Hey womania

dijous, 28/08/2014

10616105_841663749177324_749442814398987562_n

Ahir a la tarda les alumnes del Sophia College de Bombai van sortir al carrer amb un objectiu clar: manifestar-se per reivindicar el paper de la dona en la construcció d’un model de societat basat en la igualtat d’oportunitats i de drets.

La cita va tenir lloc a les 17 hores i al centenar d’alumnes s’hi van sumar algunes de les participants del projecte de formació ocupacional per a dones de Sonrisas de Bombay.

Aquesta mobilització, s’emmarca en una setmana reivindicativa anual que organitza el college. Sota el nom “Kaleidoscope”, però enguany la dona era la protagonista 100%. I el cas concret que les noies volien destacar era el projecte SEED i les dones que li donen forma.

Tot plegat va ser un èxit, amb un component festiu, ja que tancava la marxa una flashmob. Així van aconseguir traslladar el missatge que porten setmanes desenvolupant, als carrers de Bombai.

10624764_841667602510272_4503727130223735189_n

Iniciatives per promoure l’educació de les noies

dilluns, 4/08/2014

frb_menstural hygeine blog picLa setmana passada us presentàvem el programa Girl Child Education que estem impulsant actualment a Bombai. Però avui us volem presentar dos iniciatives que avancen en la mateixa línia a Bihar.

El mes de juny, el govern de l’Estat indi de Bihar va aprovar un pla per invertir 2.200 milions de rúpies en compreses per a joves estudiants. Aquesta inicitiva vol arribar a 4 milions d’escolars.

L’objectiu és contribuir a una millor educació de les noies i promoure un millor desenvolupament personal i acadèmic. Per això es volen trencar tabús i ajudar a que les noies a ser més segures, saludables i felices.

Aquest govern té com a prioritat impulsar l’educació de les noies i fer recular la tassa d’abandonament escolar entre les nenes i joves. Aquesta iniciativa segueix la que ja es va dur a terme anteriorment perquè les noies tinguessin una bici pròpia per anar a l’escola.

Noies que poden tornar a estudiar

dimecres, 30/07/2014

girl boL’Índia és una potència emergent que forma part del grup de països BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica). Els factors comuns a tots aquests països són, d’una banda, la gran població amb què compten (l’Índia té més de 1.200 milions d’habitants), els seus enormes territoris, la qual cosa els atorga una gran rellevància des del punt de vista geoestratègic i en quant a recursos naturals i, d’altra banda, les seves importants xifres de creixement macroeconòmic anual (PIB, consum, etc.), el que els converteix en països molt atractius per a les inversions del capital mundial. No obstant, això non els eximeix que siguin països plens de contrastos i la distribució de la riquesa és molt desigual.

Així, i com a dada paradoxal, mentre al 2011 el 72% de la població tenia accés a la telefonia mòbil i el 45% a Internet, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la taxa d’alfabetització era del 75’3% en els homes, i en les dones del 37’7%. Cal destacar que, de mitjana, els menors acostumen a abandonar els seus estudis als 11 anys. Les nenes ho fan molt abans. En aquest sentit, preocupen dos aspectes. D’una banda, el volum de mà d’obra infantil i, d’altra, el nivell formació i ocupació de la dona. El 2006, un 12% dels nens d’entre 5 i 14 anys, 26 milions en total, treballaven, segons dades de l’Ambaixada de l’Índia als Estats Units.

Dins dels aspectes socials i culturals cal assenyalar que, tot i que l’edat legal per contraure matrimoni està fixada en els 18 anys, són freqüents els matrimonis concertats entre menors i adults. Segons UNICEF, el 5% dels homes i el 30% de les dones adolescents estan casats. A més, el 22% de les menors de 18 anys el 2011 tenien fills o filles, d’acord amb les dades de l’organització. Això fa que, amb gran freqüència, les noies es vegin abocades a abandonar els seus estudis, no podent completar el seu nivell d’educació bàsica, i establint un cercle de dependència en el qual es veuran obligades a viure tota la vida. (+info)

Tot això porta a Sonrisas de Bombay a interessar-se pel desenvolupament i posada en marxa d’un projecte que pugui millorar el nivell educatiu de les joves dels slums on treballa. L’hem anomenat Girl Child education. El seu objectiu és facilitar la reincorporació als programes d’educació formal d’aquelles joves que han hagut d’abandonar els seus estudis per qualsevol circumstància. El projecte que es va iniciar l’abril de 2014 vol oferir a 200 noies beques per reincorporar-se al sistema d’educació formal.

Aquest projecte mostra l’evolució del programa educatiu de l’organització i respon a l’objectiu de garantir, amb caràcter universal, l’accés a l’educació reglada elemental en aquelles comunitats on treballem. Determinats factors culturals, socials i històrics han portat les famílies de l’Índia a no posar excessiu zel en garantir l’educació bàsica de les nenes i això quan, arran de l’aprovació el maig de 2010 d’una nova llei d’educació, l’educació és obligatòria i gratuïta, des dels 6 anys fins als 14. Així i tot, segons el Departament d’Educació de l’Estat Indi de Maharashtra, a Bombai hi ha 2,4 milions menors sense escolaritzar i d’aquests 1,1 milions són treballadors.

L’equip de Future Smiles és l’encarregat de desplegar aquest nou projecte que permetrà, mitjançant un sistema de beques que tindrà en compte la situació socioeconòmica de les famílies, la professió dels pares, la pertinença a minories i la situació familiar dels joves, la reincorporació al sistema educatiu d’aquelles noies que, per determinades circumstàncies, van haver d’abandonar els estudis bàsics de forma primerenca.

Després del 2015: cooperació o barbàrie?

dimarts , 22/07/2014

A finals de maig la Plataforma 2015 y más va publicar el seu onzè Informe Anual sobre les polítiques de desenvolupament internacional.

Aquest Informe confirma que estem realment lluny d’assolir els acords que els governs van de cara al 2015. L’Informe selecciona 12 indicadors representatius dels que només quatre han estat assolits: reducció de la pobresa d’ingressos; equiparació de matrícules escolars per sexes, reducció de nous infectats per la SIDA i població amb accés a l’aigua potable. I només en algunes regions, encara que les mitges ponderades mundials arribin a l’aprovat ben just.

També posa de manifest, com sobretot en el cas europeu, la crisi és l’excusa perfecte dels governs per justificar aquesta situació.

La Plataforma insta a posar la mirada a l’Agenda Post2015 i a fer-ho amb una voluntat clara de canvi. Canvi en les polítiques fiscals. Canvi per promoure polítiques coherents amb el desenvolupament.

Casa’t amb mi, però més tard

divendres, 11/07/2014

A l’Índia, els matrimonis infantils han disminuït des de la primera Enquesta de Salut Nacional de la Família. Aquesta data dels anys 1992/93, quan el 54% de les dones entre 20 i 24 anys s’havien casat quan eren nenes. Avui, aquesta xifra és del 47%.

No obstant això, avui gairebé el 40% de les nenes a l’Índia es casen abans dels 14 anys, segons un informe de Dasra en col·laboració amb la UNICEF i el FNUAP.

A Maharashtra, entre el 30-40% de les nenes es casen abans de fer els 18 anys d’edat.

Podeu ampliar la informació en aquest article.

Bombai, ciutat de contrastos al CaixaForum

divendres, 4/07/2014

L’any 2012 en el marc de la Campanya “Risas x Sonrisas” vam organitzar un concurs amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). El resultat del concurs va ser que l’Anna Casals i el Chema García, ambdós antics alumnes, van viatjar a Bombai per a realitzar dos curts documentals sobre els projectes de Sonrisas de Bombay.

Ha arribat el moment de presentar un d’ells “Bombai, ciutat de contrastos”.

L’exposició temporal del CaixaForum “Finestres al món” presentar aquest curt documental realitzat per Anna Casals i Chema García per a  Sonrisas de Bombay, amb la col·laboració de l’ESCAC.

Mitjançant una sèrie d’entrevistes ens presenten la realitat d’una ciutat marcada pels contrastos que consoliden desigualtats en el dia a dia de milions de persones.

Fins el 13 de juliol a Barcelona. Entrada Gratuïta. Properament també a Girona i Tarragona.

Moviment antiviolació a l’Índia: una demanda social de canvi

dimarts , 10/06/2014

Al desembre de 2012 vam tenir coneixement a través de la denúncia als mitjans de comunicació, de la violació i posterior mort a causa d’aquesta, d’una jove estudiant índia a Nova Delhi. Des de llavors la premsa ha informat en diverses ocasions de nous casos de violència masclista al país.

De fet, un informe del Centre Asiàtic per als Drets Humans, alerta que el nombre de casos d’abusos contra dones registrats entre 2001 i 2011 a l’Índia es va xifrar en 48.338, amb un increment anual del 336% de mitjana.

Ara bé, davant d’aquesta realitat, volem plantejar la següent qüestió: quin paper estan jugant els mitjans de comunicació al fer-se ressò d’aquest problema social?

Sovint des de les organitzacions que treballem al territori veiem amb preocupació com s’acostuma a donar un tracte a aquesta informació, amb grans dosis de paternalisme i amb una certa tendència a jutjar al conjunt de la societat índia. Una societat tan complexa que requereix un profund coneixement de la mateixa per poder realitzar una anàlisi del que extreure conclusions vàlides.

En cap cas, volem donar a entendre que no és positiu tenir coneixement d’aquestes vulneracions i violacions sistemàtiques. Al contrari, denunciar és el primer pas per combatre un problema social. Però sí que creiem necessari acompanyar els casos, d’una radiografia completa de la situació.

Així doncs, és importantíssim destacar que des del mes de desembre de 2012 a l’Índia han ressorgit amb força moviments ciutadans que exigeixen que aquests casos no quedin impunes. S’exigeix ​​que no es normalitzin, que les respostes judicials siguin proporcionades a la seva gravetat i siguin efectives. Així com també una revisió dels casos de corrupció policial, que contribueixen a que aquests no arribin davant del jutge.

L’associació feminista índia Apne Aap denuncia que els casos de violació triguen entre sis i vuit anys a arribar als tribunals i que hi ha 90.000 pendents de judici. Segons dades de l’associació, només el 4% dels casos acaben en condemna. De fet, el mateix jutge que va condemnar els violadors de la jove de Nova Delhi, pressionat per l’opinió pública, havia absolt els acusats en els 32 casos anteriors que havia jutjat.

Com a resposta a aquesta mateixa pressió social, es va dur a terme una reforma legal, que va entrar en vigor al març 2013, per acabar amb la impunitat existent. Tot i això, la mateixa ONU ha criticat que es perdés aquesta oportunitat per implementar tots els avenços que recomanava l’informe Verma.

Així doncs, la reforma legal no criminalitza la violació dins del matrimoni, ni revisa l’actuació de les forces de seguretat. En canvi, conté avenços com l’augment de la pena màxima per violació de 7 a 20 anys de presó. També ha ampliat la definició de violació, que abans considerava només la penetració. I inclou un procediment per registrar les violacions, protocols que cal seguir per part de metges i policia, que poden ser condemnats si no els apliquen adequadament i no arriben els casos a disposició judicial o ho fan de manera incompleta. I finalment, passen a ser considerats víctimes de violació també homes, homosexuals i transsexuals.

A partir d’aquí, és clau recalcar, i en aquest paper els mitjans de comunicació són fonamentals que hi ha un canvi de mentalitat a la societat índia que s’indigna davant la violència masclista i exigeix ​​solucions. I és que, encara que imprescindible, la reforma legal per si mateixa no és suficient. Cal implementar la reforma i sobretot cal continuar amb una potent campanya de pedagogia social que insisteixi en la igualtat de gènere, i que doni eines a la ciutadania per conèixer els seus drets i com reclamar-los.

Aquesta visió transversal de gènere, emmarca el desenvolupament dels projectes de Sonrisas de Bombay. De fet el treball amb les comunitats posa de manifest el paper de la dona com a motor de canvi social. Projectes que tenen com a protagonista a les dones, com és el cas del de formació ocupacional SEED, els donen eines per redefinir el seu paper a la societat índia. Però insistim, és en el treball diari amb el conjunt de les comunitats on són punta de llança per avançar en la igualtat de drets efectiva, d’oportunitats i generar els canvis de mentalitat que permetin construir un model de societat sense lloc per a la violència masclista.

S’està avançant però terribles casos com el que recentment arribava d’Uttar Pradesh, mostren que l’Índia està en el camí, que hi ha una demanda social de canvi, però que el procés requereix temps i un consens social i polític que avanci i no doni ni un pas enrere a favor de la impunitat.

El problema de néixer nena a l’Índia

dimarts , 3/06/2014

Avui us proposem la lectura d’aquest article de José A. Mansilla, Responsable del Departament de Projectes de Sonrisas de Bombay, publicat al blog 3500 Millones.

Un anàlisi de l’accés a l’educació de les nenes en l’any que la Convenció dels Drets del Nen celebra el seu 25è aniversari.A partir del cas de la Vasanti podem veure l’aconseguit fins ara, però sobretot el que queda pendent per garantir el dret de l’educació.

 

 

 

Cap a una educació transformadora

dimecres, 28/05/2014

Fa més d’un any, la Comissió d’Educació de la Federació Catalana d’ONG va decidir definir què entenem per educació. Però no només això, si no que va anar més enllà i li va afegir un cognom, el de transformadora.

Us animem a llegir el seu document de posicionament.

Conferències: la dona índia, motor de canvi

dimarts , 20/05/2014

Els propers dies comptarem amb la nostra companya de l’equip de Bombai per parlar sobre “La dona als slums de Bombai: motor de canvi”. Per això hem organitzat vàries conferències durant aquesta setmana.

El dijous 22 de maig estarà a Barcelona a l’Espai Francesca Bonemaisson (Carrer de Sant Pere Més, Baix 7) a les 19:00 hores.

I divendres 23 de maig estarà a Tarragona amb Jaume Sanllorente, fundador de Sonrisas de Bombay. Serà a les 19:00 hores a l’Aula Magna de la URV (Avinguda Catalunya 35).

L’objectiu del cicle de conferències és presentar el paper de la dona a les comunitats més desafavorides de la metròpoli índia. Les situacions de desigualtat que pateixen, com a persones en risc d’exclusió a la que sumen la seva condició de dona. Així com el valor que representen com a motor de canvi i transformació social.

A més a més la Priyanka ens presentarà el projecte SEED. Aquest té per objectiu fomentar la autonomia de les dones i el seu rol transformador. L’any passat, 485 dones van participar al projecte, d’aquestes 192 ja tenen feina i 8 han aconseguit microcrèdits per impulsar els seus propis projectes professionals.

Us hi esperem!