Arxiu del mes: març 2011

Bombai apaga la llum

dimarts , 29/03/2011

El passat dissabte a les 20:30 hores del vespre, la ciutat de Bombai es va sumar a l’Hora del planeta, apagant tots els llums prescindibles, en una reivindicació mundial per la sostenibilitat.

Van quedar a les fosques espais públics, edificis, oficines i moltes llars. I milers de persones es van afegir a una passejada amb espelmes impulsada des de l’alcaldia.

Moltes veus demanaven que aquesta acció es repetís un cop cada mes.

El que està clar és que els i les ciutadanes participants defensen un canvi en la manera de fer, sobretot a les gran ciutats com Bombai, que tingui molt present l’estalvi energètic.

New Delhi, Bangalore, Hyderabad, Kolkata i altres ciutats índies es van sumar a la reivindicació ciutadana.

Mantrayala i els nous edificis administratius, Chhatrapati Shivaji Terminus, l’edifici d’Air India, el Reserve Bank, els Hotels Taj Group i Le Meridien, el St. Xaviers Colleges, tots ells van apagar l’interruptor, amb l’esperança d’encendre una bombeta a l’interior de moltes persones arreu del món.

“El Parlament ciutadà vol la llibertat i demana (…)”

dijous, 24/03/2011

Organitzada per la National Alliance of People’s Movements (NAPM) i la Ghar Bachao Ghar Banao Andolan, aquesta sessió de debat ciutadana sobre els drets dels slums va congregar un miler de persones, residents de diferents slums i reputats activistes.

Els temes de debat van ser:

  • La urbanització dels slums i la seva rehabilitació
  • Regulació pels pescadors
  • Regulació per venedors i comerciants
  • L’accés a l’aigua, el menjar, l’educació i la sanitat
  • Els Polítics i la corrupció

En els darrers cinc anys 300.000 persones han perdut les seves cases i 100.000 treballadors les seves feines i és en aquest context que l’Assemblea fa les següents demandes:

–       Ampliar la data de proposta de reformes dels slums, als que són anteriors al 1995.

–       Cada societat pot decidir si volen optar per aquesta opció, però el constructor és el que tria als representants de la societat. Això ha de canviar.

–       Cal garantir els concursos públics i la transparència de les empreses constructores.

–       La Slum Rehabilitation Authority (SRA) ha de donar 15 anys de garantia a cada nou edifici.

–       S’ha d’especificar les dimensions dels habitatges.

–       La propietat se suposa que ha de ser compartida, però això no s’esmenta enlloc. Això ha de canviar.

Després de dos dies de deliberacions, es va renovar el compromís de dur a terme el projecte de llei Lokpal Jan Bhagidari Bill i de fomentar la participació ciutadana en el procés. També es va convocar  a una manifestació pel dia 22 de març, on s’esperava que centenars de milers de persones de tots els barris de slums de Bombai es reunissin per exigir a l’Estat que es faci càrrec de les seves cases i terres.

La crida feia èmfasi en el fet que no tothom a l’Índia gaudeix de la llibertat política conquerida al 1947, ni de la llibertat social i econòmica.

En breu informarem sobre els resultats de la manifestació.

Snehal

dijous, 17/03/2011

Avui us mostrem el que pensa aquesta estudiant de l’escola Yashodan sobre la seva ciutat.

Nom: Snehal

Edat: 14

Classe:

Què t’agrada de Yashodan school? Que hi ha professors molt bons.

Què vols ser de gran? Vull ser enginyera.

Per què? Perquè m’agraden els coneixements tècnics.

Què t’agrada de Bombai? M’agrada el sentiment de l’Índia.

Que t’agradaria canviar de la teva ciutat? Les clavegueres i les carreteres. Les parades d’autobús i les estacions de tren haurien de ser millors.

Sense sostre però amb despertador

dimarts , 15/03/2011

Com ja vam comentar, la nit del 28 de febrer l’Ajuntament de Bombai va dur a terme una operació per recomptar totes les persones que es troben vivint al carrer en aquest municipi.

26.000 persones van treballar en el recompte i 10 ONGs han participat identificant les zones on moltíssimes persones s’ubiquen per passar les nits.

De quina casta ets? Quan fa que vius aquí? Tens fills?” Aquestes són algunes de les preguntes de l’enquesta realitzada a les persones que estaven dormint al carrer aquella nit. I en alguns casos, no era fins després d’haver acabat que s’explicava el motiu de tanta pregunta.

Els resultats encara no es tenen, però la veritat és que hi ha històries de vida i una diversitat realment impactants. Històries de parelles, famílies senceres que porten anys al carrer, persones amb diferents tarjes identificatives i tarja per votar, cistellers, venedors, operaris que treballen a edificis ministerials, cambrers de restaurants de luxe, i fins i tot un home que cobra el suficient per pagar els estudis del seu fill a la universitat de Pune, a canvi de viure al carrer.

A Bombai moltes de les persones sense sostre tenen feina, però això no és suficient per pagar el lloguer d’una llar, així que moltes de les persones que dormen al carrer es lleven amb un despertador.

L’Ajuntament ha decidit començar a prendre consciència d’aquest problema social, l’objectiu és oferir habitatge, però el pla no té encara calendari.

L’opinió dels més joves

divendres, 11/03/2011

Malgrat que a l’Índia l’educació és obligatòria des dels sis anys, encara hi ha molts nens i nenes de les zones de slums que no poden accedir a l’educació bàsica o a una educació de qualitat. Per això Sonrisas de Bombay recolza l’escola Yashodan a  l’slum de Shashtri Nagar, al nord de la ciutat. Com a resultat d’aquesta col·laboració, a dia d’avui comptem amb 867 alumnes que reben una educació de qualitat. El projecte finança els sous del professorat i promou la millora dels equipaments.

I avui volem inaugurar una nova secció per presentar-vos alguns dels nois i noies que són alumnes de l’escola i les seva visió dels reptes de la ciutat.

Nom: Makarand Rajendra Patil

Edat: 13

Classe:

Què t’agrada de Yashodan school? La meva escola té un nivell molt alt.

Què vols ser de gran? Vull ser enginyer

Per què? Per fer les peces dels cotxes

Què t’agrada de Bombai? La porta de l’Índia

Que t’agradaria canviar de la teva ciutat? Jo vull acabar amb la pol·lució.

Trencant el silenci

dimarts , 8/03/2011

Pooja Taparia i la seva ONG, Arpan, tenen per objectiu generar consciència per prevenir  l’abús sexual infantil i ajudar als nens i nenes que han estat víctimes d’abusos a recuperar les seves vides.

L’obra de teatre de Lillette Dubey “30 dies de setembre” que tracta el tema del trauma creat pels abusos sexuals, va canviar la vida d’aquesta dona, ja que en va sortir convençuda de que volia treballar per combatre aquesta dura realitat.

L’organització treballa en un doble sentit: la prevenció, és a dir capacitar els adults i els menors per protegir i protegir-se dels abusos sexuals, i la superació.

A través d’un equip de psicòlegs, consellers i voluntaris, Arpan realitza una sèrie d’activitats per abordar la qüestió en ambdós nivells. Des de 2008, l’organització porta a terme un programa de seguretat personal en dues escoles a les classes de primer a setè.

Al principi van trobar l’oposició de pares i escoles davant la necessitat de parlar de sexe de manera oberta amb els menors, però finalment pares i escoles estan entenent la necessitat.

En els darrers quatre anys, Arpan ha treballat amb 8.500 menors i adults. Per mantenir l’equip en equilibri enfront d’un tema tan difícil, Pooja ha apostat perquè tots tinguin suport psicològic i una cultura de treball flexible que permet que tota la plantilla disposi de prou temps lliure per oxigenar-se.

Avui no podíem deixar passar el dia sense presentar el testimoni d’una dona valenta i emprenedora com tantes.

[youtube rfmo8kjezs8&feature=player_embedded]

Testimonis de la conferència V

dijous, 3/03/2011

Johny Joseph, és Director Executiu de Creative Handicrafts, una de les organitzacions impulsores de la conferència, que ja us vam presentar.

“Creative Handicrafts portem 25 anys treballant per l’empoderament social i econòmic de les dones, mitjançant l’ús del mercat.  Hi ha una divisió ideològica, els que defensen que el mercat crea pobresa i desigualtat en una societat i els que defensen que el mercat pot portar a l’equitat.”

“Les ONGs intenten fer front a la pobresa extrema de les persones beneficiàries dels seus projectes mitjançant el mercat, però molts cops aquest els expulsa. És per això que moltes organitzacions s’acosten a nosaltres per descobrir com ens les hem arreglat per utilitzar el mercat per lluitar contra la pobresa.”

“Cal reflexionar per millorar l’estratègia que utilitza el mercat amb aquest objectiu.”

L’eina: del document de conclusions finals volem que se’n puguin extreure propostes aplicables.

Aquest document estarà llest a finals d’aquest mes. Us mantindrem informats.