Després del 2015: cooperació o barbàrie?

dimarts , 22/07/2014

A finals de maig la Plataforma 2015 y más va publicar el seu onzè Informe Anual sobre les polítiques de desenvolupament internacional.

Aquest Informe confirma que estem realment lluny d’assolir els acords que els governs van de cara al 2015. L’Informe selecciona 12 indicadors representatius dels que només quatre han estat assolits: reducció de la pobresa d’ingressos; equiparació de matrícules escolars per sexes, reducció de nous infectats per la SIDA i població amb accés a l’aigua potable. I només en algunes regions, encara que les mitges ponderades mundials arribin a l’aprovat ben just.

També posa de manifest, com sobretot en el cas europeu, la crisi és l’excusa perfecte dels governs per justificar aquesta situació.

La Plataforma insta a posar la mirada a l’Agenda Post2015 i a fer-ho amb una voluntat clara de canvi. Canvi en les polítiques fiscals. Canvi per promoure polítiques coherents amb el desenvolupament.

Casa’t amb mi, però més tard

divendres, 11/07/2014

A l’Índia, els matrimonis infantils han disminuït des de la primera Enquesta de Salut Nacional de la Família. Aquesta data dels anys 1992/93, quan el 54% de les dones entre 20 i 24 anys s’havien casat quan eren nenes. Avui, aquesta xifra és del 47%.

No obstant això, avui gairebé el 40% de les nenes a l’Índia es casen abans dels 14 anys, segons un informe de Dasra en col·laboració amb la UNICEF i el FNUAP.

A Maharashtra, entre el 30-40% de les nenes es casen abans de fer els 18 anys d’edat.

Podeu ampliar la informació en aquest article.

Bombai, ciutat de contrastos al CaixaForum

divendres, 4/07/2014

L’any 2012 en el marc de la Campanya “Risas x Sonrisas” vam organitzar un concurs amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). El resultat del concurs va ser que l’Anna Casals i el Chema García, ambdós antics alumnes, van viatjar a Bombai per a realitzar dos curts documentals sobre els projectes de Sonrisas de Bombay.

Ha arribat el moment de presentar un d’ells “Bombai, ciutat de contrastos”.

L’exposició temporal del CaixaForum “Finestres al món” presentar aquest curt documental realitzat per Anna Casals i Chema García per a  Sonrisas de Bombay, amb la col·laboració de l’ESCAC.

Mitjançant una sèrie d’entrevistes ens presenten la realitat d’una ciutat marcada pels contrastos que consoliden desigualtats en el dia a dia de milions de persones.

Fins el 13 de juliol a Barcelona. Entrada Gratuïta. Properament també a Girona i Tarragona.

Moviment antiviolació a l’Índia: una demanda social de canvi

dimarts , 10/06/2014

Al desembre de 2012 vam tenir coneixement a través de la denúncia als mitjans de comunicació, de la violació i posterior mort a causa d’aquesta, d’una jove estudiant índia a Nova Delhi. Des de llavors la premsa ha informat en diverses ocasions de nous casos de violència masclista al país.

De fet, un informe del Centre Asiàtic per als Drets Humans, alerta que el nombre de casos d’abusos contra dones registrats entre 2001 i 2011 a l’Índia es va xifrar en 48.338, amb un increment anual del 336% de mitjana.

Ara bé, davant d’aquesta realitat, volem plantejar la següent qüestió: quin paper estan jugant els mitjans de comunicació al fer-se ressò d’aquest problema social?

Sovint des de les organitzacions que treballem al territori veiem amb preocupació com s’acostuma a donar un tracte a aquesta informació, amb grans dosis de paternalisme i amb una certa tendència a jutjar al conjunt de la societat índia. Una societat tan complexa que requereix un profund coneixement de la mateixa per poder realitzar una anàlisi del que extreure conclusions vàlides.

En cap cas, volem donar a entendre que no és positiu tenir coneixement d’aquestes vulneracions i violacions sistemàtiques. Al contrari, denunciar és el primer pas per combatre un problema social. Però sí que creiem necessari acompanyar els casos, d’una radiografia completa de la situació.

Així doncs, és importantíssim destacar que des del mes de desembre de 2012 a l’Índia han ressorgit amb força moviments ciutadans que exigeixen que aquests casos no quedin impunes. S’exigeix ​​que no es normalitzin, que les respostes judicials siguin proporcionades a la seva gravetat i siguin efectives. Així com també una revisió dels casos de corrupció policial, que contribueixen a que aquests no arribin davant del jutge.

L’associació feminista índia Apne Aap denuncia que els casos de violació triguen entre sis i vuit anys a arribar als tribunals i que hi ha 90.000 pendents de judici. Segons dades de l’associació, només el 4% dels casos acaben en condemna. De fet, el mateix jutge que va condemnar els violadors de la jove de Nova Delhi, pressionat per l’opinió pública, havia absolt els acusats en els 32 casos anteriors que havia jutjat.

Com a resposta a aquesta mateixa pressió social, es va dur a terme una reforma legal, que va entrar en vigor al març 2013, per acabar amb la impunitat existent. Tot i això, la mateixa ONU ha criticat que es perdés aquesta oportunitat per implementar tots els avenços que recomanava l’informe Verma.

Així doncs, la reforma legal no criminalitza la violació dins del matrimoni, ni revisa l’actuació de les forces de seguretat. En canvi, conté avenços com l’augment de la pena màxima per violació de 7 a 20 anys de presó. També ha ampliat la definició de violació, que abans considerava només la penetració. I inclou un procediment per registrar les violacions, protocols que cal seguir per part de metges i policia, que poden ser condemnats si no els apliquen adequadament i no arriben els casos a disposició judicial o ho fan de manera incompleta. I finalment, passen a ser considerats víctimes de violació també homes, homosexuals i transsexuals.

A partir d’aquí, és clau recalcar, i en aquest paper els mitjans de comunicació són fonamentals que hi ha un canvi de mentalitat a la societat índia que s’indigna davant la violència masclista i exigeix ​​solucions. I és que, encara que imprescindible, la reforma legal per si mateixa no és suficient. Cal implementar la reforma i sobretot cal continuar amb una potent campanya de pedagogia social que insisteixi en la igualtat de gènere, i que doni eines a la ciutadania per conèixer els seus drets i com reclamar-los.

Aquesta visió transversal de gènere, emmarca el desenvolupament dels projectes de Sonrisas de Bombay. De fet el treball amb les comunitats posa de manifest el paper de la dona com a motor de canvi social. Projectes que tenen com a protagonista a les dones, com és el cas del de formació ocupacional SEED, els donen eines per redefinir el seu paper a la societat índia. Però insistim, és en el treball diari amb el conjunt de les comunitats on són punta de llança per avançar en la igualtat de drets efectiva, d’oportunitats i generar els canvis de mentalitat que permetin construir un model de societat sense lloc per a la violència masclista.

S’està avançant però terribles casos com el que recentment arribava d’Uttar Pradesh, mostren que l’Índia està en el camí, que hi ha una demanda social de canvi, però que el procés requereix temps i un consens social i polític que avanci i no doni ni un pas enrere a favor de la impunitat.

El problema de néixer nena a l’Índia

dimarts , 3/06/2014

Avui us proposem la lectura d’aquest article de José A. Mansilla, Responsable del Departament de Projectes de Sonrisas de Bombay, publicat al blog 3500 Millones.

Un anàlisi de l’accés a l’educació de les nenes en l’any que la Convenció dels Drets del Nen celebra el seu 25è aniversari.A partir del cas de la Vasanti podem veure l’aconseguit fins ara, però sobretot el que queda pendent per garantir el dret de l’educació.

 

 

 

Cap a una educació transformadora

dimecres, 28/05/2014

Fa més d’un any, la Comissió d’Educació de la Federació Catalana d’ONG va decidir definir què entenem per educació. Però no només això, si no que va anar més enllà i li va afegir un cognom, el de transformadora.

Us animem a llegir el seu document de posicionament.

Conferències: la dona índia, motor de canvi

dimarts , 20/05/2014

Els propers dies comptarem amb la nostra companya de l’equip de Bombai per parlar sobre “La dona als slums de Bombai: motor de canvi”. Per això hem organitzat vàries conferències durant aquesta setmana.

El dijous 22 de maig estarà a Barcelona a l’Espai Francesca Bonemaisson (Carrer de Sant Pere Més, Baix 7) a les 19:00 hores.

I divendres 23 de maig estarà a Tarragona amb Jaume Sanllorente, fundador de Sonrisas de Bombay. Serà a les 19:00 hores a l’Aula Magna de la URV (Avinguda Catalunya 35).

L’objectiu del cicle de conferències és presentar el paper de la dona a les comunitats més desafavorides de la metròpoli índia. Les situacions de desigualtat que pateixen, com a persones en risc d’exclusió a la que sumen la seva condició de dona. Així com el valor que representen com a motor de canvi i transformació social.

A més a més la Priyanka ens presentarà el projecte SEED. Aquest té per objectiu fomentar la autonomia de les dones i el seu rol transformador. L’any passat, 485 dones van participar al projecte, d’aquestes 192 ja tenen feina i 8 han aconseguit microcrèdits per impulsar els seus propis projectes professionals.

Us hi esperem!

25M: l’Europa social i solidària, encara per construir

dimecres, 14/05/2014

Avui us recomanem la lectura d’aquest post sobre la sessió celebrada el passat 5 de maig la FCONG. Un debat amb els diferents candidats a les eleccions europees. Mentre ERC i ICV-EUiA van enviar els seus caps de llista, CiU i PSC no ho van prioritzar tant a les seves agendes. Les CUP van ser-hi per explicar els seus punts de vista, tot i no presentar-se a les eleccions, i PP i Ciutadans no van enviar cap representant. El debat va ser moderat per Ferran Casas, cap de Política del diari Ara.

Preguntes interessants i respostes que dibuixen els diferents opcions de futur per les polítiques de cooperació.

Llegir tot.

Compreses low cost

dijous, 8/05/2014

Us recomanem la lectura d’aquest article que explica com un home sense estudis ha revolucionat la vida de milers de dones a l’Índia.

Com? Doncs creant compreses a l’abast de totes les butxaques. Una fita que ha tingut grans resultat però també gras costos personals.

Llegir article.

The shirt on your back

dimarts , 29/04/2014

Ja fa un any del greu accident de Dacca, Bangladesh. Més de 1.130 morts i tantíssims ferits, com a conseqüència de les pèssimes condicions dels tallers de costura, que treballen produint per occident a costa de vulneracions sistemàtiques de drets.

Un any després el govern ha permès la creació de sindicats, però malgrat tot queda molt camí per recórrer. Molts treballadors continuen despareguts, cossos sense identificar, moltes families sense cobrar indemnitzacions. En concret 27 mmarques per les que treballaven els tallers continuan sense pagar.

El diari The Guardian fa una interessant proposta per tal de denunciar la situació, les condicions de treball no han canviat massa, i ho fa de manera clara i pedagògica.

Clica aquí.

Mes informació:

Campanya Roba Neta

La costurera de Dacca de Jaume Sanllorente