Les morts per malnutrició a Maharashtra: la paradoxa del desenvolupament.

Avui us proposem la lectura d’un article d’opinió escrit per Nilratan Shende, Director de projectes de Sonrisas de Bombay a l’Índia.

L’Índia ha estat testimoni d’una sèrie de canvis durant el període de transició de la fam a l’autosuficiència alimentària, de la insuficiència industrial i les deficients infraestructures al creixement industrial i econòmic experimentat, per no parlar dels avenços tecnològics i científics. Així doncs, l’Índia presenta una imatge dicotòmica i paradoxal, d’acceleració i creixement econòmic per una banda, i de malnutrició persistent i morts per inanició per l’altra.

De tal manera que l’autosuficiència alimentària no garanteix l’alimentació ni l’equilibri nutricional ni a nivell regional ni familiar. Les morts per fam i inanició han estat i són el centre d’atenció de molts mitjans de comunicació i de la societat civil als Estats d’Orissa, Bihar i Madhya Pradesh. Però ara també ho són a les regions de Nandurbar, Melghat i Chandrapur d’un dels Estats més desenvolupats de l’Índia, Maharashtra.

Les morts per desnutrició de molts menors en un context d’autosuficiència alimentària ens porten a reflexionar sobre la importància de l’accés als aliments, i deixen ben clar que l’autosuficiència no garanteix per si sola la seguretat alimentària. Tot plegat es posa de manifest amb els casos de morts de menors per desnutrició i fam a les zones rurals, tribals i als slums, barris de barraques de les zones urbanes. La disponibilitat de reserves d’aliments i la fam crònica són les dos cares d’un gran contrast.

El poder judicial ha jugat un paper molt important en prendre nota dels tres litigis d’interès públic presentats al Tribunal Suprem, el qual va dictaminar que l’Estat havia de protegir i garantir el dret de la vida en virtut de l’article 21. Així, el 1997, el Tribunal Suprem va fer que el govern de l’Estat implementés un programa de 19 punts per fer front a les morts per desnutrició de la infància.

El 2004, el Tribunal Suprem va prendre coneixement dels informes dels mitjans de comunicació i va observar la manca d’aplicació dels plans del govern i va criticar amb força aquesta actitud. Malgrat tot, no s’han evitat les morts per desnutrició a Maharashtra. De fet, la Ministra pel benestar de la infància i de la dona, Varsha Gaikwad ha declarat aquest mes de desembre de 2011 que en els últims quatre anys, 117.493 nens i nenes han mort per desnutrició a l’Estat de Maharashtra.

L’Estat sovint atribueix la desnutrició i les morts a una cultura de la pobresa i a les creences socials que predominen entre la comunitat. No obstant això, alguna influència deuen tenir les qüestions relacionades amb l’accés a la sanitat i a les infraestructures educatives, la manca de prestació de serveis, una burocràcia ineficient i la manca de polítiques forestals en les condicions de vida de les comunitats, així com l’accés i el control sobre els recursos productius agrícoles i forestals.

Si el govern i l’oposició en conjunt no mostren una forta voluntat política per eradicar una xacra social com la desnutrició, els nens i les nenes seguiran morint i la paradoxa entre el desenvolupament i la injustícia social i la manca d’oportunitats continuarà present.

Fotografia de Francesc Melcion.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús