Diferències entre Espai UE i espai Schengen

L’entrada de Croàcia a la Unió Europea és l’enèsim exemple del difícil joc entre les regles de la Unió i les del tractat de Schengen. Per sí, són dos tractats diferents, que tot i ser signats per pràcticament els mateixos països no són la mateixa idea.

 

Croàcia, com anteriorment altres països de l’Europa de l’Est, té dificultats en el control de les seves llargues fronteres i en la protecció d’aquestes. La seva llarguíssima part frontera amb Sèrbia i Bòsnia no queda ben protegida segons els estàndards de Schengen i és per això, que tot i haver entrat a la UE, encara no ho ha pogut fer en el segon tractat.

 

Els Acords de Schengen foren signats el 1985 i 1990 a Schengen per diversos països de la Unió Europea per suprimir de forma progressiva els controls fronterers. L’objectiu és garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers.

 

L’espai Schengen va entrar en vigor el març de 1995 a Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Posteriorment s’hi han anat afegint la major part dels altres estats de la Unió Europea (amb excepcions com el Regne Unit i la República d’Irlanda, que només hi participen parcialment), a més d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Alguns micro-estats europeus, sense ser-me membres, hi pertanyen de facto.[1] Des de l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam, els nous estats membres de la UE han d’integrar-se també a l’Espai Schengen. Aquest espai Schengen engloba actualment més de 400 milions d’habitants sobre una superfície de 4.312.099 km².

 

Les normes de l’espai Schengen impliquen, a més de l’eliminació dels controls a les fronteres internes i el seu reforçament a les fronteres exteriors, l’establiment d’una política comuna sobre l’estada temporal de les persones (com el visat Schengen), i la col·laboració transfronterera policial i judicial. Els estats que s’hi adhereixen han de garantir que estan preparats per aplicar les regles Schengen. La seva adaptació és avaluada mitjançant un qüestionari i visites dels experts de la Unió prèviament a la seva incorporació efectiva.

 

És per aquest motiu que per entrar a Croàcia encara és necessari la utilització del passaport, i si es vol estar més de tres mesos, fa falta un visat especial.

 

Més info: http://ca.wikipedia.org/wiki/Acords_de_Schengen

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús