Segones voltes, a veces, no fueron buenas.

El passat diumenge va ser la segona volta a les eleccions locals de Croàcia. Això, va repercutir a tots els pobles i ciutats del país on en les seves eleccions ningun candidat va treure més del 50% dels vots.

 

En un anàlisi superficial, i a primer cop de vista, pot semblar un procediment de clara democràcia, ja que els dos candidats amb més vots passen a la segona ronda. Els votants que es van decidir per qualsevol altre possibilitat en un primer moment, ara tenen una segona opció de votar a la seva segona opció. Està clar que mirat  així, no és mala idea.

 

D’altra banda, crec que és molt poc pràctic en poblacions petites i on el candidat és clarament el guanyador sense passar la frontera del 50%. Un exemple pràctic, és el del poble on estic actualment residint, Labin. Aquí, en la primera volta el candidat del partit d’Istria va treure més del 45% dels vots, mentre que l’SPD (Socialdemòcrates) van passar just el 35 i la tercera opció no va arribar ni al 20%. Evidentment que l’alcaldable dels istriencs no havia passat de la meitat de tots els vots, però era el clar vencedor de les eleccions. Tot i així, es va haver d’organitzar una segona ronda i gastar una quantitat de diners considerable per a assegurar el procés. En segona ronda més d’un 60% dels vots van anar a parar al que ja havia guanyat la primera.

 

Per tant, crec que en poblacions petites i mitjanes s’hauria d’incloure algun punt en el procediment d’eleccions locals on digués, per exemple, que si el candidat guanyador sobrepassa el 40% i té més de 10 punts de diferència fos immediatament elegit alcalde. Així evitaríem el prolongament en el temps i la despesa monetària de molts ajuntaments del país.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús