Els croats ens parlen de Catalunya

La Nikol Boneta, una noia de 25 anys i nascuda a Labin, Croàcia, ens descriu la seva visió sobre Catalunya i la compara amb la realitat Croata. A continuació teniu el text en català, ambanotacions per fer-ho més assimilable i el seu text original en anglès.

 

Quan em preguntes sobre Catalunya… (impressions i perspectives)

-Sóc de Barcelona.
“Si? Que “guai”, jo vaig anar a Lloret pel viatge de final de curs de l’escola i va ser increïblement boig, no t’ho pots ni creure!” ( Si, assimilem Barcelona amb Lloret, a vegades. No ens importa la geografia, al cap i a la fi, és el mateix viatge)

-Sóc de Barcelona.
“oohhh Barça!!! Visca!!! Conec en Messi, és el millor jugador de tots els temps… mare meva… tu ets de Barcelona!”

Aquestes són les dues reaccions més lògiques quan contestes a aquesta pregunta. Això demostra com els croats estimem la festa i el futbol. Per suposat que sabem que Catalunya és més que tot això, o pot ser no. Segur que hi ha molt a descobrir, i val molt la pena.

Llavors, què podem dir?
A part dels factors històrics, una trobada casual amb la llengua catalana a Bèlgica fa uns quants anys i la meva admiració cap a Gaudí, he de confessar, que no tenia gaire més idea sobre Catalunya. No he tingut mai la sort de visitar-la, ni amb aquest viatge adolescent, en busca de la millor festa mai explicada. Tot i això, les coses es soluciones per si soles i, si jo no vaig a Catalunya, ella ve a mi!
Després d’aquests mesos de curs accelerat, podria descriure Catalunya amb paraules com tradició, fortes relacions familiars, lleialtat i el poder de la gent.

Els festivals amb foc plens de gent i els espectaculars castellers són un exemple de participació i de gaudir participant en activitats col•lectives i, personalment, em venen ganes de prendre part i perdrem al mig del grup. Tinc la sensació que els catalans guarden com un tresor les seves tradicions, sense convertir-les en un espectacle per la massa com ho fan altres nacions.

Percebo la família com a base fonamental de la vostre societat. Mantenint les connexions (quan esteu lluny de casa) i fent-la partícip en tots els aspectes de les vostres vides. És interessant veure l’exemple d’estar amb la família durant el sopar de Cap d’Any, ja que aquí, s’acostuma a festejar-ho amb els amics i els joves i els adults, rarament, estan junts de celebració (ja sigui per la tarda, pel sopar o per la nit).

També he proposat la lleialtat respecte la família i els amics, però també cap a la tradició i la nació, com a factor clau. És espectacular veure com la gent unida pot aconseguir el que es proposa, si treballa conjuntament. Amb un milió de persones al carrer per la mateixa causa, grans coses poden ser fetes.

Teniu bona música, sou una explosió d’obertura comparats amb nosaltres, els mediterranis més introvertits. Balleu, o, almenys, ho intenteu i és una cosa que m’encanta. D’altra banda, estic contenta que no compartim el vostre sistema escolar (referent a horaris i estructura), però envejo que sigueu bilingües. Pel que fa els Scouts /Esplais, teniu una alta participació dels joves, ho almenys és la meva impressió. I una cosa curiosa és que no veieu mai el sol a les cinc del matí, com nosaltres, però el gaudiu fins després de la nostra hora d’anar a dormir.

Ara per ara, quan considero la opció de venir i de passar a Barcelona em trobo amb la obligació de comparar la nostra i la vostra vida, tot el temps. Com més en sé i investigo, més penso com podria ser, o com serà, la perspectiva des de dins. La llista de curiositats augmentarà segur!

 

 

When you ask me about Catalunya…
(impressions and views)

– I’m from Barcelona.
“Really!? It’s cool there, I went to Lloret de Mar for my high school trip and that was so crazy, you couldn’t believe it!” [yes, we do identify Barcelona with Lloret sometimes. Forget the proper geography; it was the same trip after all]

– I’m from Barcelona.
“Ooo Barça! Yes, yes, great! You know, Messi, he’s the best ever…oooo my god, you’re from Barcelona!”

These would be the two most common reactions when it comes to it. That’s us Croatians, loving parties and football. Yes, of course that we know that Cat is more than that, or maybe some don’t. However there is much to discover and it’s really worth it.

So, what would I say?

Apart of some historical facts, one interesting encounter with Catalan language in Belgium some years ago and admiration towards Gaudí I have to admit that I had no clue about Cat. I haven’t had a chance to visit it, not even as a raging teenager in search for the best party in town.
Things resolve by itself sometimes, I didn’t get to go to Cat but Cat came to me!

After these couple months of crash course, to describe my point of view on Cat I’d use words as tradition, strong family relations, loyalty and power of the people.

Festival with fire in ecstatic crowd, amazing castellers, all those people that you can see are enjoying being part of it made me wish to join them and get lost in the crowd. It seems to me that Cat people treasure their tradition and aren’t making of it fun for the masses as many other nations do.

I perceive family as the foundation of your society. Keeping connections and involving it in any of the aspects of one’s life. Interesting was hearing about gathering with the family on New Year’s Eve which is here absolutely uncommon because New Year is all about having a party with your friends and usually youngsters and adults aren’t spending the time together that day.

I mentioned loyalty as in family and friends aspect, but also in relation to tradition and the nation. It’s great to see people finding strength in unity, realizing what they can do if they stick together. With million people on the streets for the same cause, big things can be done.

You have some pretty good music, you are a volcano of openness compared to us, the introverts of the Mediterranean. You dance. I’ve been told everybody is at least trying to dance and I absolutely like it. I’m happy we don’t share your school system but I do envy you being bilingual. Scouts are something everybody is enrolled in, at least that’s the impression I got. You never see Sun at 5am as we do but you keep seizing the day long past our bedtime.

Now when I’m considering the options to come and spend some time in Barcelona I find myself comparing the life here and there all the time. The more I’m finding out, more I think how I would (or how I will) look on it from inner perspective. The list of curiosities will thrive!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús