L’hospitalitat del nord de Croàcia

 

Considerem com a nord de Croàcia totes les regions que queden al per sobre de Zagreb i no es troben a la zona costanera. Entre totes aquestes regions, moltes d’elles rurals, es troba el Comtat de Varazdin. Es una petita regió que fa frontera amb el sud d’Eslovènia i que té com a capital la ciutat de Varazdin.

 

Com ja he exposat, és una regió rural, on la majoria dels seus habitants viuen en cases unifamiliar o pisos que no passen de les tres plantes. Tot i que l’economia no està gaire desenvolupada, no van ser afectats per la guerra, cosa que els hi dona una avantatge respecte als seus homòlegs del sud. Actualment, estan experimentant una notable millora en la qualitat del seu vi, que tot i que, segueix tenint camp per explorar està agafant ser renom en el país.

 

Per tot el que he anat explicant, podem veure que és un lloc tranquil i pacífic i que no guarda gaire diferència amb les altres zones rurals arreu d’Europa. Però el que fa diferent a els habitants d’aquesta zona, és la seva hospitalitat. Tenen una cultura extremadament familiar en quan a recepció de gent es tracta. Quan acullen a una persona a passar alguna nit a casa seva, o simplement la guien per les seves terres són treballadors incansables per a donar tot el millor al visitant. La seva missió, és que et sentis com a casa, i si pot ser, una mica millor.

 

Evidentment que els catalans som una terra d’acollida i que tractem de manera excel·lent a tots els que ens visiten, però no hi ha punt de comparació s’hi ho estudiem a gran trets. Són dos punts de vista totalment diferents de la vida i de la visió dels convidats. La figura del convidat, per a ells, és una persona que ha de viatjar per poder estar amb ells i que, només per aquest sol fet, se l’ha d’estimar. La millor habitació de la casa, el plat més gran i el primer en ser servit i tot, o gairebé tot, de franc. A més a més, durant la teva estada amb ells, passes a ser part de la família, un membre més que viu i comparteix experiències a la taula, encara que hagis de fer mímica per poder entendre’t amb ells.

 

La veritat que, la primera vegada que ho experimentes és un gran impacta cultural i no acabes d’entendre ben bé el teu paper, fins i tot, et pots sentir una mica estressat o descol·locat. Però quan poc a poc, vas coneixent les tradicions  i els costums que tenen relacionats amb aquest tema, te n’adones que és la seva manera d’actuar i que no esperen res a canvi, simplement la teva felicitat.

 

Crec que és una bona costum i que, tot i que al principi és una mica impactant, en el fons, són uns dels millors hostes que he tingut mai. Així que us recomano visitar la zona i conèixer la vida d’aqueta gent de primera mà.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús