Des de Croàcia, amb amor!

La veritat, és que els catalans no sabem gran cosa del petit país que és Croàcia. Si és ben cert que el podem localitzar en el mapa i tenim nocions de la seva història més recent, no estem gaire ben informats del que és en realitat i tampoc tenim ningú que ens la expliqui. Tot i així potser, de tant en tant, alguna cosa ens sorprèn.

 

Vaig pensar en fer aquest article, quan vaig conèixer un Croat que resideix la meitat de l’any a França i es va sorprendre de com els francesos no sabien gairebé res d’un país a dos fronteres del seu. Aquest noi, va conèixer un català, també resident a la capital francesa, i quan li va dir que era croat el va saludar amb entusiasme donant-li la ma amb energia i oferint-li una trobada posterior per fer un cafè. El noi croat, tot sorprès, li va preguntar que sabia del seu país i com és que estava tant entusiasmat de conèixer algú com ell i el català amb un somriure d’orella a orella li va dir que era un plaer saludar algú d’un país amb tanta història i que tant havia lluitat per defensar la seva identitat.

 

El noi croat tot sorprès, va pensar que potser havia conegut algun friki de la història i que no podia ser normal el que havia passat. Casualitat de la vida, la setmana passada uns amics en comú, ens van presentar i va passar exactament el mateix que ja havia passat uns anys endarrere a França. Només saludar-nos vam tenir el primer xoc cultural, ja que,  vaig dir que era de Barcelona, com de costum, sense especificar el meu Estat de procedència.  Ell amb un mig riure em va dir en veu baixa: “Ahhh!!! Not Spanish…!!!”. La conversa va continuar amb una frase bonica sobre la seva terra i la seva història per part meva. La seva reacció va ser instantània i em va començar a explicar el que ja heu llegit amb anterioritat a París.

 

A continuació, li vaig explicar que els catalans valorem molt els pobles que han lluitat per la seva llibertat i que ens agraden les persones que estan orgulloses de la seva història i la seva cultura. El noi tot emocionat i donant-me les gràcies va dir que ara entenia tot el que li havia passat am anterioritat i que creia que Catalunya també era una terra per explorar i em desitjava tota la bona sort del món en el nostre procés nacional.

 

La veritat, que jo també vaig aprendre molt de la conversa que vam mantenir i em vaig adonar que tot i la distància i l’enorme diferència que ens separa, Croàcia i Catalunya no tenen tantes coses diferents i que potser, si fem un esforç, podem aprendre els uns dels altres.

Etiquetes ,

1 comentari

  • Albert Carrion

    28/04/2013 19:13

    Crec que l’opressió cultural ens ha dotat d’uns ulls crítics, però alhora tolerants, sobre les diferents cultures amb les que convivim. És una sort que siguem capaços de valorar les altres cultures.

    Salut company!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús