull una varietat única i variada dels plats estrella dels seus veïns. També s’ha d’incloure que gràcies a les diferències territorials de les seves regions, (unes de costa, altres amb climes extrems…) ha aconseguit evolucionar els plats de forma diferent i ajuntar diferents influència, sobretot italianes i del nord-est europeu, per acabar donant resultats culinaris òptims.

Podem trobar gran varietat de plats diferents, des de peix fins a grans plat de greix animal i vegetal, passant per les verdures, pastes, arrossos i carns. Tot i això, trobem una base comuna en tots els plat, i és que l’oli d’oliva és clau per entendre aquest país i la seva influència mediterrània que el fa diferent dels altres territoris bàltics.

La beguda tradicional i nacional és la Rakia o la seva variant amb mel, la Medica. És una beguda molt forta feta a base d’herbes i arbustos típics de l’àrea continental europea. Podem assegurar que té una semblança a l’anís o als aromes de Montserrat. Seguint amb les begudes alcohòliques , actualment els croats estan començant a experimentar amb la producció de vins de gama alta. També tenen una gran potencialitat amb tres marques de Cerveza diferent: Pan, Ojuzko i Karlocko.

D’altra banda, la Cedevita i la Pasareta (a Istria) conformen les begudes no alcohòliques. La primera, és una beguda refrescant de taronja o llimona que està feta a base de pols (deshidratada) i que agafa gust quan s’ajunta amb aigua. La novetat és que aquesta (que s’assembla al mític Tank) és que està feta per emportar  en una ampolla d’aigua amb pols preparada al tap.

La Pasareta està considerada com el Bíter istrienc. Està preparada per refrescar a la gent en altes temperatures. A diferència del tradicional Bíter, té un gust molt dolç que el fa especialment bo per a tots els públics, i trenca el handicap de l’amargor. Molt bona sobretot a les tardes d’estiu.

Aquí us deixo informació dels plats i les begudes tradicionals:

Sarma:

http://es.wikipedia.org/wiki/Sarma

http://sarma.recetascomidas.com/

Cevapi:

http://es.wikipedia.org/wiki/%C4%86evapi

http://serbiosunidos.com/2011/09/cevapi/

Burek:

http://es.wikipedia.org/wiki/B%C3%B6rek

http://www.todareceta.es/b/burek-de-queso.html

Ajvar:

http://es.wikipedia.org/wiki/Ajvar

http://esloveniacorazon.si/articulos/recetas-para-hacer-en-casa/receta-de-ajvar

Rakia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Rakia

Cedevita:

http://www.cedevita.hr/hr/naslovna.php

Pasareta:

http://www.coolinarika.com/slika/pasareta-

Croàcia, nou Estat de la UE

dilluns, 1/07/2013

Primer de tot, Gràcies a Silvio Falcón per a la meitat de l’article.

Croàcia esdevindrà des de l’1 de Juliol el 28è Estat de la Unió Europea. Brusel·les rep amb cel·lebracions el segon Estat de la ex-Iugoslàvia que s’integra a l’Unió. Les cabines d’interpretació ja tenen preparat el hrvatski com a llengua oficial i els 12 diputats croats (a partir de 2014, només 11) escollits a les eleccions europees a Croàcia de fa uns mesos ja estan a punt de prendre possessió del seu càrrec.
Els 751 parlamentaris i parlamentàries que escollirem el proper 25 de Maig de 2014 tots els europeus comptaran amb una nacionalitat més. L’expansió de la Unió Europea camina amb força als Balcans, on un cop assumides certes realitats (com ara la separació de Iugoslàvia o el recent acord Kosovo-Sèrbia de cara a un futur reconeixement mutu). Croàcia, però, és la joia de la corona. Un país a mig camí entre els pobles eslaus i els pobles mediterranis que aporta, sens dubte, una nota de color a la tríada mediterrània (maligna, pels interessos de Merkel i cia) que conformen Grècia, Itàlia i Espanya.

L’ampliació dels Balcans

Procés d’ampliació de la UE

Mentre tothom parla de Turquia i de les seves relacions amb la UE, els federalistes europeus encaren d’altres reptes. El primer pas és avançar cap a la integració dels països dels Balcans dins la Unió. El Parlament i la Comissió estan en negociacions amb països com ara Bòsnia-Herzegovina, Albània, Macedònia, Montenegro, Sèrbia o Kosovo. Cadascú d’ells proposarà reptes diferents, com ara Bòsnia amb el tema religiós o el vet de països com Espanya a l’entrada de Kosovo. Croàcia representa la porta d’entrada de tota aquesta ampliació cap els Balcans, feta de manera substancialment diferent que amb els països de l’Est (amb dues tandes, fins els 25 de 2004 i amb Romania i Bulgària el 2007). Dins de l’ampliació de 2004 trobem també l’ex-iugoslava Eslovènia, prou pròxima a Àustria i a Itàlia com per obrir la llauna dels Balcans per si mateixa. En canvi, la situació amb Croàcia és prou diferent; introdueix la llengua serbo-croata per primer cop a la UE i exerceix de pioner de cara als seus veïns del sud. Serà interessant veure com resolen el problema de llengües un cop entrin més països de la regió, tot tenint en compte que són llengües germanes amb petites variacions lingüístiques i que la UE acumula a hores d’ara ja 24 oficials, incloent-hi el croat.

Il·lusió al si de l’Unió
Les institucions europees reben amb efusivitat la incorporació de Croàcia, conscients de l’important pas cap a l’Est. La Comissió Europea fa mesos que va desplegar una pancarta de benvinguda i a la capital europea proliferen les audicions i conferències sobre l’entrada de Croàcia a la UE.

El Repte de Croàcia

Catalunya es prepara per aspirar a esdevenir un nou Estat a la UE

Croàcia està a mig camí de la tradició balcànica i el concepte euro-Mediterrani. És un país molt divers, ja que agrupa diferents tradicions amb un objectiu comú: la seva cohesió nacional i la reconciliació cap a la pau definitiva. Dins aquesta diversitat, existeixen diferents punts de vista envers l’entrada a la UE. La part fronterera Mediterrània, amb Istria com a màxim exponent, parteix d’una doble condició. Per una banda avança amb emoció cap a l’eliminació de fronteres amb Itàlia i Eslovènia i per l’altra manté una visió conservadora envers la UE, promoguda per la por a la pèrdua de competitivitat davant els Estats veïns, més forts cultural i econòmicament.

Les altres regions frontereres d’interior afronten un repte encara més gran. Menys desenvolupades econòmicament, recelen de l’impacte de l’entrada de productes austríacs i alemanys que obligaran a una reformulació del seu sector primari, en productes com la llet o el vi. Per la seva part les regions del sud, tant d’interior com de mar (Slavònia i Dalmàcia) no tenen gaires esperances posades en la UE. La recessió a la zona des de fa quasi un lustre (arrossegada també per la crisi a la zona euro) desdibuixa les il·lusions pel futur en comú amb els altres 27 Estats Membres.

Per tant, Croàcia i la UE tenen un llarg camí cap a l’enteniment i el creixement mutu que serà interessant de seguir, tot veient el baix percentatge de participació a les eleccions europees de fa uns mesos on només prop del 30% dels ciutadans i ciutadanes de Croàcia van exercir el seu dret a vot.

Balcanització i Catalunya
Sovint des de la caverna hem sentit a parlar de la balcanització de l’Estat espanyol, sobretot d’ençà que el Govern d’Artur Mas ha dibuixat el camí cap a la consulta i el dret a decidir. Tot i això, en termes generals les similituds amb els Balcans són més aviat escasses, malgrat que podem observar punts estratègics de la seva història recent que són interessants per al procés que es viu a casa nostra. Espanya ha jugat un rol rellevant a la geopolítica balcànica no reconeixent Kosovo (alineant-se amb Rússia) com a Estat independent. Això fa inevitables els paral·lelismes i la por a que els seus ‘problemes interns’ (Euskadi, Catalunya…) puguin fer un pas similar. El posicionament espanyol és tan ferm (i irracional) que podria donar-se la situació de que Sèrbia reconegui abans Kosovo que el govern de Madrid.

La majoria de països sorgits de l’última guerra europea als Balcans, ja són Estat plenament reconeguts internacionalment. Alguns han convocat referèndums (Montenegro), d’altres han fet declaracions unilaterals (Kosovo) però tots constitueixen exemple de comportament democràtic davant la barbàrie de la violència. Tots aquests països són petits. Eslovènia té 2 milions d’habitants, la meitat dels que té Croàcia. Aquests països, juntament amb d’altres del nord com ara Luxemburg, Finlàndia o Dinamarca, són viva prova de que els Estats petits són viables a la vella Europa. La relació política i econòmica amb el seu entorn i el procés d’integració europea marquen molt més la realitat d’aquests Estats que no pas la seva grandària o població.

Finalment, podem afirmar que els Estats dels Balcans, com la Croàcia que avui entra a la UE, són potencials aliats en l’acceptació de Catalunya com a Estat independent en el marc internacional. Estats que han lluitat i patit pel seu reconeixement internacional entendran la constitució d’una Catalunya independent, de forma pacífica i democràtica, dins el marc de les Nacions Unides i de la Unió Europea.

Per tant, el camí és llarg i encara hi ha moltes preguntes sense resoldre en el procés d’integració del Sud-est europeu. Tot i així, Croàcia obre una porta d’esperança cap a la reconciliació i el reconeixement nacional i, evidentment, cap al manteniment de la pau i la seguretat al continent europeu.

Oportunitats a Croàcia

dijous, 13/06/2013

Avui m’agradaria parlar sobre les bones possibilitats que ofereix Croàcia al jovent, i no tant jovent, català.

És un país jove i que està evolucionant molt ràpidament, tot i la forta crisi que està vivint a l’actualitat. Actualment és un aparador molt bo per aquest joves amb carrera universitària i llengües estrangeres per poder guanyar experiència i tenir la possibilitat de desenvolupar una carrera professional posterior.

Tot i que el salari estàndard és relativament baix, al voltant d’uns 400 Euros, ofereix un cost de vida també baix. Encara que alguns preus com la gasolina, el transport públic i els productes bàsics d’alimentació són semblants als catalans, d’altres, com restaurants, roba, menjar i entreteniment són relativament barats. És per això, que la meva recomanació és venir al país, simplement a agafar experiència, amb la idea de tornar en un curt/mig termini, ja que si el cost de vida no s’equipara, la posterior reinserció a la comunitat catalana, seria molt cara.

Hi ha tres sectors, que estan en creixement i que ofereixen un aparador molt enriquidor per aquells que estan farts de no trobar ninguna feina qualificada a casa seva i decideixen abandonar-la per un temps.

El primer, i bàsic, és el turisme. Hi ha una gran feinada estacional en aquest país ben pagada per la poca qualificació que es demana. Per altra banda, també estan començant a invertir en estratègies turístiques diferents i busquen especialistes que els puguin ajudar en aquest tema. Aquest sector està creixent a una velocitat de vertigen i a aquest pas es convertirà en un lloc clau pel turisme Mediterrani, ja que ofereix al turisme de sol i platja alguns avantatges comparats amb els altres països: Espectaculars paisatges, preus molt baixos i proximitat al centre europeu (a prop d’Alemanya, Àustrica, Suiza, Itàlia i Eslovènia).

El segon, és el sector social. Croàcia està començant a desenvolupar una gran xarxa d’ONG, emprenedoria social i Cooperatives i necessita experts i tècnics que ajudin a vertebrar aquesta part essencial de la producció social. Molts joves que veuen que les seves idees ja estan establertes a Catalunya, poden provar sort en aquest país que necessita de la seva iniciativa. És un gran centre laboratori social i el sector públic està apostant fortament per això, a vegades de forma abusiva, desdibuixant la línia entre el privat i el públic i ajudant a grups específics.

Finalment, la tercera oportunitat està en la enginyeria i la gestió de ports. És un país abocat al mar i amb uns recursos limitats a causa de la forta guerra que van patir fa 20 anys. El seu futur passa per la pesa, el comerç i el turisme de mar i, per tant, es necessiten professionals especialitzats en ports, ja sigui en forma de gestió o en forma tècnica, que els ajudi a modernitzar-se.

Si el teu present passa per un mal moment i vols tenir una possibilitat de demostrar el que vals, potser la teva vida passa per una estància a l’estranger i personalment, crec, que Croàcia té una bona combinació de factors que la fan adient per a la importació de jovent qualificat.

Segones voltes, a veces, no fueron buenas.

dilluns, 3/06/2013

El passat diumenge va ser la segona volta a les eleccions locals de Croàcia. Això, va repercutir a tots els pobles i ciutats del país on en les seves eleccions ningun candidat va treure més del 50% dels vots.

 

En un anàlisi superficial, i a primer cop de vista, pot semblar un procediment de clara democràcia, ja que els dos candidats amb més vots passen a la segona ronda. Els votants que es van decidir per qualsevol altre possibilitat en un primer moment, ara tenen una segona opció de votar a la seva segona opció. Està clar que mirat  així, no és mala idea.

 

D’altra banda, crec que és molt poc pràctic en poblacions petites i on el candidat és clarament el guanyador sense passar la frontera del 50%. Un exemple pràctic, és el del poble on estic actualment residint, Labin. Aquí, en la primera volta el candidat del partit d’Istria va treure més del 45% dels vots, mentre que l’SPD (Socialdemòcrates) van passar just el 35 i la tercera opció no va arribar ni al 20%. Evidentment que l’alcaldable dels istriencs no havia passat de la meitat de tots els vots, però era el clar vencedor de les eleccions. Tot i així, es va haver d’organitzar una segona ronda i gastar una quantitat de diners considerable per a assegurar el procés. En segona ronda més d’un 60% dels vots van anar a parar al que ja havia guanyat la primera.

 

Per tant, crec que en poblacions petites i mitjanes s’hauria d’incloure algun punt en el procediment d’eleccions locals on digués, per exemple, que si el candidat guanyador sobrepassa el 40% i té més de 10 punts de diferència fos immediatament elegit alcalde. Així evitaríem el prolongament en el temps i la despesa monetària de molts ajuntaments del país.

Eleccions Locals a Croàcia.

dijous, 23/05/2013

El passat diumenge van ser les eleccions locals a tot Croàcia. El primer que sorprèn és la proximitat en el temps d’aquestes eleccions amb les Europees, que es van celebrar fa poc més d’un mes. Els europeistes del país afirmen que ha sigut una estratègia seguida pels Demòcrates croates, d’ideologia populista, per desmerèixer les eleccions Europees i  accentuar la poca mentalitat europeista que viu el país en aquests moments de crisi.

 

Tornant a les eleccions, hem de dir que les locals croates tenen un sistema una mica diferent del que estem acostumats en el nostre país. El seu sistema de votació consta de dues llistes. En la primera, els electors tenen la opció de votar les diferents llistes tancades i clausurades dels partits. Fins aquí, pràcticament igual que el que fem nosaltres, però en la segona llista no s’hi presenten els partits, ja que, està reservada pels individus que volen ser els següents alcaldes i un petit equip de dues persones més. Per tant, veiem que la majoria de l’ajuntament, no té perquè ser del mateix color polític que l’alcalde, i per tant, la casa de la vila es transforma en un semi presidencialisme on l’alcalde a de retre comptes a l’ajuntament. Això se li ha de sumar que l’alcaldable ha de tenir un mínim de 10% de signatures per poder-se presentar si és membre d’un partit, i el 15% si no et presentes per cap partit, i per tant, a de tenir un cert consens ciutadà previ a les eleccions.

 

Si ens fixem en els resultats de les eleccions, pràcticament res ha canviat. En la part nord de la costa, el familiarisme, pràcticament caciquil del partit d’Istria ha tornat a donar el seu rèdit electoral aconseguint un gran nombre d’ajuntaments. En les altres regions de Croàcia els dos partits més potents (el dretà partit Democràtic i els Socialdemòcrates) s’han repartit els ajuntaments. En política, Croàcia acostuma a tenir un vot tradicional heretat de pares a fills i que no acostuma a donar grans campanades.

 

Per tant, i com podem intuir en aquest petit article, Croàcia segueix vivint com fa pràcticament una setmana i la política no ha canviat. El camí cap a la integració europea segueix el seu rumb inexorable i els croats, mig a batzegades, ho segueixen immersos en un sentiment contradictori entre la tradició balcànica i d’idealisme de la mediterrània europea.