Les diferències econòmiques en el territori

Croàcia és un petit país, poc més de quatre milions d’habitants, que es troba a l’extrem nord-est del mar Mediterrani i que té frontera majoritària amb Itàlia i Eslovènia al nord i amb Bòsnia a l’est.

 
És el gran descobriment turístic dels últims anys, ja que s’ha fet una bona promoció cara l’exterior, sobretot explotant la part de sol i costa del mar adriàtic en les regions d’Istria i Dalmàcia i les seves ciutats més importants: Pula, Zadar, Split i la perla del Mediterrani: Dubrovnik. Això ha premés desenvolupar una forta indústria hotelera i de serveis a la part oest del país que ha provocat una gran diferència econòmica dintre el mateix país que per aquest motiu es troba dividit en tres grans àrees econòmiques diferents.

 
La primera, i que, ja hem esmentat és la part més desenvolupada econòmicament i que es troba en els petits i meravellosos pobles al llarg dels centenars de costa del país. Actualment, és la part més rica gràcies als diners que aporten els turistes, majoritàriament italians, que estiuegen entre els mesos de juny i setembre. Això provoca una forta entrada de divisa i diner fàcil que duu associada una gran fragilitat a la zona, i és que el turisme és un sector molt diversificat i aleatori i que si no va acompanyat d’una industrialització i del treball d’I+D+I pot portar problemes a llarg termini, com molt bé sabem a casa nostra. Tot i això, el projecte es troba en una fase molt inicial i està previst fer una gran inversió econòmica en el tercer sector, sobretot després de l’entrada a la Unió Europea prevista pel Juliol de 2013.

 
La segona zona econòmica és la part concentrada en el centre-nord del país i que compren la capital (Zagreb) i les ciutats industrials que la rodegen. Com pràcticament tot els països del món, la indústria es troba en la capital i, sobretot, en les ciutats que la rodegen. Això provoca una gran concentració d’habitants immensa i una distribució territorial molt característica dels països petits, i és que més de la meitat de la població croata viu en aquesta regió. Gràcies a aquesta atracció cap a Zagreb i el seu entorn el país comença a tenir un petit problema de fugida rural cap a la gran urbe, que sinó posa seny i comença a repartir més equitativament el seu pes pel territori acabarà amb problemes de superpoblació comparada amb la resta del país.

 
Finalment, la tercera zona econòmica és la part més interior del país, que es troba entre Hongria i Bòsnia. És la part que es va veure més afectada per la guerra dels Balcans i que encara està en procés de reconstrucció. No conserva cap mena de gran indústria ni es veu beneficiada pel boom turístic que viu el país. És una zona aïllada i amb petita població que intenta redreçar el seu camí a base de subvencions estatals i europees però que té encara seriosos problemes heretats dels 90. Tot i això està fent una bona feina i sembla que a mig-llarg termini i gràcies a l’entrada a la Unió Europea la situació millorarà cara al futur.

 
La incògnita es gran i el futur incert. Haurem d’esperar que depara el turisme per aquest país i com viurà l’entrada a la Unió Europa la distribució econòmica del país. Segurament, per això, que seguirà havent una gran separació entre la costa, que seguirà ingressant diners gràcies al sol i la platja, el centre que seguirà industrialitzant-se i la part del nord que serà l’etern espirant de la nova economia del país.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús